No. No ens havia d’avisar. No havia de cometre la imprudència perquè tots estem controlats des de molts fronts.

És una decisió molt personal i respectable. Li desitjo que li vagi molt bé i prefereixo veure-la ja com a diputada del Parlament de Catalunya.

No ho sé. Ningú hauria d’estar a l’exili. Tot allò que s’acosti a la normalitat és ben rebut, tant per a la Meritxell com per a la resta.

Era aquí, però la feina de la Serret no estava en l’estratègia de l’exili. No va ser al Consell per la República des del primer dia, es va dedicar a ser delegada del govern a Brussel·les. És la seva opció personal. No hi haurà cap afectació perquè no tenia una activitat en el marc de la plataforma que aglutina l’estratègia de l’exili.

A Europa estem aconseguint anar bastant units, moltes iniciatives són compartides i ens sentim molt còmplices els uns dels altres. Així com la Marta Rovira sí que fa política des de l’exili, en el cas de la Meritxell era diferent perquè tenia una responsabilitat institucional.

L’extradició sempre ha pesat damunt dels nostres caps. Vivim amb això. El suplicatori afecta d’una manera molt circumstancial i anecdòtica les nostres vides. Estem preparats per a un estat d’euroordre permanent.

No, ens ha anat molt bé. Vam dissenyar una estratègia per fer servir per al nostre objectiu polític de l’exili una acció aparentment de repressió perquè pogués provocar també un avenç en la nostra causa. No era tan previsible que hi hagués una votació amb el missatge polític que hi ha hagut.

Com més vots poguéssim obtenir, millor; perquè en el fons no és que donin suport a la nostra causa, sinó al Parlament Europeu i a la immunitat dels eurodiputats. No hem anat a buscar el vot de ningú, sinó de tothom.

La retòrica no influeix, són els fets. Necessitem passar de la conversa a la negociació. Les parts s’han de comprometre a solucions i això està molt lluny que passi i no és perquè un dia votin una cosa.

Estem encantats d’anar a Luxemburg perquè hi hem intentat anar gairebé una trentena de vegades, perquè creiem que una mica de llum de la jurisprudència europea ajudaria a desfer l’embolic judicial.

Res es pot descartar, però no oblidem que la justícia belga va dir que extradir Lluís Puig implica un risc de vulneració de la presumpció d’innocència. Imagini’s en el meu cas!

Ni la moció de censura, ni donar suport a cegues al govern espanyol, ni aprovar el pressupost ha servit de res. Els presos són a la presó, ens continuen perseguint per Europa i continua havent-hi persecució a gent vinculada a l’1-O. Els partits independentistes han guanyat força al Parlament. Aquí hi pot haver la via per on han de començar a passar coses.

S’ha d’acordar una estratègia compartida i solidària. No pot ser que a Madrid uns vagin pel seu compte fent tractes amb el govern espanyol que vinculen i afecten també tot l’independentisme.

És evident. Qui pacta la taula de diàleg no és l’independentisme, això té conseqüències. És un acord d’un grup amb el govern espanyol que arrossega tot l’independentisme.

Ha de ser una conseqüència de la restauració de la confiança i el respecte. ERC, evidentment, té més força que nosaltres, però hem de compartir el que anem a fer en els diferents fronts.

Hi ha hagut un empat tècnic que ens ha deixat a un diputat dels que té ERC. Si haguéssim competit en igualtat de condicions, hauríem guanyat les eleccions.

És veritat. Però d’aquí a fer l’anàlisi que les urnes ens han retirat el suport crec que hi ha un abisme. De vots n’hem perdut tots. Això és degut a la pandèmia, i també a un descontentament per la falta d’unitat.

Segur que sí. El govern es va desgastar amb la pandèmia. La gent no tira coets per la gestió del govern en la pandèmia. Això ens ha afectat a tots.

Les dues coses. Si a Catalunya hem patit més severament la crisi de la pandèmia és pel model territorial, fiscal i financer. Si volem combatre crisis com aquestes hem de canviar l’statu quo. Encara corre més pressa resoldre la relació entre Catalunya i Espanya perquè, si no, tindrem moltes dificultats per donar respostes a la gent. És una qüestió de números també.

Mai les ha liderat una persona sola, són un equip. En Jordi Sànchez hi continuarà participant a través de les videotrucades autoritzades. En principi, poc ha de canviar.

Aquest és un claríssim cas de persecució en què s’intenta estirar el fil d’una cosa que es pot presentar perquè sembla que és de corrupció. La Laura pot estar molt tranquil·la i també tothom amb la seva presidència.

No en tinc cap dubte. Aquest és l’objectiu de la justícia espanyola, interferir en la lliure decisió del Parlament de Catalunya.

JxCat no està interessat a parlar de cadires i rebem moltes pressions per fer-ho. Abans de parlar de càrrecs hem de parlar de què farem. El pressing al nostre partit, que no comenci abans d’hora perquè aguantarem la pressió. Això no va de repartir conselleries, sinó de saber a què dedicarem aquest 52% de vots els pròxims quatre anys.

Sí, però no ha estat així fins ara. Hem tingut un president proposat per JxCat i un vicepresident proposat per ERC. No vaig sentir que això s’exigís llavors. Respondre ara a aquesta qüestió seria saltar una fita. No es pot donar per fet encara que ens entendrem per fer govern.

Ens hem de preparar per quan la política espanyola col·lapsi. No és el cas. Forma part d’una lògica de canvi de socis del PSOE, que està virant cap al centre per aprofitar la desfeta de Ciutadans.

Hi hauria presos polítics, exiliats i revocacions de tercer grau igual. El que representa Podem és molt minoritari per desgràcia en la política espanyola perquè són els que han parlat amb més claredat d’una solució política de veritat.

Estaríem igual. Abans són nacionalistes que polítics. Això és molt propi de la cultura espanyola.