La temporada forta de la recollida de la poma comença aquesta setmana, que és quan hi ha una concentració més gran de treballadors del camp. L’administració i els empresaris han pres moltes mesures de seguretat i una xarxa sanitària a l’entorn del temporer i de moment tot està tranquil. Malgrat el que es pugui creure i a diferència del passa a Lleida, a comarques gironines el gruix gros de treballadors al camp el tenim fix tot l’any. El que s’ha reagrupat ara a les explotacions és una part minoritària, entre un 30 i un 40% dels treballadors.

Sí. I no tant al camp. La majoria d’explotacions de Lleida no van tenir gaires problemes. I aquí les centrals de fruita no varien el ritme de feina a l’agost o al setembre i per tant no s’hi incorpora gent nova.

Hem passat una campanya bastant dolenta. Hi ha zones de les comarques gironines on hem patit un descens de producció de fins al 70%. La llevantada va ser bastant catastròfica. Ara hi ha més superfície de blat de moro i de gira-sol plantada que altres anys i sembla que pinta bé: les plantes estan bé, l’aspecte és bo i pot haver-hi una bona collita si els senglars, cabirols i daines no tenen una gana exagerada i malmeten més del compte les collites.

Sí. I no s’ha pogut solucionar, tot al contrari. Durant la Covid, com que el caçador no ha pogut sortir, se n’han hagut d’encarregar els Agents Rurals, que on han actuat ho han fet molt bé, però hi continua havent molts senglars, daines i cabirols a les comarques gironines. Necessitem una decisió ferma i decidida per part de la direcció general. Cal tractar la plaga del senglar preventivament.

Ser molt conscients de la població de senglars que tenim, decidir quants animals volem i on la volem i fer les accions oportunes per reduir la plaga. A les comarques gironines hi ha una densitat molt gran de senglars i és exagerat si ho comparem amb la resta de Catalunya. O som un vedat de caça o fem una actuació contundent. El que no es pot fer és tenir més espècies al medi natural i que qui els hagi de donar de menjar sigui exclusivament el pagès.

El xai és una de les carns que va baixar en picat per culpa del confinament però la solidaritat en les xarxes i la venda directa han anat bé. El confinament va coincidir amb l’inici de les temporades de les barbacoes, i els restaurants estaven tancats, que és on la gent consumeix més xai a la brasa. Semblava que els pastors tindrien problemes. Però no va ser així perquè quan va arribar la festa del sacrifici del ramadà més aviat faltava xai. En general va baixar el consum de carn en el confinament. Però això no només és culpa de la Covid sinó de les noves modes i l’increment de gent que segueix dietes vegetarianes, veganes o flexitarianes o piscitarianes. Alguna cosa es mou quan les grans multinacionals de la carn treuen al mercat productes que estan basats en la no-carn. És que en alguna banda hi ha negoci.