La veritat és que la Magic Line ha crescut tant que quan mirem enrere ens impressiona. N’estem molt satisfets, moltíssim. En aquestes vuit edicions hem recaptat més de dos milions d’euros i s’han finançat 200 projectes de Sant Joan de Déu, i aquesta és la mostra que, pas a pas i amb el compromís col·lectiu i el treball en equip, sí que podem convertir el món en un lloc més just i solidari. Saps que la Magic Line és una via d’ascens del K2, oi? Jo no soc alpinista, però tots sabem que per fer una ascensió d’aquest tipus és necessari fer-ho en equip; costarà perquè és difícil, de vegades no te’n surts, però quan hi arribes t’adones que no hi ha obstacles que ens aturin. Et poso aquest exemple perquè penso que tots i totes tenim una Magic Line a dins per fer. En alguns casos és en forma de muntanya i en d’altres és amb la caminada solidària.

Aquest ha estat un any complicadíssim per a tothom. En el millor dels casos ens hem tancat a casa i ens hem adaptat al teletreball, a les videotrucades, al toc de queda..., però què passa amb totes aquelles persones que no tenien una casa on confinar-se o totes les famílies amb pocs recursos que viuen en un habitatge petitíssim? I amb aquelles que estaven hospitalitzades i no podien rebre la visita de les persones que més estimen? O amb totes les que pateixen algun tipus de problema de salut mental? Aquests són alguns dels col·lectius que atenem a Sant Joan de Déu, i totes aquestes persones que ja eren vulnerables abans de la Covid ara ho són molt més. Per totes elles hi hem de ser “Més que mai” i per totes elles hem de caminar més que mai.

A l’obra social estem enamorats d’aquests valors. La Magic Line neix en equip i amb la idea que els grans reptes i les grans dificultats només es poden assolir i superar acompanyats d’altres persones. I en el fons aquest és un valor per caminar per la vida també, no et sembla?: la idea que junts i juntes ho farem possible. I, de fet, cada any tenim centenars d’equips formats per famílies, per amics, per companys de feina o per companys d’escoles que s’hi impliquen, però sempre és acompanyats. I si no tens amb qui caminar, nosaltres et trobarem companys de viatge, però sol no és possible.

Aquest any hem adaptat el format a la situació sanitària, de manera que en lloc de caminar per uns recorreguts establerts per on coincidia molta gent, la proposta és que caminis per on vulguis. Això fa que ja no es camini només per Barcelona, sinó que es camini per qualsevol lloc del món. Des de Barcelona a Austràlia, passant per l’Empordà, per les Terres de l’Ebre o pel jardí de casa teva. De moment arreu de Catalunya ja tenim representació de molts municipis. A més a més, com cada any, València i Mallorca també caminen la seva Magic Line el mateix dia, el 13 de juny, i altres ciutats de l’Estat com Sevilla també s’hi han sumat. Però és que alguns indrets del món també hi seran!, i això ens emociona molt. Tenim equip al Japó, al Canadà, a Nova Zelanda, a Holanda, al Marroc, al desert d’Atacama...

La campanya de Les cares de la vulnerabilitat va néixer al cap de pocs dies d’esclatar la pandèmia, de decretar-se l’estat d’alarma i de trobar-nos tancats a casa, i va sorgir del neguit que teníem en aquell moment i que és la base de la nostra feina: quina resposta donem a tots els col·lectius que pateixen situacions complicades? La campanya ens va permetre estar a primera línia, no només en els nostres centres sanitaris, sinó canalitzant donacions d’EPI per als sanitaris i treballadors socials quan no hi havia material o aportant aliments i altres recursos de primera necessitat a persones que atenem als nostres centres. Aquesta campanya va ser una de les respostes que vam donar, a banda de seguir fent la nostra feina dia rere dia des de tots els centres de Sant Joan de Déu on atenem totes les persones que ho necessiten.

Tant des del punt de vista personal com des del d’una entitat com l’Obra Social de SJD, una crisi així s’afronta, en un primer moment, amb por i amb la incertesa de què passarà. Però el nostre deure és cuidar i acompanyar les persones que viuen situacions de fragilitat. I així afrontem aquesta crisi: posant el focus en els més vulnerables i intentant posar les cures i la solidaritat al centre de la vida. No podem quedar-nos només en el titular de “la gent que ja era vulnerable ara ho és més que mai”, sinó que hem d’anar més enllà i pensar què ens fa vulnerables, com pal·liar aquesta vulnerabilitat, com posar la cura al centre de tot. Perquè si alguna cosa ha posat de manifest aquesta pandèmia és la importància de les cures i de la solidaritat, i d’això tots i totes en som responsables.

Estic preocupat i no ho amago. La crisi social i econòmica és massa profunda per no preocupar-se’n. La Covid-19 ha aprofitat totes les mancances del nostre sistema i això afecta directament i de manera acarnissada les persones més vulnerables. El país s’ha endeutat i hi ha un cost econòmic enorme que trigarem anys a pagar. I, alhora, el país necessita invertir més en salut pública i polítiques socials. I els recursos són els que són. Però de la mateixa manera que no amago la preocupació, estic altament esperançat que sabrem tirar endavant com a societat.

El voluntariat és un pilar de la nostra institució i el temps que totes aquestes persones ens regalen desinteressadament té un valor incalculable. El voluntariat no ha pogut fer la seva activitat habitual de manera presencial, però des del primer moment ha estat liderant iniciatives com l’enviament de cartes per als nostres pacients, les videotrucades amb les persones que no podien sortir de l’habitació o la confecció de mascaretes quan no n’hi havia. Una visita a un malalt pot semblar una visita més, però quan aquest pacient és l’única visita que té i l’espera tota la setmana, aleshores aquesta visita deixa de ser una simple visita. Tot i així, malgrat aturar-se l’activitat presencial del voluntariat a tots els nostres centres, jo diria que la figura del voluntariat s’ha enfortit perquè s’ha fet més necessària que mai. La pandèmia ens ha demostrat que el voluntariat és imprescindible sempre i això l’ha fet, encara, més fort.

Qualsevol persona que té la inquietud o la necessitat de dedicar part del seu temps als altres ja està canviant el món. Potser encara no ho sap, però té a dins un poder transformador titànic, només cal ser-ne conscients. Aquest és el cas del voluntariat, que en cada acció que fa és un altaveu enorme per construir un món més just i solidari i alhora és també un testimoni sensibilitzador de realitats que desconeixem. De vegades penso que no som conscients d’aquesta força que tenim tots i totes a dins i com de lluny podem arribar. No hi ha res més poderós que voler ajudar els altres i fer-ho amb el teu temps, amb una donació, fent-te soci o participant a la Magic Line. Hi ha mil maneres de col·laborar en aquesta construcció d’una societat millor. En el cas del voluntariat s’hi suma que és una experiència de vida que permet canviar la mirada sobre l’altre, trencar prejudicis, acostar-te a noves realitats i finalment que el teu temps tingui un retorn en allò que és necessari canviar.

Penso que com a societat comencem a entendre que la cura i la solidaritat no són només un dret sinó també un deure. Com més arrelada estigui aquesta idea, més sana serà la societat que construïm. Nosaltres creiem que un món millor és possible. Un món més just, més solidari, més sostenible, que posi la cura al centre de tot i que ofereixi oportunitats per a tothom. Si aquest és el món que volem, ens correspon a tots i totes construir-lo.

Diuen que d’aquesta pandèmia en sortirem més forts; que la pandèmia ens ha demostrat com en som, de fràgils; que en sortirem més tristos... No sé com en sortirem. El que sí que crec és que potser hem après a estimar-nos més. Conec gent que al llarg d’aquest any ha dit als seus pares que els estima només per la por amb què ha anat a dormir cada dia pensant que el virus se’ls podria endur. Penso que haurem après que tots i totes som vulnerables i que tots necessitem ajuda. La pandèmia ha posat damunt la taula la salut mental, per exemple, i l’hi ha posat perquè amb la Covid-19 la nostra salut mental, la de tots i totes, ha quedat molt afectada. Doncs potser amb la pandèmia haurem après que tots i totes som fràgils, i això no ens fa dèbils, al contrari. I en aquest sentit, en el sentit de reconèixer la nostra fragilitat, sí que crec que la pandèmia ens ha fet més forts. Vull pensar, d’altra banda, que haurem pogut aprendre que les petites coses són les imprescindibles per viure: un somriure, una abraçada, tocar la teva gent, una reunió amb els teus amics, i que aquestes petites coses només són possibles si tens les altres necessitats cobertes: la salut, el menjar, l’habitatge, etcètera.

A l’Obra Social de Sant Joan de Déu, la nostra prioritat segueix sent la mateixa que hem tingut sempre: treballar al costat de les persones que més ho necessiten i sensibilitzar la societat per fer créixer el compromís de tots i totes en aquest camí de construcció cap a un món més just i hospitalari. Seguirem estant al costat dels més vulnerables perquè és la nostra feina i perquè cuidar i acompanyar tots aquests col·lectius és la nostra raó de ser. En un escenari postpandèmia, tal com dèiem al principi de l’entrevista parlant de la Magic Line, ho farem “Més que mai”, perquè només així podem fer-ho. Se’ns necessita més que mai i és per això que fem una crida per arribar més lluny que mai en el camí de la solidaritat. És per això que esperem que el 13 de juny tothom s’uneixi a la Magic Line i que entre tots i totes fem d’aquesta edició la més solidària de totes.