S’han trobat onze varietats desconegudes, que fins ara ningú havia registrat. D’aquestes onze, vuit no s’havien trobat mai en cap lloc del món i tres sí que s’han trobat a València i alguna zona de Catalunya, però també són varietats desconegudes, que no tenen nom i que tenen aquest interès especial perquè no coincideixen amb cap varietat fins al moment catalogada.

S’explica per la viticultura ancestral que continuen fent a la zona els viticultors.

És una agricultura molt tradicional, però el que ha condicionat en concret que apareguin tantes varietats és una pràctica que consisteix a fer un empelt al camp, transmetent el material vegetal des dels ceps més vells fins als nous que planten. Això és diferent de qualsevol altra viticultura més industrialitzada en què es compra la planta al viver, que és una planta que acostuma a ser un clon d’una varietat concreta; et venen tot aquest mateix clon i tu plantes tota la vinya amb un únic individu, diguem, amb una única varietat, en contraposició a aquests viticultors, que han anat sempre empeltant al camp; empeltant els sarments de les vinyes velles a les noves que planten. Fer aquests empelts és molt laboriós i molt costós i l’única forma de propagar aquestes varietats.

Antigament tota la viticultura era així, però a finals dels anys 70, principis dels 80, apareix l’empelt de taller en el viver, la mecanització de les plantacions, amb tractors..., i per als agricultors és més còmode fer-ho així i no dedicar-hi tant de treball. Només en petits reductes vitícoles que hi ha per alguns indrets, entre altres Calonge, es fan aquestes pràctiques.

Investigar més, saber més, establir una col·lecció pròpia de Calonge, és a dir, un banc de germoplasma, que en diem, una col·lecció en una finca, que pot ser una finca institucional de l’Ajuntament, per exemple, on s’asseguri que totes les varietats del municipi queden representades, i no només representades, sinó conservades.