E. Vila Projects es dedica a aplicar l’energia infraroja i ultraviolada a la indústria. Abans que arribés la pandèmia, aquesta empresa amb seu a Sant Fruitós de Bages treballava sobretot per al sector de l’automòbil i l’aeroespacial, dels més tocats per la crisi, així que el seu futur seria incert si no s’hagués adaptat ràpid a la nova situació. Al març, quan gairebé no hi havia equips de protecció, ja van patentar un sistema per desinfectar mascaretes i ara, acaben de desenvolupar, amb Palm Robotics, el primer robot ultraviolat fet totalment a Catalunya. “El robot pot reconèixer l’espai que ha de desinfectar, com ara una planta d’hospital o l’aula d’una escola”, explica Eugènia Vila, directora general de la companyia.

E. Vila va començar treballant en solucions que ajudessin a lluitar contra el coronavirus per aportar el seu gra de sorra. “Els metges es contagiaven perquè portaven la mascareta infectada. Nosaltres vam poder fer de seguida una màquina desinfectant que combinava la tecnologia infraroja i la ultraviolada perquè feia molts anys que treballàvem en aquest món i perquè havíem fet molta investigació”, reflexiona Vila. Ràpidament, van contactar amb el centre tecnològic Eurecat per “poder demostrar amb analítiques” que els seus sistemes “inactiven el virus de la Covid-19 tant a l’aire com en les superfícies, perquè hi ha molts productes al mercat que són una enganyifa”.

Quan va començar la desescalada, l’empresa es va anar centrant en les necessitats de cada sector; en primer lloc, els hospitals i les consultes dentals. Han venut ja 1.800 equips de desinfecció, tant d’aire com de superfícies. Gràcies a aquesta aposta, reconeix Vila, han pogut salvar l’empresa, “que estava condemnada a parar”, ja que treballava en els sectors més tocats per la crisi. Amb la nova producció, han aconseguit fer créixer la facturació un 45%, fins als 2 milions d’euros.

Malgrat això, Vila lamenta la manca d’ajudes rebudes, tenint en compte que ajuden a fer entorns molt més segurs: “Als Estats Units, en empreses com la nostra s’han abocat molts milions perquè consideren que és invertir en un bé comú.”

Des del mes de maig, Luis Moreno i Katherinne Valencia treballen de nit, de les nou del vespre a dos quarts de cinc de la matinada. Abans de la Covid-19, tenien sempre plena la botiga d’espardenyes i avarques artesanals del barri Gòtic de Barcelona HandMade, però de la nit al dia van haver de reinventar-se. I ho han aconseguit amb èxit: fan espardenyes en directe connectats amb clients de l’altra banda de l’Atlàntic i el dia 14 de febrer celebraran la sessió número 1.000. “La necessitat és la mare de la creativitat. Sabíem que havíem de vendre en línia, però que per destacar havíem d’oferir una cosa única i vam pensar a fer sessions per Instagram Live”, explica Moreno. L’expectativa era “zero”, però en dos mesos van passar de tenir 1.000 seguidors a tenir-ne 12.000. Quan Airbnb els va incloure en el seu catàleg d’experiències en línia, va començar el boom: el dia de la mare van treballar 18 hores seguides explicant a través de l’ordinador la història de les espardenyes i fabricant-les en directe.

Com explica Moreno, la majoria dels clients són nord-americans i es connecten en petits grups. “Fem una mica de xou i una introducció interactiva de la història de les espardenyes. Després, deixem escollir a cada client els detalls, com ara l’altura del tacó, el color de la tela i el tipus de costura, i fabriquem en directe una de les espardenyes.”

Els últims temps, HandMade també ha estat contractada per grans companyies com ara Facebook, Pinterest, Twitter i Pepsi per fer sessions per als seus empleats. “Com que no poden fer sopars d’empresa, regalen experiències”, explica el cofundador del grup. Aquest any, i amb la botiga física aturada, l’empresa ha facturat entre els mesos d’octubre i gener tres vegades més que l’any passat. “Tenim clar que, sense aquesta via, el nostre destí hauria estat com la majoria d’establiments del nostre entorn, que estan tancats”, explica Moreno, que reflexiona que “molta gent té por del món virtual” però ells demostren que “per molt tradicional que sigui, qualsevol negoci es pot reconvertir al format en línia”. De tota manera, admet, té moltes ganes de tornar a tenir la botiga plena.

Fa dues setmanes que Emilio Esquivel ha obert un nou restaurant al centre de Terrassa, El Patrón. Especialitzat en brasa, amb el chuletón del País Basc com a producte estel·lar, ofereix esmorzars i dinars, en les poques franges que pot tenir obert. “Som cinc treballadors i directament he fet els contractes de mitja jornada, per adaptar-nos a les restriccions”, explica.

Esquivel estrena projecte gastronòmic després d’abaixar la persiana del restaurant Mas Mimó, que tenia a Vacarisses. “Ens anava molt bé i teníem una clientela fidel, però estava al mig del camp i molta gent venia el cap de setmana, de manera que amb el confinament i les limitacions posteriors era impossible tenir-lo obert”, explica el propietari d’El Patrón, que hi afegeix que ara hi ha molts locals buits i, per tant, “bones oportunitats” per engegar nous negocis, almenys pel que fa al preu del lloguer i els espais disponibles

Esquivel treballava a l’empresa familiar de maquinària, però fa sis anys, quan n’estava a punt de fer 40, va decidir deixar-la per dedicar-se al que realment li agradava, la cuina. “Segur que em guanyaria millor la vida a l’empresa, però ara m’aixeco al matí amb il·lusió i ganes d’anar a la feina, així que malgrat tots els entrebancs, estic content.”

Al juny, tres mesos després que esclatés l’alerta sanitària, Ona Therapeutics va aconseguir captar 30 milions d’euros en la ronda d’inversió sèrie A –la dirigida als estadis més inicials dels projectes– més gran tancada per una start-up del sector de ciències de la vida i de la salut a l’Estat espanyol. Gràcies a aquesta injecció econòmica, podrà completar el desenvolupament preclínic del seu medicament biològic contra el càncer metastàtic i iniciar els primers estudis en pacients. Els investigadors Salvador Aznar-Benitah i Valerie Vanhooren, fundadors de l’empresa, expliquen que sense aquesta inversió “hauria estat molt difícil mantenir els plans de desenvolupament, cosa que hauria estat molt perjudicial” per al grup, ja que feia un any que estaven en funcionament i ja ho tenien tot en marxa.

Com recorda Aznar-Benitah, la pandèmia els va agafar “enmig d’una negociació que ja feia més d’un any que durava” i tot i que els impulsors d’Ona Therapeutics al principi van tenir por que no arribés a bon port per culpa del canvi d’escenari, els inversors de seguida els van tranquil·litzar. Van continuar tenint moltes reunions amb ells –els fons catalans Asabys Partners, Alta Life Sciences i Ysios Capital, el belga Fund+ i el francès Bpifrance-Innobio 2–, però adaptant-se als nous temps, fent-ho tot per videoconferència, i van veure que l’objectiu de tots ells era “promoure el projecte d’Ona com més aviat millor”.

Ona Therapeutics va ser fundada per Aznar-Benitah, Vanhooren, l’IRB Barcelona i l’Icrea el 2019. El medicament que estan desenvolupant es basa en els resultats publicats per Aznar-Benitah l’any 2017, en què demostrava que la supervivència de les cèl·lules metastàtiques depèn de la seva ingestió de greixos saturats i que, bloquejant la seva capacitat de metabolitzar aquests greixos, no només es pot evitar la formació de metàstasi, sinó també eliminar les cèl·lules metastàtiques ja existents. Els inversors del projecte van destacar al seu moment el potencial del nou tractament per a pacients que fins ara tenen unes “possibilitats de recuperació extremament limitades”. Actualment, més del 90% de les morts per càncer són causades per metàstasi.

El somni de la psicòloga clínica i psicoterapeuta Mireia Forns sempre ha estat tenir la seva consulta per així poder “treballar sense la pressió assistencial i oferir un servei tranquil, específic i de més qualitat”. Fins ara havia treballat a la sanitat pública perquè no tenia prou clients per engegar projecte propi, però en els últims mesos ha anat rebent moltes trucades de gent amb angoixa i malestar per culpa de la Covid-19. Acaba d’obrir la seva consulta i cada setmana suma dos nous clients.

Al març, amb un grup de com panys de professió, Forns va oferir un servei d’assistència psicològica gratuïta. “Una pandèmia és un fet de naturalesa traumàtica o potencialment traumàtica, així que ens vam organitzar per poder atendre tant el personal sanitari com la població en general”, explica. Però els va sorprendre la resposta: van tenir poques peticions. “Vist amb perspectiva, és comprensible. Quan estàs al mig de la onada, vas aguantant i no t’adones de l’efecte que està tenint dins teu tot allò que està passant. És ara, que portem molts mesos d’incertesa i inestabilitat, que estan apareixent els quadres d’angoixa, ansietat i depressió”, explica Forns.

Aquesta professional de la salut mental és conscient que “l’oferta psicològica i terapèutica ha crescut i s’ha diversificat molt els últims anys”, però confia que la seva experiència i la seva especialització en situacions traumàtiques, ansietat i estrès emocional l’ajudin a situar-se i fer-se un lloc. Per adaptar-se a tots els pacients, actualment fa teràpia tant de manera presencial com en línia.

Bnc10 és un neobanc amb seu a Barcelona que va avançar uns mesos la sortida del servei de pagament a través del mòbil que tenia previst oferir. Està en marxa des del març, quan es va recomanar no tocar diners o targetes de crèdit perquè podien estar infectades i no se sabia llavors quant de temps podia durar el virus de la Covid-19 en una superfície. El pagament a través del mòbil se sumava a l’oferta que ja tenia Bnc10, com ara la possibilitat d’obrir un compte, obtenir una targeta de prepagament Mastercard i canviar divises sense cap cost. El 2020, han passat dels 18.000 clients als 55.000.

Com explica Albert Llorens, el CEO d’aquest banc digital, “sempre hi ha dues cares d’una mateixa moneda”: “Hi ha coses que han estat més difícils per culpa de la crisi del coronavirus, però a nosaltres ens ha afavorit molt el salt digital que ha propiciat la pandèmia.” Com recorda, el fet que tothom estigués a casa confinat va fer que molts compressin i fessin gestions en línia, trencant les barreres mentals que hi podia haver. El creixement del grup també s’explica, destaca Llorens, per la nova onada de fusions en el sector financer català, que “es tradueix en més comissions i sempre afecten més les famílies amb menys ingressos”. L’objectiu de Bnc10 és oferir una sèrie de serveis bàsics sense cost i aplicar una quota per ús a productes més específics que estan a punt de treure al mercat, com ara assegurances i inversions. El grup vol demanar la llicència pròpia de diners electrònics aquest primer semestre, tot i que és conscient que no l’aconseguirà ben bé fins a finals d’any.

Per finançar els seus plans, l’empresa catalana de tecnologies financeres va tancar, el mes d’octubre, una campanya de micromecenatge que, en plena pandèmia, va gairebé quadriplicar els objectius previstos. Volien captar inicialment 300.000 euros i, finalment, en van ser 1,1 milions, ja que, a banda d’engrescar 700 petits inversors, han aconseguir finançament del fons de capital risc In & Out Ventures.

El mateix mes de març, en ple confinament, l’enginyer informàtic Marc Garcia va començar a desenvolupar una aplicació perquè els restaurants de Lleida poguessin oferir el seu servei de lliurament a domicili. El resultat és Mytapper, una aplicació que rep, actualment, entre 250 i 300 comandes a la setmana. “Els restaurants ho estaven passant molt malament perquè o estaven tancats o havien de fer el lliurament amb plataformes que els cobraven comissions del 30%. Així que vaig veure que aquí hi havia una oportunitat per ajudar la gastronomia i el comerç local i també una oportunitat de negoci”, explica Garcia.

A diferència de les plataformes existents, Mytapper aplica una comissió més baixa, d’entre el 10 i el 15%, i treballa amb restaurants “de renom”. Molts, explica l’emprenedor, no s’havien plantejat mai repartir menjar a domicili perquè no els calia: sempre tenien ple.

Actualment, Mytapper ofereix el menjar de 25 establiments de Lleida i la previsió és que, a finals d’aquest trimestre, se n’hi sumin 15 més.

La companyia Manly Interlinings, amb seu a Parets del Vallès, sempre s’ha dedicat a fer entreteles per al sector de la moda. Són un tipus de teixit tècnic que dona forma i consistència a les peces de vestir (per exemple, les teles que reforcen el coll i els punys d’una camisa). Amb tot aturat i les botigues tancades o a mig gas, aquesta empresa familiar s’ha hagut de reinventar: el 50% de la seva producció es destina actualment al sector sanitari, ja que ara també fan teixit per confeccionar mascaretes higièniques. Han fabricat fins ara més de 2 milions de metres de tela, que equivalen a 80 milions de mascaretes. Gràcies a la capacitat per adaptar-se amb rapidesa, tot i la pandèmia i el cataclisme econòmic que ha provocat, han aconseguit facturar el doble que l’any passat i han arribat a un volum de negoci de més de 20 milions d’euros.

Com explica la CEO de Manly Interlinings, Laura Granada, el canvi no va ser fàcil i ha requerit molt esforç. “Tenim 25 treballadors i primer vam haver de fer un ERTO, però de seguida vam començar a investigar amb els enginyers i el departament de qualitat què podíem fer amb el nostre estoc, i vam crear una nova unitat de negoci centrada en l’àmbit sanitari.” Granada reconeix que això els va salvar empresarialment, però deixa molt clar que això va “en segon lloc”. “El que sempre ens ha mogut ha estat ajudar a mitigar la crisi sanitària. Ha estat molt dur, perquè estàvem desenvolupant un mercat totalment nou i suposava començar des de zero. Vist amb perspectiva, però, reconforta veure que tothom ha cooperat per donar el millor de si mateix, ja fossin les empreses, els laboratoris o els proveïdors”, destaca la directiva.

Lamenta ara els recels que s’estan generant cap a les mascaretes higièniques. “A França i a Alemanya obliguen a portar les FFP2 perquè no hi ha cap normativa que reguli les higièniques; aquí s’han fet les coses bé.” El negoci de les teles per a mascaretes també està baixant, opina, perquè hi ha hagut molta oferta i “massa poc controlada, ja que hi ha molt teixit que no està homologat i no garanteix els requisits” de respirabilitat i filtració d’eficàcia bacteriana. Quant al futur, la CEO de Manly Interlinings confia que el sector de la moda vagi recuperant pes, però mentrestant continuen apostant per les mascaretes. Ara no només elaboren teixit per fer-ne, sinó que en fabriquen per a grans empreses. “No són grans quantitats, però ens permet tenir feina per a tothom.”

A finals del mes de desembre, quan ja era evident que les mesures restrictives imposades a casa nostra per lluitar contra el coronavirus s’acarnissaven amb la cultura, Aina Torné va aixecar la persiana de la llibreria feminista Ca la Figa. La botiga està situada al carrer Sant Miquel, al barri antic de Manresa, i tot va començar quan Torné va anar a buscar a una llibreria “gran” de Barcelona obres que parlessin sobre educació i gènere. “Tot i ser generalista i tenir teòricament de tot, no vaig trobar el que buscava, així que, com que havia d’anar a viure al Bages, vaig pensar que aquí encara seria més difícil.” Durant el confinament va anar madurant la idea de muntar el seu propi projecte i la seva parella, Txema Egea, li va donar suport, així que nou mesos després naixia Ca la Figa. Estan molt contents amb la resposta de la gent, que ha estat “increïble”.

Torné és ballarina i com a docent fa classes a actors i actrius tant de text com de musical per a centres com Eòlia, Memory o l’escola Superior d’Art Dramàtic, així que ho compagina amb la seva feina a la llibreria. Explica per què ha obert ara, en plena pandèmia: “En un temps com el que estem vivint, en el qual les persones es qüestionen la vida i el sistema, hem cregut que era el moment oportú per enfortir els valors que té el feminisme i també tots els que intentem difondre a la llibreria, com ara l’ajuda a persones en països en via de desenvolupament.” De fet a Ca la Figa no només hi ha literatura sobre teoria feminista, sinó que va “molt més enllà”, perquè hi ha llibres escrits per dones i obres i contes que fomenten valors ètics i socials, a banda de tenir especial interès a visibilitzar les dones artesanes i donar veu a col·lectius oprimits com el de LGTBIQ.

“Sorgeixin quan sorgeixin –remarca Torné–, hi ha projectes com aquest que són necessaris, ja que sempre és un bon moment per enfortir llaços i fer xarxa al territori i entre nosaltres.” De fet, reflexiona que “la pandèmia acabarà marxant però no hi ha una vacuna contra el masclisme, l’única vacuna és llegir i informar-nos i entendre”.

Ca la Figa vol ser també un punt de trobada i farà clubs de lectura i altres activitats quan el coronavirus ho permeti. De moment, ja ha fet la presentació del llibre de Jenn Díaz Dona i poder, tant presencialment com en streaming.

Transformad, amb seu a Canovelles i 150 treballadors, fabrica panells per a superfícies, sobretot per fer portes de cuina. Les vendes exteriors suposen una part important del seu negoci, i aquest últim any han crescut un 50%, tot i que, com destaca el director de desenvolupament comercial internacional del grup, Harm Mulder, el seu últim viatge va ser al mes de març. De fet, abans de l’estiu van aconseguir tancar un acord per exportar a Kenya amb l’ajuda de l’oficina d’Acció a Nairobi. Hi van enviar dos contenidors, amb contingut per a més de 400 cuines, i estan negociant noves comandes.

Com explica Pablo Riverola, responsable d’exportació regional de Transformad, totes les gestions s’han fet per videoconferència. “Si no hagués estat pel coronavirus hauria estat una setmana voltant per Kenya, però ho vam canviar per més de vint reunions informals per Whatsapp, perquè a l’Àfrica es barregen molts temes personals i professionals, i volen saber coses de tu, com ara on vius, si tens fills, on vas de vacances o històries del Barça.”

Fer negocis no és fàcil en època de pandèmia, però el cas és que, com destaca Mulder, el problema “és global”, així que les eines són les mateixes per a tots i “tothom s’adapta”. De fet, destaca que abans era molt difícil parlar amb la cúpula d’una empresa, però això va canviar amb el confinament: “Abans trucaves i sempre et deien que el responsable estava reunit, en canvi al març tenies el mòbil directe i t’agafava de seguida la trucada.”

Com moltes altres empreses que exporten i, per tant, tenen el risc diversificat, les vendes a fora “han salvat Transformad en l’aspecte empresarial”, admet Mulder. El grup està a punt de participar en la fira del sector que es farà als Estats Units en format virtual. De tota manera, Riverola opina que quan tot això passi la gent tornarà a viatjar, també per negocis.

Agustín Barich i Francisco Rotta es dedicaven al món de la música, fent de DJ i organitzant esdeveniments, així que quan va arribar la crisi de la Covid van veure de seguida que necessitaven tenir un pla B. “Sempre havíem volgut emprendre, de manera que vam donar-hi voltes i finalment vam decidir elaborar nosaltres un producte que al nostre país, a l’Argentina, es consumia molt: gerds banyats amb xocolata.” Van estar cinc mesos treballant en la recepta dels seus Frambon i al setembre van obrir la botiga obrador del Born, a Barcelona. “Sabem que podríem vendre un 60% més si hi hagués turisme, però estem contents perquè ens estan sortint moltes oportunitats de negoci; després de quatre mesos ja som presents a més de 40 botigues de l’Estat espanyol i tenim ja candidats per obrir franquícies, segurament la primera serà a Eivissa”, avança Barich.

Frambon ja dona feina a deu persones, i estan ideant noves línies de producte. “Estem provant com queda la xocolata amb el coco i altres fruites, la idea és que el nostre equip sempre vagi innovant”, explica Barich. Aquest primer any de vida, la marca haurà aconseguit una facturació de 100.000 euros, “el bàsic que hem de complir”, matisa l’emprenedor, que confia que quan passi el pitjor de la crisi sanitària i econòmica, el comerç es torni a reactivar, i això permeti que la seva botiga del Born s’ompli de gent.