Els incendis s’haurien d’apagar tot l’any i amb perspectiva de llarg recorregut. El risc d’incendi aquí és més elevat que a altres llocs perquè tenim més d’un 60% del territori de massa forestal, quan a Europa és el 40%. Ara a Suïssa estan molt preocupats, perquè tenen més incendis i els hi passen coses que fa deu anys no els passaven.

Estem immersos al bell mig dels efectes del canvi climàtic. El dèficit hídric, la situació ambiental, els canvis de tendència en la pluviometria, la pujada de la temperatura, tot això fa que el medi se’ns modifiqui, amb una situació menys favorable per la pròpia vegetació.

Hi va haver un foc sobre una vegetació molt estressada per dèficit hídric, alta temperatura, molt de vent, la sega encara no estava recollida, i anava cavalcant molt ràpid, agafant conreus i bosses d’arbre, fent una llengua de foc estreta i llarga.

Però del conreu agafa el bosc i quan va arribar a la serralada és com si el foc hagués entrat en una xemeneia oberta on és molt difícil de parar.

Va permetre escurçar el temps. Dilluns al matí, cap a les 8, tothom estava més relaxat i la cosa estava molt millor. Si a sobre t’ajuden amb unes quantes galledes d’aigua, molt millor.

Hi ha més oportunitats que ens passin aquestes coses. Venim de sequera, poca pluja, vegetació molt estressada i al final, el que és inevitable, sempre acaba passant, i jo insisteixo; els focs per generació espontània són els menys, es compten amb els dits d’una mà.

Hi ha burilles, maquinària, hi ha qui fa feina amb una serra i un bufador.... I acaben provocant el foc.

Jo no crec en un enduriment de les lleis. En el cas dels piròmans, crec més en mesures com la dels carteristes que no deixen anar al metro. Amb les conductes temeràries, com el llençament de burilles, cal molta conscienciació del conjunt de la societat.

Bombers va demanar que a més a més de tots els mitjans aeris que sempre es mobilitzen, i dels quals n’estem molt satisfets, i que són els del ministeri, si es podia activar el protocol de col·laboració internacional. Això es fa a través de les proteccions civils respectives i es va demanar.

Ho hauria de respondre protecció civil, però la resposta que es va donar és que encara hi havia mitjans disponibles per mobilitzar al conjunt de l’Estat i que no era de menester activar la cooperació internacional. És una facultat que té l’Estat i ja està. Des de Bombers mai hem plantejat una qüestió de substitució de recursos, aquests en comptes dels altres ni molt menys. Des de fa molts anys, mitjans francesos han entrat en comptadíssimes ocasions, quan la situació ha estat molt greu. No és la primera vegada que a la zona de Girona s’ha posat aquest dilema sobre la taula.

És un tema que hem incorporat a l’agenda i se n’haurà de parlar per veure de quina manera es pot afrontar millor una resposta eficient quan calgui. Nosaltres sempre tenim en territori català quatre aparells del ministeri, més la capacitat d’ampliar si s’escau. La col·laboració és molt bona, però cal veure si en una circumstància determinada, al Pirineu occidental, al Cap de Creus, la reacció és prou ràpida o no. Podria haver-li la possibilitat que per rapidesa i eficiència hi hagi a més a més un recurs que hi ha a l’altre costat de la frontera.

Toco fusta, però si dissabte comença a ploure, a zones on ha pogut poc, de forma raonable, i ho fa durant quatre, cinc dies consecutius. Després d’una gran regada pilota endavant, cinc, sis dies i fins i tot deu. I ens podem situar, si es complí,s a mitjans d’agost amb una certa tranquil·litat, però tot és molt especulatiu...

I el de la burilla.

Amb les convocatòries previstes haurien d’estar incorporats a cavall del 2024, 2025. Cada convocatòria de bombers, que són 250, són dos anys entre la selecció, formació i pràctiques.