DE MEMÒRIA
“Vacuna’t” (1937)
El 1803, va salpar en direcció a Amèrica el vaixell de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna Antivariòlica, dirigida pels doctors Francesc-Xavier Balmis i Josep Salvany. Fou la primera vacunació massiva de la història
La societat catalana ha participat des del primer moment en tot el que són les vacunes. El 1800, poc després que Edward Jenner comencés a vacunar a Anglaterra, el metge de Puigcerdà Francesc Piguillem va iniciar a Catalunya les vacunacions contra la verola, una malaltia que havia esdevingut epidèmica.
Primera vacunació massiva.
Un xic abans, un altre metge català, Francesc Oller, havia posat en marxa les vacunacions dels habitants de la illa de Puerto Rico, on la verola feia estralls.
La següent gran aportació catalana al desenvolupament de les vacunes va arribar el 1884, la descoberta del doctor Jaume Ferran: la vacuna contra el còlera. Una vacuna que s’aniria inoculant amb un gran èxit a totes les àrees del món on el còlera causava milers de morts. Fins a l’Índia, ben entès. De fet, el doctor Ferran va ser el primer director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, un dels primers centres de recerca biomèdica del món.
De tota manera, la societat catalana no es va poder autoorganitzar sanitàriament fins a la creació, el 1914, de la Mancomunitat de Catalunya, després de molts anys d’enfrontaments polítics i/o negociacions amb els successius governs de Madrid. La Mancomunitat catalana, només amb els recursos de les quatre diputacions provincials (i l’emissió de deute no autoritzada fins al 1920), engegà, a més de la xarxa pública de telèfons, de ferrocarrils de via estreta i de biblioteques, una planificació sanitària.
La dictadura militar.
El 28 d’agost del 1936, cinc setmanes després de l’intent fallit del cop d’estat feixista, la Generalitat creà el Consell General de Sanitat. Per primera vegada, es creava un òrgan de debat i de direcció del conjunt d’institucions sanitàries catalanes. Amb l’objectiu explícit de fer-hi, amb paraules del metge i psiquiatra Fèlix Martí Ibáñez, “una reforma revolucionària”. Comarcalitzant, per primer cop, la sanitat, integrant assistència social (és a dir prevenció) i sanitat, promovent la possibilitat d’interrompre un embaràs en un centre sanitari públic, establint el copagament progressiu de les hospitalitzacions. O fent una campanya publicitària a favor de la vacunació antitífica per a la qual van utilitzar uns cartells (confegits per Martí Bas, membre destacat del SDP, el Sindicat de Dibuixants Professionals de la UGT), amb un eslògan: “Defensa’t contra l’enemic que no es veu: vacuna’t.”
El doctor Fèlix Martí Ibáñez
Fill de Fèlix Martí Alpera, mestre i director de Grups Escolars de l’Ajuntament de Barcelona, el doctor Fèlix Martí Ibáñez fou, el 1936 –als 25 anys!– director general de Sanitat de la Conselleria SIAS de la Generalitat de Catalunya. Mentre, el 1939, el seu pare es va quedar a Catalunya i va ser foragitat de l’escola pública, ell es va exiliar als Estats Units, com molts professionals i tècnics de la societat catalana. Des de Manhattan realitzà una obra editora de divulgació de l’alta cultura dirigida, justament, als professionals del món mèdic.