Villaronga Pasamaneria, el fabricant més antic i únic de Catalunya de galons, serrells, cordons, trenes i cintes d’alta qualitat, va disminuir la facturació el 2020 per culpa de la pandèmia. L’empresa del Maresme, nascuda el 1886 a Barcelona, ha vist retallada les vendes en uns 200.000 euros respecte a l’any anterior pel tancament d’hotels, oci en general, les falles valencianes, les festes majors i la disminució de l’activitat de la confecció i la moda. La part positiva és que la firma de Cabrera de Mar, que sempre busca la innovació, va produir complements per a mascaretes. “De maig a octubre aquesta nova activitat va representar més del 50% de les vendes”, afirma Gabriel Villaronga, propietari i quarta generació familiar de Villaronga Pasamanerias.

Tot i la baixada d’activitat i amb la mitat dels catorze treballadors en situació d’ERTO, la firma segueix activa per donar sortida a les comandes, que en un 80% van a l’Estat espanyol i la resta, cap a l’exportació, sobretot a Europa, els EUA, Israel i Austràlia.

Els productes de passamaneria van adreçats a la llar i al mobiliari, com ara cortines i coixins, i un altre segment es destina al món de la moda. El 90% de la facturació de la firma catalana es genera per productes adreçats a la moda i la confecció. Gabriel Villaronga diu que a la zona de València, que es caracteritza molt pel factor preu, s’ha especialitzat més en els complements de la llar.

L’empresa de 135 anys d’història subministra tota mena de passamaneries, cordons, serrells, galons, cintes i trenes als sectors industrials i majoristes de la merceria i les fornitures tèxtils per a confecció, calçat i manualitats diverses. Les aplicacions van des d’un grum d’un hotel, fins a un vestit de nit, uns gegants tradicionals, vestits folklòrics o uniformes de l’exèrcit sud-americà.

Una de les peculiaritats del sector és que la producció encara es fa de manera força artesanal i, per tant, el procés és lent i complex. Gabriel Villaronga diu que en els darrers anys s’han produït molts canvis en aquest món. Ara ja no treballen per a grans empreses com Zara i Mango: “Volen les comandes molt ràpides i a un preu el doble de baix que fa deu o quinze anys, un fet impossible de poder servir, perquè no queda marge ni hi ha temps per fabricar-ho tal com ells volen”. Una altra peculiaritat d’aquest sector és que “les comandes són de pocs metres de material i, a més, hi ha moltes variants, per tant, el procés sempre resulta lent i complex”, matisa el director general de la tèxtil catalana.

Un altre problema que es troba el sector és que la maquinària s’està quedant obsoleta, perquè els fabricants estan plegant per culpa de la disminució de fàbriques que es dediquen a la passamaneria. “Per això, és tant important el bon manteniment de les instal·lacions”, assegura la quarta generació familiar.

A Catalunya gairebé només queda aquesta empresa. Una altra cosa són les diverses firmes que hi ha al Bages relacionades estrictament amb la cinteria. Llavors ja s’ha d’anar al País Valencià, que està especialitzat en el producte per a la llar. En l’àmbit internacional, les poques empreses que queden es troben a Itàlia i alguna a França i a Alemanya.

El cost del la matèria primera suposa el 30%, mentre que la resta correspon a l’equip humà. “Quan les vendes van bé, els beneficis són positius”, diu Villaronga.