0
Eines
31 juliol 2010 2.00 h

Aprendre a innovar

Qüestió de velocitat

Cal construir entorns de passió a les empreses. Només amb professionalitat no s'arriba enlloc. Cal que la gent s'ho passi bé treballant, que la feina sigui una aventura excitant, dia rere dia. Si no ho aconseguim, no hi ha res a fer, innovar serà una tasca impossible

El mes passat repassàvem el perfil de les persones creatives. Dèiem que per innovar amb èxit era imprescindible que una organització tingués individus creatius, gestionats intel·ligentment.

Potser ara ens podem preguntar quina és, en el fons, la necessitat de ser creatius com a persones o innovadors com a empreses. Doncs bé, com diu en Xavier Ferràs al seu llibre Innovación 6.0, la raó clau que ha d'impulsar la innovació és la rapidesa. Hem de ser una mena de correcamins (recordeu, l'au ultraràpida que mai podia atrapar el malvat coiot).

En efecte, vivim en un món tan atabalat, tan turbulent, tan esmunyedís, que cal moure's a la mateixa velocitat que es mou tot el que tenim al voltant. La innovació significa, com deia Peter Drucker, construir escenaris de futur abans que ho facin els competidors.

PRIMERA LLIÇÓ.

La innovació no és per a persones o empreses lentes. Requereix dinamisme, agilitat, ganes de fer coses diferents i de deixar bocabadats els que ens fan la competència. Innovar vol dir enamorar els nostres clients, deixar-los meravellats.

Hi ha molts sectors que necessiten ser ràpids, gairebé instantanis: l'electrònica de consum, l'alimentació, el tèxtil i la moda... Quedar-se estancat quasi vol dir morir. Els clients viuen àvids de novetats, de coses atractives i útils... Innovar esdevé quelcom indefugible.

SEGONA LLIÇÓ.

Per innovar amb èxit hem de ser molt curiosos, estar permanentment amb els ulls ben oberts. Fixar-se bé en les necessitats no articulades o latents dels clients i donar-hi resposta. Nintendo va saber fer-ho amb la seva proposta de Wii i tots en coneixem les conseqüències.

Però per tenir ritme innovador, per moure's amb velocitat, per tenir els ulls sempre oberts cal apassionar-se per allò que fem. Un no manté els ulls oberts si s'avorreix. I molt sovint la gent s'avorreix a la feina... Innovar és anar contra corrent, fer allò que ningú no fa, obrir els ulls al matí i tenir ganes de provar coses (i d'equivocar-se de tant en tant).

TERCERA LLIÇÓ.

Cal construir entorns de passió a les empreses. Només amb professionalitat no s'arriba enlloc. Cal que la gent s'ho passi bé treballant, que la feina sigui una aventura excitant, dia rere dia. Si no ho aconseguim, no hi ha res a fer, innovar serà una tasca impossible. Fora corbates inútils, despatxos grisos, pintures monocolors. Fora caps ganduls, jerarquies inoperants, burocràcia exasperant. Fora paperassa sobrera, reunions interminables... Volem riure a la feina, enamorar-nos de reptes engrescadors, d'aventures professionals, volem treballar en equip, escoltant-nos i respectant-nos. Volem viure treballant, no treballar per viure.

Les organitzacions estan canviant, no han parat mai de fer-ho. Però ara necessiten fer el gran salt. L'altre dia em parlaven d'una empresa catalana on tot es fa a base de crits i d'“aquí mano jo”. Ja s'han acabat els temps de l'ordeno y mando. Entre tots estem construint una nova societat en què les idees hauran de tenir més força que les imposicions i les normes.

La il·lusió i la creativitat hauran de ser més influents que les jerarquies i la burocràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Muñoz
Altres articles de l'autor

Publicat a