La malaguenya Vanesa Martín va tornar divendres per quarta vegada a Girona, ara al nou Girona Music Festival de Montilivi, com a culminació d’una setmana “intensa i meravellosa”, després de dos concerts al Festival Jardins de Pedralbes. Amb 40 anys i set discos d’estudi publicats en els últims tres lustres, Vanesa és un dels valors més sòlids de la cançó d’autor a l’Estat espanyol, amb un directe impecable que, com ella mateixa el va definir, és “un viatge d’emocions” durant dues hores ben aprofitades: gairebé una trentena de cançons, les més antigues sovint només mostrades parcialment per encabir-ne més, interpretades amb una banda molt compacta de set músics, sota la direcció musical del teclista Alberto Miras. El germà de la cantant, Francis, a les percussions; els guitarristes Joaquín Calderón i Omar Alcaide; el baixista Daniel Arjona, el bateria Andrés Tomás Rodríguez i l’elegant violoncel·lista barcelonina Alba Haro completen una formació molt solvent, capaç d’afrontar les melodies més delicades, també en format acústic, o d’apropar-se al rock i els ritmes llatins més ballables, com a Llega el momento, un dels temes del seu últim disc, Siete veces sí , que va centrar una part important del repertori de la nit. En realitat, però, el concert va començar amb llum de dia, puntualment poc després de les 9 del vespre, amb Inventas, del seu disc anterior, Todas las mujeres que habitan en mí. Durant el concert, Vanesa va cantar sola amb la seva guitarra i el violoncel (Inmunes) i va deixar que la banda toqués sense ella, amb Joaquín a la veu solista, una potent La escalada, després d’haver homenatjat Serrat amb la delicada Romance de Curro ‘El Palmo’. Amb una complicitat total entre ella i el seu apassionat públic, Vanesa va agrair a la gent i al seu promotor habitual a Girona, Toni Madeo (White & Bright) una gran nit de “cultura segura” i emocions a flor de pell. El Girona Music Festival acaba aquesta nit amb Miki Núñez.