L’Audiència de Girona jutjarà el maig de l’any vinent un catedràtic del departament d’enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de l’Escola Superior de la UdG i director i investigador principal dels Centres Easy Arlab. La fiscal sosté que el catedràtic, Josep Lluís de la Rosa, va crear empreses i va facturar més de 450.000 euros a la UdG per “serveis inexistents” i li demana 10 anys de presó i i inhabilitació. En concepte de responsabilitat civil, l’acusació pública vol que indemnitzi la UdG amb 450.463 euros. La defensa del catedràtic nega les irregularitats i en demana l’absolució. El processat té la plana de web de la UdG operativa.

El judici s’havia de celebrar ahir, però un tall en el subministrament elèctric ha obligat a ajornar-lo fins al maig del 2022, va informar ahir l’ACN. Segons l’escrit de conclusions provisionals de la fiscalia, l’acusat, titular de la UdG des del 1994 i catedràtic del departament d’enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de la UdG des del 2010, també era director i investigador principal de grups de recerca i investigació. A partir del 2000, exposa l’acusació pública, va “infringir manifestament el règim d’incompatibilitats” aplicable com a funcionari públic i va crear diverses empreses de les quals era apoderat, administrador o titular de més del 10% del capital social. La UdG, precisa la fiscal, no tenia participació en aquestes empreses.

A través d’aquestes mercantils, i també sense tenir en compte el règim d’incompatibilitats, hauria contractat “irregularment” personal de la UdG i, entre el 2008 i el 2015, hauria emès almenys 20 factures per cobrar a la UdG “convenis i prestacions de serveis inexistents”. La fiscalia calcula en 450.463,33 euros l’import defraudat. També indica que tres de les factures superaven els 18.000 euros, i calia haver convocat un concurs públic: “L’acusat va eludir conscientment el procés de licitació, ometent de manera arbitrària la resolució preceptiva”.

La defensa ho nega

La defensa argumenta que va crear les empreses entre els anys 2000 i 2014 guiat per un “afany emprenedor” i amb l’objectiu de “fomentar la transferència tecnològica” per “afavorir la Universitat”: “La creació i la titularitat d’accions de les empreses era un fet sempre conegut i acceptat, fins i tot promogut, per la UdG”. Segons la defensa, el processat estava “convençut” que aquestes empreses s’acabarien convertint en una nova empres i no sabia que podia estar infringit el règim d’incompatibilitats. I, de fet, argumenta que la investigació de la mateixa UdG va desaconsellar obrir-li un expedient disciplinari perquè la UdG “no només havia tolerat la infracció, sinó que l’havia acceptat tàcitament”.