El Brexit, primer, i la Covid poden canviar de manera irremeiable el mapa geopolític del Regne Unit. Una comissió parlamentaria gal·lesa que ha analitzat el avantatges i inconvenients d’un País de Gal·les independent del Regne Unit, ha conclòs que tindria un futur més pròsper fora de la unió de quatre nacions que formen el país. Les sorprenents conclusions de l’informe recomanen un referèndum d’independència i proposen fixar una mena de full de ruta en aquest procés.

Són unes conclusions sorprenents, perquè el suport a la independència a Gal·les es molt baix –està al 33%– i perquè el Plaid Cymru, el partit nacionalista gal·lès, és la tercera força política gal·lesa al Parlament de Londres i la segona al Parlament de Gal·les. La unió de País de Gal·les i Anglaterra és la més antiga, data del 1284, i comparteixen moltes legislacions, mentre que Escòcia s’hi va unir el 1707.

No obstant això, hi ha alguns indicadors molt interessants. El primer és que, tot i que el suport a la independència pot semblar pobre, és 19 punts més alt que el 2014. Aleshores estava al 14%. El suport a la independència va començar a créixer el 2014, quan es va crear la plataforma Yes Cymru per promoure la independència, coincidint amb la consulta sobiranista escocesa. Des de llavors ha anat pujant d’una manera més pronunciada que el sobiranisme escocès.

El segon indicador és que l’enquesta del 25 d’agost de YouGov mostrava que la gent jove és la més favorable a la independència. El 46% dels que tenen entre 16 i 24 anys són independentistes; el 39% dels que tenen entre 25 i 41 anys, també, i el percentatge va disminuint amb l’edat. Això significa que en els pròxims anys la gent jove anirà agafant més protagonisme a mesura que cau l’economia britànica per culpa del Brexit a partir de l’1 de gener (si és un Brexit dur, encara més), i per la pandèmia. De fet, la comissió posa com a exemple la situació a l’illa del costat amb la República d’Irlanda. Diu que li ha anat millor des que es va independitzat del Regne Unit el 1921. Explica que Irlanda és un país ric en comparació amb la part nord de l’illa, que es va quedar sota la tutela de Londres.

En tercer lloc, l’enquesta diu que el 68% dels votants del Plaid Cymru són independentistes, però també el 42% dels laboristes, el 21% dels libdems i l’11% dels conservadors. És un moviment transversal. Les eleccions regionals de l’any vinent, en plena pandèmia i ja fora de la UE, poden ser un punt d’inflexió. De moment, el líder del Plaid Cymru, Adam Price, ja ha assegurat que inclourà un referèndum d’independència en el seu programa electoral.