Si no hi ha un gir inesperat al llarg del dia d’avui, el mecanisme que havia dissenyat a correcuita el govern per mirar de cobrir les fiances imposades pel Tribunal de Comptes a 34 exfuncionaris i ex-alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior entre el 2011 i el 2017 haurà fracassat en l’objectiu que s’havia proposat, almenys d’entrada. El Fons Complementari de Riscos, creat per decret llei fa quinze dies, no podrà ser utilitzat pels perseguits avui, data en què expira el termini perquè dipositin els 5,4 milions que se’ls exigeixen, perquè els deu milions amb què va ser dotat la setmana passada havien de servir com a contraaval, però el govern no ha trobat l’altra peça imprescindible en l’engranatge: una entitat bancària que volgués fer-se càrrec de l’aval inicial, en una fórmula que s’havia ideat precisament per blindar-se jurídicament.

“Ho han estudiat i han decidit no col·laborar; ho respecto, però entenem que no té riscos jurídics, financers ni comercials, és una operació tècnica”, mantenia ahir després del consell executiu el conseller d’Economia, Jaume Giró, que evitava buscar possibles raons ni culpables concrets per explicar la negativa dels bancs amb què s’ha contactat. Per decisió expressa d’ell, això sí, i al contrari del que s’havia dit inicialment, tampoc l’Institut Català de Finances (ICF) adoptarà aquest rol de manera subsidiària.

“No hi ha ajudat ni el soroll extern ni el poc temps”, exposava Giró per justificar el no dels bancs, tot al·ludint així, com un dels principals condicionants, al factor de la “por” arran de l’hostilitat atiada des del primer moment per partits i altaveus mediàtics espanyolistes. “A vegades la infravalorem, però és molt important i és entre nosaltres”, reflexionava. En una compareixença a la tarda amb motiu de la visita del president flamenc Jan Jambon, el president Pere Aragonès anava una mica més enllà i sí que atribuïa la negativa a les “pressions” que haurien rebut les entitats financeres “perquè no col·laboressin”. I és que el govern ha mogut cel i terra en les darreres dues setmanes, però no ha trobat ningú que s’hagi prestat a col·laborar amb una quantitat del tot assumible, i en un mecanisme que funcionaria com una pòlissa d’assegurances habitual, i que de fet està obert a cobrir més fiances en casos similars de funcionaris que, en exercici de les seves funcions, es vegin implicats en procediments judicials o administratius. El decret, a més, deixa clar que si al final hi ha sentència ferma condemnatòria, l’afectat ha de retornar els diners amb interessos i despeses afegides.

Giró assenyalava que primer s’ha parlat amb les entitats “que tenen més presència al país”, sense entrar en detalls, però no es donava per vençut i deia que a partir d’aquí caldrà “obrir el focus” a d’altres per trobar una resposta positiva, ja que segons ell el fons “no queda compromès”. En aquest sentit, el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, abonava ahir la tesi que ara es busca un banc estranger, ja que en una carta adreçada als militants per demanar-los suport econòmic també culpava de les dificultats “la pressió mediàtica i dels organismes de l’Estat”, i vaticinava que l’operació d’aval “no es disposarà fins d’aquí a unes setmanes, i serà possible gràcies a la professionalitat que institucions bancàries de fora del país mostren, allunyades de la pressió política que imposa Espanya”. Ni el conseller ni altres fonts d’Economia consultades confirmaven, però tampoc desmentien, que la solució final vagi per aquí.

En tot cas, tant Aragonès com Giró van assegurar que el contacte amb les entitats financeres és “permanent”, que es mantenen “totes les vies obertes” i que es faran gestions fins avui a última hora per mirar de donar la cobertura promesa als ex-servidors públics, tot i que el conseller recordava que “l’experiència no diu” que els embargaments hagin de començar de manera automàtica demà mateix. Això sí, admetia que no hi haurà gaire més temps i que per tant ja s’estan muntant alternatives fora del govern, en previsió també que les gestions de la Generalitat no cristal·litzin, si és que ho acaben fent, fins a les properes setmanes. En aquest sentit, l’executiu confia que un eventual pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que avali la legalitat del decret –té fins al 29 de juliol per emetre el dictamen que li van sol·licitar diversos grups, com el PSC– podria fer canviar el panorama i fins i tot fer reflexionar alguna entitat. “Creiem que a partir d’aquí algunes opcions en dubte els darrers dies es podrien desbloquejar”, destacava el president, que recordava que en el passat el Tribunal de Comptes –els membres del qual, per cert, esgoten el mandat avui mateix– ha concedit pròrrogues per reunir els diners, si bé en l’actual cas ja ha dit que no. La idea, segons Aragonès, és que sigui com sigui es puguin “superar” les mesures de caràcter transitori que es puguin prendre avui. I és que si més endavant finalment es troba un banc que es faci càrrec de l’aval, aquesta garantia podria rellevar el mecanisme alternatiu que es pugui acabar bastint avui, si bé en aquest cas es requeriria sempre el vistiplau del Tribunal de Comptes. “Estem jugant en un terreny on aquest tribunal és art i part: és qui fa l’acusació i alhora decideix fiances”, denunciava Aragonès.