En relació amb el preu del MWh s’ha dit de tot: des que és un escàndol, fins que és conseqüència del poder de l’oligarquia elèctrica, passant perquè és inevitable a causa a la dependència que Espanya té del gas per generar electricitat i pel preu que han assolit els drets d’emissió de C02.

El cert és que al marge que l’estructura de la factura elèctrica és molt discutible, el mètode com es conforma el preu és la causa principal del cost de l’electricitat. El preu del MWh es calcula –a tota la UE– a partir de l’última energia que entra en la generació, que sempre és el gas –la més cara–, i que s’aplica sempre a tota la resta d’energies utilitzades. Si en lloc d’això, el preu s’obtingués aplicant el percentatge de cada energia utilitzada en la generació d’aquest MWh, les coses serien molt diferents.

El sistema, que penalitza especialment Espanya, dona lloc a uns preus que en termes monetaris són molt elevats a tot Europa, però que tenen un impacte molt diferent en la butxaca de persones i empreses segons el PIB per capita de cada país. El gràfic adjunt mostra, per a una sèrie de països, el preu en euros del MWh del 4 de setembre passat en relació amb el PIB per capita pps (poder adquisitiu) d’aquests països l’any 2020, l’últim disponible.

Malgrat que totes les conclusions que s’extreuen del gràfic són interessants, n’hi ha una que destaca per sobre de les altres: el dia 4 de setembre del 2021, el preu del MWh vigent a Espanya va ser, juntament amb el de Portugal, el més elevat de la Unió Europea i, òbviament va ser el més elevat dels països que figuren en el gràfic. Per aquesta raó, s’ha agafat Espanya com a referència.

Espanya viu en dos mals mons. D’una banda, el preu del MWh va ser altíssim aquell dia, al marge que en dies posteriors ascendís més i arribés a superar els 188 euros; però de l’altra, el PIB per capita és baix, per la qual cosa l’elevat preu de l’electricitat encara es nota més.

Entre els països analitzats, Polònia i Romania tenen un PIB per capita menor que el d’Espanya, però el preu que paguen pel MWh és molt més reduït que l’espanyol.

Un cas especial és Suïssa. Amb el major PIB per capita dels països analitzats, gairebé duplica el d’Espanya, el preu de l’energia elèctrica que consumeix és més de vint punts inferior. En l’altre extrem, Itàlia: el segon preu més elevat d’entre els analitzats i amb un PIB per capita per sota de la mitjana europea.

Respecte al preu de l’energia que consumeix, Espanya té el problema dels drets d’emissió que ha de comprar per utilitzar gas com a combustible per generar electricitat, però per sobre d’això, el veritable problema rau en el sistema de càlcul del preu del MWh vigent a tota la UE: el preu de l’última energia que entra en el mix i que habitualment és la més cara, determina el preu de càlcul de tot el MWh. Un sistema, segons el meu parer, absurd, que perjudica tots els consumidors, siguin empreses o consumidors particulars.

I sí, Espanya té un altre problema: un PIB per capita molt baix –perquè la seva productivitat és molt baixa–, que amb la pandèmia encara ha caigut més. Aquest, però, és un problema endèmic, tot i que també té a veure amb el preu de l’energia elèctrica.