Economia

ROBERT FABREGAT

Director general de Biocat

“Està passant un tren i l’hem d’aprofitar, no el tornarem a veure”

Barcelona ha aconseguit situar-se entre les cinc primeres ciutats en l’àmbit europeu en inversió en salut digital
La Covid ha fet reflexionar les administracions sobre com accelerar els processos per afavorir la innovació

Nixi for Children és una empresa emergent (start-up) catalana que ajuda a reduir l’ansietat dels nens que han de passar per la sala d’operacions gràcies a la realitat virtual. Onalabs desenvolupa dispositius que es posen sobre el cos per mesurar els nivells de lactat, glucosa o cortisol, convertint la pell en una plataforma de dades. Les dues empreses formen part de Biocat, la fundació que impulsa el sector de les ciències de la vida i la salut a casa nostra. Com a nou director general de l’entitat, Robert Fabregat es planteja dos objectius principals: que els agents de l’ecosistema treballin de forma més interconnectada i que les innovacions que impulsen les nostres companyies i centres de recerca arribin a la societat.

Una de les poques coses positives que ha portat la pandèmia és que ha destacat la importància de la ciència i la innovació en salut. En què s’ha traduït?
El 2020, any ja pandèmic, les xifres d’inversió en ciències de la salut i la vida a Catalunya van ser molt prometedores. Els 226 milions d’euros aconseguits doblaven les dades de dos anys abans. Tota la part de salut digital ha fet un salt espectacular: Barcelona s’ha situat entre les cinc primeres ciutats en l’àmbit europeu, cosa que significa comparar-nos amb referents com Londres, Oxford, Berlín o Estocolm. Sense voler frivolitzar, perquè la pandèmia ha estat molt dura, el sector de ciències de la vida i la salut és un dels que en poden treure més profit. Els inversors especialitzats segueixen invertint, però és que, a més, n’han entrat de nous perquè veuen que és un sector amb retorn econòmic i també amb un impacte social molt important.
Quins són els punts forts de l’ecosistema català?
La capacitat de generar coneixement que tenim. Captem moltes de les grans convocatòries i ajudes d’àmbit europeu, sobretot les que permeten la transferència d’aquest coneixement cap a la innovació, i en assajos clínics estem entre els deu primers en l’àmbit europeu i els quinze líders al món. En oncologia estem encara més al capdavant, entre els cinc primers d’Europa, i en Covid ens hem col·locat en sisena posició. L’altra pota per fomentar la transferència i la innovació és la inversió, i tenim una xarxa especialitzada a Catalunya molt potent. La majoria de vegades, la inversió privada demana treballar amb un inversor local perquè això genera confiança, i això ho tenim. I també un ecosistema que és molt divers i ric. Hi ha poques regions comparables en l’àmbit europeu: tenim centres de recerca de màxima excel·lència, hospitals capdavanters i un teixit empresarial dinàmic, amb tot tipus de companyies, des d’empreses madures fins a start-ups.
Què falta?
Tenim les potencialitats, tots els agents hi són i són molt potents, ens calen simplement els instruments i ingredients per acabar de fer el salt. Hem de consolidar aquest ecosistema i convertir-lo en un hub, que significa que tots els agents treballen de forma interconnectada.
Per fer el salt, quins són els reptes?
Necessitem tenir la capacitat d’escalar. En els últims anys cada cop tenim start-ups més madures, que creixen i aconsegueixen rondes d’inversió més grans. Tenim empreses molt potents, en l’últim any i mig han fet una gran feina companyies com Grifols, que ha adaptat les seves línies de recerca i desenvolupament per poder donar resposta a necessitats del moment; Reig Jofre, que es va posar a disposició de Janssen per fabricar la seva vacuna, o Hipra, que es dedicava a la salut animal i també ha sabut adaptar-se per investigar i fabricar la seva pròpia vacuna de la Covid. Hem de ser capaços d’aconseguir que hi hagi més inversió privada en l’àmbit internacional, ajudant les nostres empreses a captar més fons. I l’administració també els ha de donar suport amb aquells instruments que hem identificat en l’àmbit internacional que fan possible aquest salt.
Quins són aquests instruments?
Som molt bons i generem molt bona recerca, però quan parlem de transferir aquest coneixement cap a l’empresa privada necessitem instruments com ara programes per finançar proves de concepte, projectes que encara no estan prou madurs per anar al mercat, els falta l’acabat final. Pel que fa als inversors, en tenim de locals però ens falta captar-ne més d’internacionals. Una de les eines per aconseguir-ho és implantar mesures fiscals que afavoreixin aquest tipus d’inversió privada, com fan altres estats. És veritat que cal inversió pública però, en quantitat, en falta molta més de privada. Tot i això, per captar-la cal que prèviament hi hagi aquesta aposta clara de l’administració, per així generar confiança.
La formació és un fre? Costa trobar el talent necessari per a un sector tan innovador?
El que passa és que tenim capacitats molt bones de talent des del punt de vista de la recerca però sembla que l’única sortida és seguir fent recerca; hem de ser capaços de formar investigadors i derivar-los cap al món de la gestió, l’emprenedoria... A Biocat treballem molts programes en aquest àmbit. Obrim noves finestres i cada cop hi ha més gent interessada a accedir a aquesta formació complementària i aprendre en gestió empresarial, emprenedoria, conèixer el sector inversor, saber presentar un projecte amb cara i ulls... Com a bioregió i com a país, és una feina molt important perquè un dels problemes que tenim és que no tenim capacitat de recuperar el talent que ha marxat. Doncs aquesta és una de les sortides professionals per incorporar tot aquest talent. Les universitats intenten avançar cap a aquestes demandes de la societat però el seu ritme i el del sector són diferents. Des de Biocat identifiquem el mapa de necessitats del sistema i intentem cobrir-les.
Un informe de Biocat destacava que un dels reptes és que el sistema de salut adopti les tecnologies locals. Falta inversió o és un tema cultural?
Falta acabar de posar totes les peces i tancar el cercle. Cal que el sistema de salut públic pugui llançar clarament les seves demandes o necessitats i que les empreses puguin posar sobre la taula les seves solucions o adaptar les seves línies en funció de les demandes. A partir d’aquí, un cop la innovació està desenvolupada, fa falta que hi hagi un sistema àgil per part de l’administració per avaluar aquesta innovació, veure si té la qualitat que ha de tenir, si és necessària per al sistema, i també tenir els canals d’entrada, per acabar tancant el cercle. No ho tenim del tot lligat i és un dels reptes que tinc en aquest mandat com a director general de Biocat. Biocat, com a punt de trobada de l’ecosistema, ha de fer aquesta tasca de lligar i interconnectar.
Però falten més recursos públics per incorporar eines innovadores al sistema?
En aquest cas no crec que el problema sigui tant una manca de recursos, sinó que cal una definició clara dels processos i circuits d’entrada. El Departament de Salut va treure un programa de compra pública innovadora, va ser una acció puntual que té un gran potencial i l’hem d’institucionalitzar, perquè el problema és que l’empresa que ven els productes no té clars quins són els circuits per oferir els seus serveis. Dit això, el sistema no només ha de comprar tecnologia potent sinó que ha de poder fer demandes al teixit empresarial.
Telerehabilitació, aplicacions per fer seguiment de malalties cròniques... Amb el màster digital que tots hem fet amb la pandèmia, els pacients són ara més receptius a aquestes tecnologies, també en l’àmbit de la salut?
El canvi en l’àmbit digital ha estat brutal. La ciutadania està molt més receptiva a la incorporació de la tecnologia a les seves vides, sobretot en la salut, perquè té un clar impacte en la millora del benestar de les persones. I això és molt important perquè optimitza els serveis del mateix sistema. El que hem de fer ara és trobar l’equilibri entre la presencialitat i la part més virtual i aconseguir que la gent se senti acompanyada i cuidada.
El seguiment virtual, amb sensors i aplicacions mòbils, té un especial potencial a l’hora de fer seguiment de malalts crònics?
Un dels problemes de la pandèmia és que l’atenció primària ha estat molt focalitzada en el diagnòstic i seguiment de casos Covid i hi ha hagut una manca de dedicació a les cronicitats o al diagnòstic de certes malalties. La telemedicina pot ajudar molt aquí, i també el diagnòstic precoç amb determinats indicadors que poden fer saltar una primera alarma. Un altre àmbit és el de la intel·ligència artificial, que permet identificar patologies en moments molt inicials, impossibles de detectar a ulls clínics. Tenim moltíssimes dades i cal que siguin usades de forma àgil. Dades de salut però també epidemiològiques, de mobilitat... Això obre un debat sobre la protecció de dades, però a Biocat hem de posar-lo sobre la taula i parlar de cap on podem avançar perquè, respectant al màxim la privacitat de les dades, les puguem aprofitar per potenciar la innovació tecnològica.
Què és la bioimpressió i com ens canviarà les vides?
A Catalunya tenim molt potencial en teràpies avançades i medicina de precisió i personalitzada, i va molt lligat a tot això. S’està ja treballant amb teixits que permeten curar o tractar una úlcera fets amb biomaterials que no provoquen cap rebuig del cos. Mitjançant la bioimpressió, al Banc dels Teixits ja et trobes materials ossis generats en un laboratori i que es poden fer servir, per exemple, en un trasplantament. El salt endavant és que no només siguin teixits sinó també òrgans, en això es treballa. Serà el futur, el que haurem de veure és si és més o menys llunyà.
Les vacunes de la Covid s’han fet en temps rècord, en part perquè es van accelerar molts processos burocràtics. Això està beneficiant altres àmbits de recerca?
M’agrada deixar clar que des del punt de vista regulatori no s’han abaixat els estàndards de qualitat sinó que s’ha estat més ràpid. Hi ha hagut més inversió, les empreses van assumir riscos desenvolupant vacunes abans de rebre el vistiplau de les agències reguladores i aquestes també van ser molt més àgils en les seves respostes.
Aquest és un dels aprenentatges. La Covid ha fet reflexionar totes les administracions sobre com poden accelerar aquests canals per fer que aquesta innovació sigui més ràpida. Hi haurà una part de bones pràctiques apreses amb la pandèmia.
Hi va haver molta inversió per la Covid però molts projectes de recerca d’altres àrees van quedar aturats. S’ha recuperat la normalitat?
Que no s’invertís en altres àmbits era un dels grans temors d’investigadors i centres i això no ha passat. S’han recuperat els assajos clínics i les línies de recerca han aconseguit sortir-ne reforçades.
Catalunya vol captar 2.000 milions d’euros dels Next Generation per a projectes innovadors en salut. Què n’espera dels fons?
Soc molt optimista perquè, malgrat que no totes les notícies són positives, la Comissió Europea ha deixat molt clar que aquests fons han de servir per transformar i ser més resilients. Defensem que un dels grans objectius sigui l’àmbit de ciències de la vida i la salut i que serveixin per consolidar aquest gran hub en teràpies avançades i medicina personalitzada. Està passant un tren i l’hem d’aprofitar perquè difícilment el veurem abans de la propera generació. Per les converses que hem mantingut, confio que tothom farà el que pertoca perquè sigui així. No hem de dependre només dels Next Generation però sí que poden ser uns recursos catalitzadors molt importants per fer aquest salt de l’ecosistema i generar aquestes sinergies per treballar de forma
més interconnectada.

Àmplia experiència

Nascut a Barcelona el 1980, Robert Fabregat és llicenciat en química per la Universitat de Barcelona. Té una àmplia experiència en la gestió de projectes nacionals i internacionals en el camp de la salut i la biomedicina i ha col·laborat en diversos centres d’investigació, organismes públics i empreses. En plena pandèmia, entre els anys 2019 i 2021, va ser director general de Recerca i Innovació en Salut del govern i des del mes passat és el nou director general de Biocat. Biocat és una fundació publicoprivada que té com a objectiu “maximitzar l’impacte econòmic i social” de l’ecosistema de les ciències de la vida i la innovació en salut a casa nostra, i entre les prioritats del seu mandat hi ha aconseguir que tots els agents implicats treballin de forma més coordinada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.