Política

GONZALO BOYE

ADVOCAT DEL PRESIDENT A L’EXILI CARLES PUIGDEMONT

“Hauran de deixar tornar Puigdemont”

“Assumida la derrota en la batalla judicial de l’exili, a ningú al regne d’Espanya li quedaran dubtes que no només pot entrar, sinó que no el poden detenir”

“Llarena sap que hem guanyat, però no vol acceptar-ho”

“La jutgessa de Sàsser pot prendre’s uns dies per decidir”

Ara hem descobert que Llarena va tenir sempre en vigor les euroordres, fins i tot havent-hi immunitat. Això és molt greu

Dijous a Twitter li deia a Llarena: “«Déjalo ya...»”

No ho deia, això, jo feia un tuit que deia: “Deixa-ho ja”, és tot. Jo no ho he dit, són coses que assumeixen vostès.
Així no anava per a Llarena?
No ho desmenteixo ni ratifico, és una forma d’interactuar amb la gent d’una forma positiva...
En tot cas, Llarena no ho deixa.
S’ha entestat en una situació un pèl complexa, no té gaire sentit. Aquesta partida està perduda, s’ha acabat. El lògic i el que hauria de fer és reconèixer-ho i actuar d’acord amb el dret de la Unió.
En l’escrit enviat al tribunal de Sàsser, Llarena diu que l’advocacia, tot i dir-ho, sabia que ell no havia suspès les euroordres. Hi ha mala maror entre ells?
En aquests moments el jutge Llarena té mala maror amb el dret. Està frustrat i ho entenc, però no ho pot traslladar a la seva feina. El primer que sabia que no podien estar en vigor les euroordres és ell, és qui té l’obligació de conèixer l’ordenament.
Però ell diu que només és una recomanació i no una obligació.
No és cap recomanació, el que cal és llegir més jurisprudència.
Llarena diu que la prejudicial i l’euroordre són coses diferents.
Això no és veritat, només cal una simple lectura del procediment, ho diu l’Estatut del TJUE.
També diu que la suspensió de l’euroordre només afectaria els procediments a Bèlgica.
Això és una interpretació interessada de la realitat, no és cert.
Si la prejudicial ve arran de la sentència belga de Lluís Puig, per què implica Puigdemont?
No sols perquè és el mateix cas, sinó perquè ho diu el mateix jutge Llarena, i de les set preguntes almenys cinc van directament relacionades amb la situació dels exiliats. Sembla que ha oblidat el que ell va escriure.
També diu Llarena, per justificar la petició, que una extradició és una mesura cautelar...
Em penso que no entén res, això és una altra cosa. Les presses i l’obcecació no solen ser bones conselleres a l’hora d’actuar en dret, i s’emportarà una sorpresa dilluns. Si hagués actuat més serenament, segurament no.
Aquests arguments els ha d’assumir la fiscalia italiana?
Assumirà el que estimi convenient i li sembli més oportú.
No hi ha perill de perdre el cas?
No perdrem; ja hem guanyat.
En què consistirà la vista de dilluns? Si és que se celebra…
Se celebrarà, no en tingui cap dubte. És una vista d’extradició, i es desenvoluparà en aquests termes; per tant parlarà el tribunal, preguntarà a les parts, parlarà la fiscalia, parlarem nosaltres, li preguntarà al president si vol ser lliurat, i es faran al·legacions d’acord amb el dret.
Li preguntaran si vol lliurar-se?
Sí, és una pregunta tècnica que cal fer sempre a l’acusat, si vol ser lliurat. És una formalitat.
I el president declararà?
El president contestarà el que ha de contestar, que són les raons per què no vol ser lliurat.
En què es basarà la defensa?
Són raons tècniques que donarem a conèixer primer al tribunal, no avançarem res perquè seria un error estratègic. Però són arguments prou sòlids perquè estiguem molt tranquils.
Han trigat una setmana a tornar a demanar al TGUE que restitueixi la immunitat als tres eurodiputats exiliats. Per què?
Perquè són dues coses diferents, aquest és un tema que no circumscrivim al procediment a Itàlia. Entenem que les mesures cautelars davant el TGUE no les necessitem per a Itàlia, les podem necessitar per a després.
Però que les presentessin finalment divendres a la tarda vol dir que temen alguna cosa?
Hem comprovat amb la seva comunicació de dijous que no hi ha cap voluntat per part del jutge Llarena de garantir els drets dels eurodiputats. En tot cas no demanem cautelaríssimes sinó cautelars. Això vol dir, pel seu procés de tramitació i per la durada, que no afecta la vista de dilluns perquè ara se n’ha de donar trasllat tant al Parlament Europeu com al regne d’Espanya perquè s’hi pronunciïn.
Creu que dilluns ja hi haurà un pronunciament de la jutgessa?
No ho crec, en un tema d’aquestes característiques. Jo deixaria passar uns dies per estudiar-ho almenys, tinc aquesta sensació.
Així dilluns no sortirà lliure?
No ho crec, cal tenir clar que són qüestions molt complexes.
A Alemanya s’hi va estar quatre mesos. Parla de res similar?
No, són procediments diferents. Quan diem que es pot prendre el seu temps ens referim a una qüestió de dies.
Llarena fins i tot insta el tribunal al fet que, si no segueix el procediment, no l’arxivi i el suspengui per continuar-lo quan s’hagin resolt les qüestions prejudicials. Podria passar això?
No funciona així. La jutgessa no pot comprar l’argument perquè és un absurd jurídic, no té cap viabilitat. És un procediment únic i serà el que hagi de ser, però el que no farà és quedar a expenses del jutge Llarena, sinó més aviat de la llei italiana, que és molt clara respecte a això.
Si ara no hi tornaven és probable que el cas italià s’hagués arxivat. Per què hi van?
Perquè el president sempre ha donat la cara, i no veig la raó per la qual ara no ho hauria de fer.
Molt convençuts han d’estar que tenen la raó.
No dubti gens que la tenim.
Va denunciar una operació Bumerang en la detenció, fins i tot per sota el nivell dels governs...
N’estic convençut. Si res s’ha demostrat aquests anys és que no mentim mai, sempre diem el que sabem i coneixem. I tot i així no diem tot el que sabem; seria molt greu per a alguns...
Vilaweb ha publicat que en la detenció hi havia agents d’una unitat judicial italiana que té relacions amb la UDEF, identificada amb les clavegueres estatals. Pot ser que ho instigués i no n’informés els caps policials?
La UDEF fa moltes coses, i si no preguntin-ho a Bárcenas. I sí, se sol identificar amb les clavegueres.
Van denunciar que policies espanyols ja venien amb el president al vol…
Sí, i la sospita ve ratificada encara més per les revelacions que ara esmentava.
Des d’Interior asseguren que el ministre Marlaska no en sabia res.
El ministre Marlaska em sol generar alguns dubtes de credibilitat normalment.
Però creu que el govern espanyol s’hi va implicar o coneixia l’operació?
Qualsevol dels tres possibles escenaris és greu: tant si la va acceptar com si la va impulsar o no se’n va assabentar és greu. No hi veig res de bo.
Va suggerir una comissió parlamentària perquè ho investigui. Hi insistireu?
Jo soc advocat, com a ciutadà vaig suggerir que seria interessant que es fes alguna cosa així, però a mi no em correspon demanar-les.
Serà difícil que tirin endavant, vistos els precedents almenys al Congrés…
És un tema polític, i no m’hi poso. No ho sé.
‘El Món’ va avançar dijous que Suïssa ja es va negar dos cops a tramitar l’extradició de Puigdemont, dient fins i tot que no es fica en “delictes polítics”…
A nosaltres se’ns ha ocultat tota aquesta informació fins aquesta setmana. Estic d’acord amb els suïssos que és un delicte polític.
Ho faran servir per a la defensa?
Utilitzarem tot el que tinguem a la mà en l’àmbit de la defensa legal, és evident que no s’ha estat jugant amb les cartes al damunt de la taula. En l’àmbit del dret no som manxols… Se’ns tracta com gossos verds des del primer dia que va començar el procés, el 2 de novembre del 2017. I n’hem guanyat una rere una altra, demostrant que els nostres plantejaments jurídics eren els correctes, acompanyats d’una posició política que és la correcta i han explicat el president Puigdemont i els exiliats.
Per què el Suprem us informa ara?
Hem estat insistint i al final hem tingut accés a una cosa a què hem tingut dret sempre, que és la peça de situació personal dels nostres defensats; suposo que ara no han tingut més remei en obrir-se el cas a Itàlia. Ens han donat la informació del president però l’estem estudiant, perquè tenim seriosos dubtes que sigui l’autèntica i contingui tota la seva situació personal. Ens han dit que el 5 d’octubre ens donarien accés a la de Toni Comín i Clara Ponsatí.
Vilaweb també va avançar divendres que altres països, com ara Alemanya mateix, Àustria i Lituània, ja van advertir Espanya que no detindrien Puigdemont tot i que mantingués l’euroordre.
És una tònica al llarg del procediment que tot el que passa a fora resulta estrany a dins, i no obstant es parla de països molt seriosos en l’àmbit jurídic, i cal escoltar-los quan diuen que això són persecucions polítiques. No es pot seguir vivint d’esquena a la realitat.
Hi falten les últimes comunicacions?
Hi falten moltes coses, de fet hi ha totes les resolucions amb què es resolen els nostres escrits, però no els nostres escrits. Òbviament, com que mai ens van notificar res, tampoc hi ha cap notificació a la defensa de les comunicacions d’aquests diversos governs, i això és greu. El que queda clar de la peça separada és que mai ens van notificar res. I això és completament irregular.
És denunciable davant el tribunal?
És que no hi ha cap jutge superior al Suprem, aquest és el problema.
I a Estrasburg?
Sí, però nosaltres anem pas a pas.
Parlem de dos casos: les prejudicials al TJUE i el seu recurs al TGUE contra la retirada de la immunitat als eurodiputats. Quan es pot resoldre el fons?
Estem en l’etapa d’intercanvi d’al·legacions, penso que tots dos es resoldran en uns mesos, potser a partir del març.
No van presentar ja a l’agost les al·legacions contra les prejudicials?
Sí, però aquests dies en presentarem més, perquè hi ha fets nous. És molt nou haver descobert que el jutge Llarena diu que sempre va tenir en vigor les euroordres, fins i tot quan tenien immunitat. Això és molt greu. I el Parlament Europeu, el TJUE i el TGUE necessiten saber-ho. Jo entenc que l’escrit de Llarena és una confessió.
És a dir, que us farà més bé que mal?
Sempre quan resolen alguna cosa ens acaba anant millor.
“Aviat tornaré a Catalunya”, deia Puigdemont divendres a ‘La Stampa’. Com?
No soc qui ha d’explicar-ho, però sé que aviat acabarà la batalla judicial a l’exili. Assumida la derrota, s’hauran de conformar a aplicar el dret de la UE i l’hauran de deixar entrar i sortir de l’Estat.
Serà amb la immunitat d’eurodiputat?
Estem treballant amb diversos escenaris jurídics, i quan els tinguem sobre la taula a ningú al regne d’Espanya li quedaran dubtes que no només pot entrar, sinó que no el poden detenir.
Pot passar en relativament poc?
Calculo que passarà quan hagi de passar. Llarena sap que hem guanyat, però no vol acceptar-ho.
I haver guanyat vol dir que pot tornar?
Guanyar vol dir que la batalla jurídica de l’exili ha estat un èxit i entenc que, a partir que es reconegui, l’escenari queda aclarit perquè tot torni allà d’on mai va haver de sortir, que és a la política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.