Pot fer la sensació que hi ha hagut un cert relaxament, que possiblement ens l’han portat l’estiu i la necessitat de la ciutadania d’esbargir-se, però per les dades objectives no ho sembla. Durant l’estat d’alarma, que va durar de març a juny, es van aixecar unes 20.000 actes d’infraccions a les comarques de Girona, entre policies locals i Mossos d’Esquadra. En tot el novembre, se n’han aixecat 2.219, que no són tantes. Hem de dir que la gent sol respectar les prohibicions. El que sí que costa més és que es faci cas de les recomanacions. Però les dades són relatives. Potser només un 1% de la gent no compleix, que percentualment és poc, però en l’àmbit de les comarques de Girona ja parlem de 8.000 persones infractores. És cert que hi ha cansament i s’han produït protestes d’alguns sectors i la gent està més irritada, però en general s’ha complert.

Com deia, durant les restriccions de la segona onada s’han aixecat 2.219 actes d’infraccions: 1.100 de les policies locals i 1.119 dels Mossos d’Esquadra. El que ha comportat més sancions han estat els incompliments dels confinaments nocturns i municipals de cap de setmana, amb 1.449 actes. També s’han aixecat 536 actes per no portar la mascareta. Durant la primera setmana d’obertura de bars i restaurants vam ser pedagògics i no hem sancionat fins a la segona setmana, però només s’han aixecat set actes. El gruix important ve de l’incompliment dels confinaments i del fet de no dur mascareta, que suposen gairebé 2.000 actes.

Continuarem fent controls aleatoris coordinats amb les policies locals. Nosaltres aixequem les actes però qui sanciona és el Departament de Salut. Hi ha hagut algun cas de reincidència en què s’han aplicat mesures cautelars de tancament immediat del local. Hem notat que la gent està més irascible, però hem de ser conscients que no estem en una situació normal i que hi ha un risc. Ens pensàvem que la pujada de l’Rt vindria una setmana més tard. Això vol dir que hi ha molta càrrega viral i cal tenir precaució. Hi ha una cosa que m’agrada repetir. El cap de setmana passat es va activar el pla Inuncat per un episodi de llevantada, però després es va desactivar. El Procicat va activar l’emergència per malalties infeccioses el 13 de març i des de llavors no l’ha desactivat. És com si tinguéssim una llevantada constant o un incendi constant. La gent no veu ni percep el perill, però estem en una situació d’emergència i no podem fer vida amb normalitat. Lluitem contra una cosa que no es veu. El 30 de setembre havien mort 861 persones a les comarques de Girona. Fins avui [dijous 2 de desembre] se n’han mort 1.151. En només dos mesos han mort 290 persones, i això no és només una xifra. Són 290 vides humanes. Són 290 famílies que trobaran a faltar aquestes persones. Hem de ser conscients que no podrem tenir un Nadal normal de cap de les maneres, si per culpa d’aquest virus han mort 290 persones en dos mesos. I hem de lluitar contra allò tan mediterrani de veure què podem fer per capgirar una norma per no complir-la del tot. No pensem en la sanció que puguem rebre, sinó en la possibilitat que podríem acabar com una d’aquestes 290 persones. Amb això no vull dir que la societat sigui insensible, però després de tants mesos hi ha una sensació d’insensibilitat.

Ha caigut un 45%. Aquesta dada, pandèmia a banda, ens hauria de fer reflexionar com a societat. Quan baixa la mobilitat baixa la sinistralitat, i això vol dir que no ho estem fent bé com a societat.

Els delictes contra el patrimoni habitualment són un 80% del total. També hem notat una baixada notable. I si la gent s’està més temps a casa, com passa ara, hi ha menys ocasions d’entrar a robar-hi, per exemple. Si el propietari és a casa, el lladre no se la juga tant.

En aquest àmbit ens preocupa molt la xifra negra. És a dir, que hi hagi dones que, per la situació econòmica que viuen o per qualsevol altra raó, no s’atreveixin a denunciar. Les dades han pujat, i ens preocupa molt que hi hagi una xifra oculta i que realment les dades encara siguin més altes. Ens amoïna, i tant des del Departament d’Interior com des de l’Institut Català de les Dones hi estem amatents. Però és preocupant.

Aquests drets existeixen, però ara estan supeditats a uns drets superiors, que són el dret a la vida i el dret a la salut. Aquesta pandèmia ens ha colpit a tots, també als cossos de seguretat. Ells també pateixen, però estan complint amb l’obligació que tenen, que és vetllar per aquest bé superior.

En la primera onada hi va haver molts casos, però ara intentem no barrejar escamots i que els agents treballin sempre amb els mateixos companys. En aquesta segona onada la incidència ha estat poca.