Sense bancs ni caixes. I ara què?
En la data d’avui podem afirmar que Catalunya ha perdut les seves institucions bancàries, moltes de les quals eren centenàries i estaven imbricades dintre el nostre teixit social i econòmic. És possible continuar sent referent econòmic, comercial i industrial sense un sistema bancari propi i potent? Vegem-ho.
La història de la banca a Catalunya sempre ha tingut els seus alts i baixos. L’activitat bancària a Catalunya és molt antiga però podem afirmar que tot el procés d’industrialització no es va sustentar en la banca sinó en banquers particulars i la Taula de Canvi. No va ser fins l’any 1844 que va aparèixer la primera gran entitat moderna, el Banc de Barcelona, per mitjà de comerciants i banquers particulars barcelonins. I no va ser fins l’any 1850, quan es va promulgar la nova legislació liberal, que no hi va haver un cert desenvolupament bancari amb noves entitats; societats de crèdit per invertir en projectes industrials i les caixes. A partir del 1874, tota la banca va quedar sota la supervisió del Banc d’Espanya (decret del ministre Echegaray).
A l’inici del segle XX, a Catalunya hi havia 15 entitats del total de 27 a tot Espanya, però després de la I Guerra Mundial alguns bancs catalans van desaparèixer i el poder financer madrileny i basc va entrar a Catalunya comprant algunes entitats (Banc de Terrassa, Banc de Barcelona i, més tard, Banc de Catalunya). Després de la Guerra Civil, gairebé totes les entitats catalanes van acabar sent absorbides pels grans bancs madrilenys i bascos.
Sense cap més banc que el Banc de Sabadell, l’estructura financera catalana es va basar en un model de caixes, un model que va acabar amb la crisi financera del 2008. La resta ja és coneguda per tots i finalitza amb sols La Caixa, ara CaixaBank, i el Sabadell jugant en la lliga dels grans d’Espanya. Les opcions de fusió amb altres entitats han existit i continuaran existint, com la recentment truncada entre el Banc de Sabadell i el BBVA.
Cap a un sector europeu
A partir d’ara, les grans fusions bancàries seran en l’àmbit europeu amb un clar desig de la Comissió Europea de construir una unió bancària, que s’acompanyarà d’una borsa única potent. Als EUA, en els darrers anys també hi ha hagut un procés de concentració bancària, així com a la Xina, on es consoliden grans actors financers, i nosaltres hem de pensar en Europa com un tot. Hem de pensar en grans espais o no ens en sortirem.
En aquest futur immediat les megaentitats transfrontereres són un mal necessari i el BCE abaixarà els coeficients de capital exigibles per tal que els bancs disposin de més recursos per fer de prestadors, ja que la urgència en aquests temps és donar moltes injeccions a l’activitat econòmica. Des de Catalunya hem de deixar de creure que necessitem un gran banc per tenir més poder. En el futur no serà necessari, tal com ho entenem.
El poder de la banca recaurà, en una primera fase, en el Banc Central Europeu (BCE), que serà l’encarregat de la distribució més eficaç del diner, creant accessibilitat i oferint crèdit. El paper de les entitats bancàries perdrà valor afegit i hauran de replantejar-se (ja ho estan fent en part) el seu model de negoci. I, en un futur, potser ni el Banc Central Europeu tindrà poder, segons el pes cert que agafin les criptomonedes privades, amb poder descentralitzat.
El futur de Catalunya -liderada per Barcelona- ha de ser la capitalitat del nou servei financer innovador, eficient, transparent i inclusiu. Facilitem que aquests agents i nous players es creïn i es consolidin a Catalunya competint i sent referents europeus en la transformació bancària. Intentem no caure en el focus polític, sinó en la real aportació de valor i diferenciació del sector: en la transformació de l’experiència del client eficient, àgil, transparent, inclusiva i sostenible; fomentem el hub de fintech per ser claus en la transformació del sector; potenciem, gràcies a la nova regulació europea i les noves tecnologies, nous agents que generin competència a l’excessiu pes de la bancarització a Espanya; treballem per fomentar les aliances entre els bancs tradicionals i aquests nous jugadors.