La “cogovernança” que el PSOE de Sánchez ha adoptat com a mantra durant la pandèmia per exemplificar com ha de ser la relació entre Estat i comunitats autònomes i “el diàleg” són les dues propostes de solució del problema polític entre Catalunya i Espanya que defensaven ahir en l’inici de l’escola de tardor del PSC el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, i la nova portaveu del PSOE al Senat i viceprimera secretària del PSC, Eva Granados.

El ministre espanyol posava el PSC com a referent per haver apostat pel diàleg en els moments clau del procés independentista i defensava els indults adoptats pel govern de Pedro Sánchez amb els presos polítics com una aposta pel “retrobament, per buscar solucions”. Bolaños va afirmar que a Catalunya a ningú li ha anat bé “la tensió insuportable pels catalans i per la resta d’espanyols” per acabar concloent que “el que va passar a Catalunya la darrera dècada no es pot tornar a repetir”.

El ministre admet que “és clar que serà difícil la taula de diàleg” entre els dos governs però prometia “més diàleg” quan tinguin alguna dificultat i comprometia el govern d’Espanya en aquesta via: “Ens estem arremangant perquè Catalunya sigui un lloc més habitable” i sostenia que al nostre país avui “la major divisió no és entre independentistes i constitucionalistes sinó entre els que aposten pel diàleg i els que aposten per la confrontació”. Granados recorda el “mantra” propi del PSC en apostar per la taula entre governs: “diàleg, negociació i pacte”, que considera que una part de l’independentisme s’ha fet seu posteriorment en referència a ERC.

Per Granados el major exemple de cogovernança ha estat com Europa ha afrontat la pandèmia “en mutualitzar les vacunes” i ara fer el mateix amb els fons europeus per a la recuperació i transformació econòmica. La dirigent catalana avança que el PSC presenta una esmena al 40è congrés federal del PSOE que proposa “contrastar el neocentralisme de la convenció del PP” davant de l’opinió pública i exposar la “cultura federal” no només com una proposta d’organització territorial sinó com una manera de fer política “junts, cooperant i des de la lleialtat entre les institucions”.