Queda força crisi encara. La Unió Europea (UE) afronta dos anys de convalescència abans de recuperar l’activitat econòmica anterior a la pandèmia. Posant totes les esperances en la vacuna, els europeus confien a començar a surar després de l’estiu, agafar força a partir del setembre i mantenir un creixement sostingut l’any que ve per tornar als nivells pre-Covid a finals del 2022.

Aquest full de ruta per a la recuperació econòmica del bloc europeu és més pessimista ara que abans de la tercera onada. Els pronòstics de la Comissió Europea (CE) publicats ahir asseguren que la zona euro només compensarà la gran recessió del 2020 amb un creixement del PIB del 3,8% el 2021 i el 2022. La caiguda l’any passat va ser del 7,8%.

En canvi, al novembre la previsió era que el PIB de la zona euro augmentaria fins al 4,2% aquest any i el 3% el vinent. Així, el desastre de Nadal passa factura i endarrereix el rebot de l’economia de l’euro que s’anticipava inicialment per a aquest any, ja que la CE empitjora ara les previsions per al 2021, però millora lleugerament les del 2022.

“Les perspectives a curt termini de l’economia europea semblen més febles del que s’esperava la tardor passada, perquè s’han endurit les restriccions per la pandèmia”, assegura l’anàlisi econòmica de l’executiu europeu, que no té en compte l’impacte dels fons de recuperació. Amb gran part del continent encara confinat, la zona euro es tornarà a contraure durant el primer trimestre de l’any.

Tot i començar l’any “amb mal peu”, la UE calcula que la velocitat de vacunació serà prou bona els pròxims mesos per reobrir “gradualment”. L’activitat s’hauria de reprendre moderadament a la primavera i amb més força ja a l’estiu, quan la immunització d’una part significativa de la població permeti aixecar restriccions, segons la Comissió.

L’Estat espanyol i el francès estaran al capdavant de la recuperació europea. Les seves economies seran les que més creixeran el 2021 després d’haver registrat les pitjors caigudes de la UE en un any marcat per la pandèmia. La CE va millorar ahir dues dècimes, fins al 5,6%, la previsió de creixement de l’economia estatal per al 2021, i d’un 5,3% el 2022. En els càlculs del novembre, l’executiu europeu pronosticava un augment del 4,8% aquest any, una xifra que no permetia compensar en dos anys la caiguda del PIB de l’11% registrada el 2020 per la Covid-19.

El govern espanyol és encara més optimista que Brussel·les, ja que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, calcula que el rebot d’enguany serà del 7%. També ella va pronosticar que l’enfonsament de l’economia espanyola l’any passat seria entorn de l’11%, i no del 12% que deia la CE. Veurem si finalment també l’encerta.

Amb tot, les previsions situen l’economia estatal com la que més creixerà, seguida de la francesa, amb un repunt estimat del 5,5%, i la croata, amb un augment del 5,3% enguany. El 2022, el PIB estatal se situa entre els que més creixen, però l’increment més gran el registraran Malta i Eslovàquia.