No hi ha hagut temporada turística perquè ha estat un desastre. Aquí, tothom s’està salvant com pot i la temporada com l’entenem normalment no ha començat ni començarà. La situació està tan malament que el poc que s’està fent a la gent li sembla mel.

De turistes estrangers pràcticament no n’hi ha. El turista que hi ha aquests dies és el català, perquè el que prové de la resta de l’Estat tampoc ha vingut. En aquests moments, els únics que s’han salvat són els establiments de turisme rural, que han fet ocupacions d’entre el 90 i el 95% i estan molt contents, perquè altres anys no arribaven a aquestes xifres. També han fet bon estiu les comarques del Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, perquè els ha pujat moltíssima gent del país, i la Costa Brava centre, que tenen pocs hotels i estan molt localitzats.

És així. Però a les comarques gironines hi ha zones amb hotels molt grans, càmpings i apartaments amb molts llits que també s’han d’omplir. Per tant, les bones xifres de les zones de muntanya i Costa Brava centre no són del tot representatives per valorar com ha anat la temporada turística a la demarcació, perquè per a la resta, ha estat una ruïna immensa. El problema és que ja veníem d’un juliol dolent i molts propietaris d’establiments turístics van pensar que l’agost, un mes en què a la demarcació tradicionalment es treballa molt, malgrat la pandèmia, també es funcionaria. Però no ha estat així. Penso que ara el sector turístic necessita un rescat per poder continuar.

Sí. No en el sentit que ens donin un ICO, sinó un rescat a fons perdut com fan amb altres sectors, com ara la pesca i l’agricultura, entre d’altres. Però també demanem la rebaixa de l’IVA al 4%, la reducció de l’IRPF, l’IAE, la quota d’autònoms i de la seguretat social. Al sector turístic mai no se li ha fet un rescat i ara estem en situació d’emergència. El PIB que genera el sector turístic a la demarcació de Girona, Catalunya i a l’Estat espanyol és molt alt i aquests mesos tot està parat. Per tant, si volen injectar riquesa, pagar impostos, treure la gent dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) perquè la gent pugui treballar i que l’activitat comenci a funcionar, el govern ha de pagar i sufragar les despeses perquè tot torni a la normalitat. El rescat vol dir subvencionar la gent que ha patit i que s’ha arruïnat.

Si això continua com està ara, a primers de setembre molts dels establiments turístics que ara hi ha oberts acabaran tancant. Si no hi ha un tomb en el sentit de conviure amb la pandèmia i treballar però protegits per fer que l’economia funcioni, al setembre quedarà poca cosa oberta. El problema és que el que passa a la demarcació gironina també està passant a la resta de Catalunya i de l’Estat. Aquesta setmana, vaig ser a Mallorca i vam anar a fer un cafè amb el propietari d’un hotel de 20 habitacions que ens va assegurar que no tenien ningú hostatjat a l’hotel quan en aquestes èpoques, altres anys, tot era ple.

Sí. Aquí des que Anglaterra va dir que posava una quarantena la gent que vingués de l’Estat espanyol, automàticament s’hi va afegir Alemanya, després països nòrdics, Àustria, Suïssa i els països de l’Est, entre d’altres. El turista estranger que fins aquell moment havia cregut que podria venir a passar les vacances a la demarcació va anar anul·lant les estades i, tot i que és veritat que hem tingut molt turista català, no se n’ha fet prou per omplir. Els hotels grans van a mig gas.

Dels 928 hotels que hi ha a la demarcació (7.500 entre hotels i restaurants i 37.000 habitatges d’ús turístic) calculem que han obert un 40% dels hotels; molts d’aquests són grans i només han posat en funcionament la meitat de les habitacions. Tenir els establiments oberts sense clients val molts diners.

Sí, no està treballant tothom. Per això demanem que s’allarguin els ERTO fins a l’estiu vinent. Ara, però, hi ha una picaresca entre alguns treballadors que si per qualsevol cosa es troben malament ja ho atribueixen a la Covid-19 i, per tant, s’agafen quinze dies de baixa quan, en realitat, no tenen res. A moltes empreses ens està passant això. A mi, fins i tot, m’ha passat que he volgut treure un treballador de l ’ERTO i m’ha dit que per què el treia a ell i no al seu company de feina. Això passa perquè estan cobrant sense treballar. Tu saps les pèrdues i el desastre econòmic que tot això representa per a les empreses?

Voldria deixar clar que no trec importància a la Covid-19 i que soc el primer a reclamar i seguir el tema de les proteccions. Ara bé, crec que s’hi ha de conviure, perquè els temes col·laterals que està deixant el virus són fins i tot més importants que la mateixa pandèmia: s’han carregat l’economia de l’Estat espanyol, d’Europa i del món, a més de depressions, suïcidis, separacions i famílies destrossades i moltes empreses han tancat. Estem destrossant l’economia. Penso que ha quedat molt clar que els confinaments no han servit per contenir la malaltia, perquè ara tornen a pujar els casos, sinó que es va fer perquè els hospitals no estaven preparats. Per tant, s’hi ha de conviure, que la gent vagi protegida i que torni a treballar.