Focus

El comerç no aixeca el vol

A les portes de la tardor, la incertesa i la por atrapen el sector després de no haver agafat prou aire en la campanya d’estiu

Quan una botiga tanca, al darrere té un engranatge que també pateix

Les patronals asseguraven el maig passat que un de cada cinc treballadors es trobaria a l’atur si col·lapsaven el turisme i el comerç a Catalunya, sectors que donen feina al voltant de 600.000 persones. Som al setembre, la temporada turística es dona pràcticament per acabada, amb un provisional 74% de caiguda, i el comerç no ha agafat prou embranzida en l’últim trimestre per encarar una tardor que els rebrots de la covid-19 ja la preveien excessivament complicada.

¿Anem pel camí que es compleixin aquestes dramàtiques previsions? Si una firma internacional com Victoria’s Secret s’ha declarat en fallida, Zara ha tancat 1.200 botigues i Chanel i Rolex han aturat producció per les conseqüències de la pandèmia, on queden posicionats els més petits, el comerç local? Hi ha experts que afirmen que el 30% de les pimes no tornaran a obrir o que abaixaran la persiana definitivament després de l’estiu.

Álex Goñi, president de PIMEComerç, eleva aquest percentatge al 35% només al centre de Barcelona, “als eixos turístics”, però afegeix: “La xifra també la podem trobar en poblacions costaneres, tradicionalment destí dels turisme internacional.” Que un comerç abaixi la persiana, assegura, “és molt més del que suposem”: “Al darrere hi ha molts altres sectors que patiran, com els proveïdors, la logística... És un engranatge, que es mou conjuntament.”

Decepció.

La tardor, afirma Goñi, “fa molta por”: “Sobretot per la incertesa, perquè no sabem què passarà demà. I això provoca massa prudència en la despesa, fet que frena l’economia.” Els missatges optimistes de l’inici del desconfinament van anar perdent força a mesura que avançava l’estiu. “Ens imaginàvem una recuperació continguda però gradual, i això no ha passat. Tot i això, assenyala, s’ha de diferenciar per sectors, zones i fins i tot barris de les ciutats.” La falta de turisme ha arrossegat el comerç però també tot el que hi està relacionat: taxis, hotels, restauració, agències, visites guiades i un llarg etcètera.

Abans de la crisi sanitària, la meitat de les empreses de Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar de retail, estava creixent. El maig passat, el 81% dels negocis havien presentat ERTO i les vendes van caure un 18,6% el juliol i un 16% l’agost. L’oci, la cultura i la restauració són els més afectats, amb un descens del 45 i del 35%, respectivament, a l’agost. D’altra banda, l’equipament de la llar, amb un 12,3%, i l’alimentació, amb el 6,7%, són els únics sectors que van anotar augments el mes passat. Tanmateix, les previsions generals no són gens optimistes i creuen que les vendes d’aquest 2020 es reduiran un 25,6% respecte a les del 2019.

Aquest estiu no han ajudat ni les rebaixes. “Al sector de la moda també li està costant molt recuperar-se”, afirma Joan Carles Calbet, president de RetailCal, la unió d’entitats de retail a Catalunya. Afegeix que també han patit molt els centres comercials, “per la por de les aglomeracions”, i explica les dificultats que tenen molts dels que han reobert: “No estan facturant com abans i les despeses fixes sumen mes a mes.”

Mesures.

Davant d’aquesta delicada situació, les reivindicacions del sector són clares: “Prorrogar els ERTO, l’únic ajut que hem rebut per part de l’administració, fins que la situació ho requereixi; ajuts directes i a fons perdut a les empreses dels sectors més afectats; un pla tipus renove per incentivar el consum; aplicar descomptes, ajuts o bonificacions pel que fa als impostos i atorgar ajudes per als lloguers, que són una part important de les despeses fixes del comerç”, afirma Calbet, que posa com a exemple el govern d’Andorra, que va condonar els lloguers mentre les botigues van estar tancades. RetailCat va presentar aquestes mesures al govern de Madrid el juny passat i encara no ha rebut cap resposta.

La pandèmia, a més de ferir l’economia, ha canviat els hàbits de consum “i ens canviarà el model de comerç”, diu Goñi, en referència a l’increment del comerç electrònic. També, segons Calbet, la covid-19 ha hiperaccelerat la digitalització dels negocis, que han entrat de ple en l’omnicanalitat. “Hi ha hagut inversions i ja són molts els negocis que fan vendes assistides a través del canal en línia, les xarxes socials i el telèfon.”

Digitals i creatius.

“Res havia ajudat tant a la transformació digital com la covid-19”, assegura Jordi Damià, fundador i CEO de la consultora TIC Setesca. En la situació actual, “els comerços han de fer el possible per diferenciar-se, crear marca, interactuar amb els clients i oferir-los, en l’àmbit presencial, seguretat sanitària, incorporant noves tecnologies”.

Pel que fa als comerços de menor dimensió, Damià aconsella “crear plataformes digitals de proximitat que uneixin els negocis d’un barri, una zona o un poble”: “És una manera de compartir despeses, oferir agilitat i obtenir més visibilitat.”

Tot i això, són molts els que no s’han rendit: sis negocis de moda de Sant Pol de Mar, regentats per sis dones, van llançar aquest estiu la campanya Sant Pol està de moda. Mònica (Krisbel), Sarah (La Sara), Carla (L’Encant de la Carla), Carme (Rosabel) i Neus (Star Things) van penjar a les xarxes un vídeo per impulsar la compra de proximitat. D’altres, com Miquel Casals, van optar per comunicar a través de Twitter: “Som una petita empresa familiar d’Arenys que ens dediquem a la confecció. A causa de la covid ens hem quedat sense clients. Si us falta un taller de confecció local amb 70 anys de trajectòria, estem a la vostra disposició.” L’esperança hi és.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.