Empreses

Recuperar els deutes amb discreció

La firma especialitzada en cobrament de deutes ha estat pionera a assumir la posició de creditor dels seus clients en comprar-los la cartera d’impagats

Molts deutors són tacticistes, busquen millorar els seus marges

La recuperació d’un deute pot ser un fet traumàtic per al deutor, és clar, però també per al creditor, que pot veure com el seu nom s’embarca en la incertesa del litigi, amb les conseqüències reputacionals que això pot comportar. La firma Credit Back, fundada el 2015, ha introduït en el sector de recuperació d’impagaments entre empreses, “una nova fórmula”, com diu Francisco Martín, cofundador de l’empresa amb Jordi Carvajal, que consisteix “a assumir la posició creditora respecte del deutor, tot anant més enllà del rol de recuperador”.

Credit Back compra la cartera de deute, tot avançant al creditor un 1% d’aquest volum d’impagats: “Així aconseguim accedir a una posició de més força davant el deutor, amb qui podrem treballar per la via de la recuperació amistosa o, si no hi ha més remei, per la judicial.” D’aquesta manera, se soluciona el cobrament de deutes comercials sense recórrer a pagaments previs per part de les empreses, que alhora es beneficien d’un percentatge sobre el deute recuperat per part de Credit Back. En aquest darrer cas, el creditor que ha contractat els serveis de Credit Back com a empresa recuperadora “s’estalvia els problemes reputacionals que pot implicar per a la seva marca, sobretot si és potent, anar al jutjat”.

En assumir el paper de creditor, Credit Back pot aplicar millor els seus coneixements sobre la casuística dels impagaments. Després d’anys d’observació i acció, a Credit Back ja tenen molt clara la tipologia del deutor. “D’una banda –com explica Martín–, tenim el deutor que no paga per tacticisme, és a dir, per millorar els seus marges o per demorar els pagaments. Val a dir que es tracta d’empreses solvents que treballen així per pressionar els seus proveïdors.”

Un altre perfil és el del deutor que, “potser per un mal servei o pel subministrament d’algun producte amb desperfectes, després d’una llarga relació, ha trencat la relació amb el creditor”: “En aquest cas, nosaltres hi som per acostar posicions i, si s’escau, donar part de raó al deutor.” I el tercer grup, el que comporta una resolució més complexa, és el “d’empreses deutores que han caigut en una situació d’insolvència que les ha col·locat molt al límit”. En la cartera de Credit Back, actualment predominen els casos de tacticisme (40%). Si bé els casos d’insolvència ara mateix suposen el 25% dels que ha d’escometre Credit Back, l’any vinent es podria girar molta feina, ja que està previst que creixi un 40% la insolvència entre les empreses espanyoles. Entre els projectes de futur, “hi ha treballar més a fons el segment dels autònoms, que no està prou informat de les eines de què disposa per reclamar el que li deuen”. “De fet, Credit Back omple el forat de la falta de professionalització de les empreses en la recuperació d’impagaments. “Ens trobem amb empreses que no saben gestionar la reclamació de petites factures, de les quals fins i tot el deutor no és conscient.” I no s’hi val a badar, el creditor s’ha d’afanyar a activar la recuperació de deutes tan bon punt sigui possible, ja que la llei diu que al cap de cinc anys, tres a Catalunya, prescriuen. Credit Back està ben posicionada en l’entorn concursal, que genera el 80% dels casos en què treballa, mentre que el 20% restant correspon a la recuperació d’impagaments B2B. La firma barcelonina, formada per un equip de deu persones, va aconseguir l’any 2019 una facturació d’1,5 milions d’euros.

Cap al col·lapse judicial?

El 2021 es planteja prou complicat per a empreses que malauradament poden esdevenir deutores pel context depressiu provocat per la covid-19. Com diu Francisco Martín, de cara al 2021, “tot s’ha enrarit”, a conseqüència de la moratòria concursal que ha permès a empreses que havien d’activar el concurs de creditors, ajornar-lo fins a aquest mes de desembre. “I aquestes empreses han continuat fent encàrrecs de serveis i productes a proveïdors als quals no podran pagar.” Es va voler evitar un col·lapse judicial el mes de juny, però que de manera inevitable es traslladarà als inicis del 2021, amb una multitud de concursos, d’una banda, i moltes reclamacions per impagament per part de proveïdors, de l’altra.

Amb tot, “és una bona notícia el fet que el govern central hagi acordat allargar les carències de l’ICO i el termini d’amortització, mesura que, amb l’expectativa d’una vacuna efectiva, poden donar un estímul a l’optimisme.”

Francisco Martín també adverteix que s’està reduint la cobertura de crèdit per part de les asseguradores, cosa que incrementa el risc de morositat i que està obligant les empreses a fer provisió, reduint la seva liquiditat i la capacitat d’inversió. La reducció de cobertura de crèdit suposa un problema per a les empreses, ja que veuen com se’ls rebaixa la qualificació.

Les mateixes asseguradores afirmen que durant el segon semestre del 2020 la morositat ha pujat fins al 16%. Credit Back ha constatat una millora en els seus marges de recuperació de deute d’un 15%: “Estem al davant d’una morositat més recent i no desitjada, que fa que les empreses activin solucions per poder seguir operant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.