En el pitjor moment de la primera onada, quan es va fer més evident que mai la mancança de professionals sanitaris qualificats, Andrea Garcia va ser una de les moltes estudiants d’infermeria reclutades per atendre la crisi. Li faltaven uns mesos per completar la seva formació universitària i es va incorporar al CAP de Sant Andreu de la Barca, on resideix. Allà ha atès la població i la Covid-19 en les tres onades successives mentre, en paral·lel, enllestia els seus estudis. “Van ser moments de molta por. Si quan acabes la carrera ja pots tenir la sensació que no saps fer res, tot i que en realitat sí que en saps perquè has fet pràctiques i t’has format, quan has de fer front a aquesta situació de manera tan sobtada, encara més. Va ser molt angoixant. Treballem amb persones i, si t’equivoques, poden passar coses greus”, recorda. Ara, però, amb el títol universitari a la mà i “havent passat les tres onades i la vacunació” es nota ja més segura.

Té 23 anys i és plenament conscient que la professió d’infermera està “molt menys valorada” a l’Estat que en d’altres països de l’entorn. Amb tot, la seva intenció, a hores d’ara, no és marxar a l’estranger a la recerca de millors condicions laborals. “L’objectiu que tinc és quedar-me, per això estic preparant-me en una especialitat. M’agradaria ser llevadora, tot i que la situació és complicada perquè hi ha poques places. En tot cas, lluitaré per seguir aquí.”

Interpel·lada sobre si el moment de protagonisme i esplendor actual pot ajudar a incrementar el prestigi de les infermeres i aconseguir que el departament de Salut atengui les seves reivindicacions històriques, l’Andrea Garcia, tot i la joventut, mostra saviesa i experiència: “Ara més que mai s’ha vist la manca d’infermeres, però els polítics, en general, no en fan gaire cas. Van a la seva.” D’aquí que confiï en el col·lectiu d’infermeres per “fer-se valer tot i ser una professió que sempre ha estat menyspreada”.