Es troba en nivells previs a la cinquena onada, i aquesta tendència a la baixa també s’ha vist reflectida en el descens del nombre d’ingressos als hospitals gironins. Tot i això, en els darrers dies estem veient un lleuger repunt que ens manté a l’expectativa. Caldrà veure com evoluciona. Ara per ara, tenim la sort que la repercussió de malalts a les UCI i als hospitals és baixa. Aquesta setmana, el nombre de pacients hospitalitzats per coronavirus a la regió s’ha situat a l’entorn de les 40 persones, mentre que fa un any, en aquesta mateixa època, superàvem les 300. Aquest descens és una conseqüència clara dels beneficis de la vacuna i de la seva capacitat d’evitar les formes més greus de la malaltia.

En termes generals, la majoria de pacients ingressats per Covid a les unitats de crítics han estat homes d’entre 50 i 69 anys i amb patologies de base prèvies. Amb l’avenç de la campanya de vacunació, l’edat va deixar de ser tan determinant i vam veure com la majoria de pacients no estaven vacunats o bé tenien la pauta incompleta. Vam detectar que una de cada quatre persones ingressades a crítics era gent jove, menors de 40 anys sense vacunar, que havien acabat desenvolupant quadres molt greus de la malaltia. La protecció de les vacunes contra la malaltia greu o la mort és una evidència i actualment són les nostres millors aliades. La correlació entre la vacunació i el descens del nombre d’hospitalitzacions i de la mortalitat és una evidència innegable. El primer entorn on vam veure aquest canvi de tendència van ser les residències de gent gran i, progressivament, a mesura que va avançar la campanya, es va estendre a la resta de col·lectius.

Procurem donar aquesta informació de manera global a tot Catalunya i no de manera territorialitzada per no generar alarmisme. Aquesta dada la va donant el conseller o la directora de Salut Pública, i ara estem en números molt baixos.

Amb els avenços de la vacunació i d’acord amb la situació epidemiològica favorable, des de la regió sanitària de Girona hem recomanat als centres sanitaris que s’encaminin cap a una certa recuperació de la normalitat prepandèmica pel que fa a l’obertura a les visites i acompanyants. I així ho estan fent. A tall d’exemple, hospitals com ara el d’Olot, el de Figueres, el Trueta, el de Blanes i el de Palamós han ampliat l’horari de visites als pacients; en la majoria dels casos, amb la recomanació que sigui una única persona. Hem de tenir present que les persones ingressades són pacients i estan en una situació clínica que els fa més vulnerable que la ciutadania en general.

Des de l’esclat de la pandèmia, han estat dos anys molt durs i complicats, tant en el terreny de la gestió com en el cas de tots els professionals que treballen de manera directa amb l’assistència. La Covid-19 ha sacsejat tot el sistema sanitari català i ha accelerat projectes de modernització i accessibilitat, i alhora ha fet palesa la capacitat d’adaptació i compromís de tots els professionals i del conjunt de la societat. A més, ens ha permès teixir tota una xarxa de coordinació i aliances al territori, tant amb els diversos serveis sanitaris com amb les administracions locals. Per exemple, amb la vacunació, que ha suposat un repte logístic majúscul. Si ens haguessin dit fa tres anys tot el que seríem capaços de fer, no ens ho hauríem cregut. Tot i això, no hem d’oblidar que la pandèmia ha causat més de 2.200 morts per Covid a la regió sanitària de Girona i més de 105.000 casos confirmats. No hem de perdre de vista que darrere d’aquestes xifres hi ha el dolor d’aquelles persones que han perdut un ésser estimat per la Covid.

Una de les que més ha evidenciat la pandèmia és l’abordatge de la salut emocional de les persones, que ha resultat molt afectada per la Covid. És per això que cal que la potenciem i la impulsem amb més recursos i professionals per, sobretot, prevenir el malestar que puguin tenir les persones en un futur i que pugui derivar en problemes de més gravetat. Des del departament, ja s’ha posat en marxa el programa per a l’abordatge comunitari del benestar emocional, que incorporarà nous professionals als equips d’atenció primària, com ara la creació de 52 equips interdisciplinaris per atendre infants i joves a domicili. En clau logística i organitzativa, també han aflorat mancances relacionades amb l’accessibilitat telefònica dels usuaris als centres d’atenció primària, ja que l’activitat i les consultes telefòniques van créixer exponencialment. I també hem detectat un excés en la burocratització dels tràmits. La part positiva és que s’ha accelerat la posada en marxa i la potenciació de la gestió de molts d’aquests processos per via telemàtica, a través de La Meva Salut. A la regió sanitària de Girona, per exemple, s’han fet 321.696 altes a LMS des de l’inici de la pandèmia. Em preocupa especialment –i a tot el sistema sanitari– la falta de professionals sanitaris, una problemàtica que hem patit especialment durant la Covid. En els moments de més pressió, és quan més t’adones de les flaqueses que tenim. Per fer-hi front, hem hagut de reorganitzar serveis i incorporar personal voluntari, estudiants i jubilats, però ens cal que aquest reforç sigui definitiu i estructural i no tenim la pilota a la nostra teulada. Aquesta falta de professionals –que ja fa temps que tenim i expliquem– es tradueix en més estrès dels que estan treballant. Fa molt que dura la pandèmia i els professionals estan esgotats. Això ens preocupa molt. Vull aprofitar per agrair-los l’esforç que fan dia rere dia, massa vegades poc valorat.

La necessitat d’ampliar les plantilles és una qüestió que ve de lluny, però que ara s’ha fet més evident perquè la pandèmia ha tensionat tot el sistema. Es tracta d’una problemàtica d’abast general que s’ha d’abordar entre l’Estat i els governs autonòmics, perquè sobrepassa les nostres competències d’àmbit més local. Crec que la solució no inclou una sola acció, sinó que cal fer actuacions en diversos fronts: l’acadèmic, per exemple, incrementant el nombre de places per als estudis universitaris de medicina i infermeria; el laboral, sent més atractius, per tal de retenir el talent que generem i atraure’n de fora... De fet, abans de la pandèmia ja s’havia començat a treballar aquest tema en l’àmbit de Catalunya, mitjançant taules de treball amb la participació i la implicació de diversos agents. Aquest treball s’haurà de reprendre. Amb relació a les mancances d’accessibilitat telefònica, la majoria dels centres de la regió sanitària de Girona han dut a terme una renovació tecnològica dels dispositius i l’ampliació dels punts d’atenció telefònica. Però el volum de trucades ha anat creixent amb l’avenç de la pandèmia i és difícil atrapar aquest increment. També hi ha contribuït l’impuls de La Meva Salut (LMS), que ha permès desburocratitzar determinats tràmits i interaccionar amb l’historial clínic telemàticament, com ara demanar cita, interactuar amb el professional, obtenir justificants i certificats, etc. Per tractar aquests i altres reptes, així com el procés de transformació del sistema, es va constituir abans de la pandèmia el Fòrum de Diàleg Professional, amb l’objectiu d’impulsar reformes amb la implicació i el consens dels professionals. Les conclusions dels diversos grups de treball estableixen els fulls de ruta a seguir en el futur.

La normalització de l’activitat no Covid és un dels grans reptes que tenim com a sistema sanitari i el descens de la incidència de Covid ha permès començar a recuperar l’activitat ordinària i programada als centres de salut. Per exemple, el nombre de visites registrades per Covid-19 a l’atenció primària s’ha reduït molt i es troba en nivells previs a l’estiu: aquesta darrera setmana, se n’han fet unes 3.000, en comparació amb les 31.000 que es van fer a mitjan novembre de l’any passat. Als centres de salut, especialment a l’atenció primària, s’està potenciant la presencialitat de les visites, després que en època pandèmica s’impulsés molt l’atenció telefònica. Des de l’atenció primària ja s’ha fet molta feina en aquest sentit. També en la recuperació de l’activitat als consultoris locals, on ja pràcticament tots fan l’activitat de manera normalitzada. Això sí, sempre demanant cita prèvia.

L’objectiu és intentar recuperar la situació que teníem abans de la pandèmia pel que fa a les llistes d’espera, tant en activitat quirúrgica com en proves diagnòstiques i activitat ambulatòria. Sabem que és un objectiu complicat, perquè, a l’endarreriment, cal afegir-hi l’esgotament dels professionals. Cal tenir present, però, que malgrat l’impacte de la pandèmia en les llistes, sempre s’ha prioritzat aquella patologia urgent i no demorable, i en determinats processos, com ara els oncològics i els cardíacs, la llista d’espera està en situació prepandèmica, és a dir, que està normalitzada. Per tal de contribuir a l’accessibilitat dels usuaris, prioritzant la presencialitat, i per tal d’adaptar la demanda a les necessitats d’atenció, s’ha impulsat un nou model de gestió de les consultes i visites de l’atenció primària no urgents: la programació per motius. L’eina permet que el ciutadà detalli el motiu de la seva consulta, cosa que permetrà programar amb el professional el tipus de visita que millor s’adapti a les necessitats de la persona i guanyar en eficiència.

Durant el 2020, i especialment durant la primera onada, l’activitat assistencial va haver de centrar els esforços a contenir la pandèmia i, per tant, la resta d’atencions en van resultar afectades i, consegüentment, les llistes d’espera es van engreixar. Va ser un any molt complicat que va requerir reorganitzar serveis, espais i funcions per donar resposta a la crisi sanitària. Amb tot, com hem dit, sempre es va prioritzar tota aquella activitat que era urgent, que no es podia demorar perquè podia comportar un risc vital per al pacient o un empitjorament evident de la seva situació clínica, com ara tots els processos oncològics. Ja el juny del 2020, l’activitat als centres es va començar a normalitzar, malgrat que es va haver d’anar adaptant i ajustant a cadascuna de les onades que hem viscut. Al llarg del 2021 s’ha recuperat l’activitat ordinària i programada als centres de salut, malgrat que molts centres han hagut de fer les seves adaptacions per compaginar l’atenció de pacients Covid i no Covid. Aquest retorn a la normalitat s’ha fet notar en les llistes d’espera, que han de continuar millorant. Així, l’activitat quirúrgica aquest 2021 s’ha incrementat un 30% en relació amb el 2020, així com l’activitat de consultes externes. Les proves diagnòstiques han crescut una mica més, un 37%. Amb aquest augment d’activitat, esperem reduir el temps mitjà d’espera, sobretot en intervencions quirúrgiques, com ja està passant amb les consultes externes i les proves diagnòstiques. Tenim encara molta feina per fer i hem de continuar treballant per buidar al màxim les llistes d’espera i oferir una atenció àgil al pacient.

Es tracta d’un projecte estratègic per a la regió sanitària de Girona i per al conjunt del país que preveu uns 100.000 metres quadrats només d’equipament assistencial. Dissenyar projectes com el campus de salut de la regió de Girona és una tasca complicada i que comporta l’anàlisi de les projeccions demogràfiques de la zona, tenint en compte diversos escenaris de creixement, tant per sota com per sobre. Per tant, es fa d’acord amb unes previsions de creixement “de mínims” i unes “de màxims”. És un projecte ambiciós que ha de donar resposta a les necessitats creixents de la població; per tant, està dimensionat d’acord amb aquestes necessitats. Però, a més, la planificació també preveu una reserva dels terrenys per a futures ampliacions, que suposarien uns 13.500 metres quadrats més, que és un 15% més de la superfície que es destinarà a fer assistència.

Actualment, ens trobem dins del calendari, però cal tenir present que, abans de posar-hi la primera pedra, hi ha molts tràmits a fer, i és un projecte complex i ambiciós. El conseller Argimon ja va comentar en roda de premsa que el projecte tindria una durada d’entre vuit i deu anys, sempre que es compleixin els terminis previstos avui. No s’encarregarà la redacció del projecte fins que s’hagi fet l’entrega del sòl, i els ajuntaments de Girona i Salt han de fer molta gestió pel seu compte en relació amb aquest tema. Aprofitarem aquest temps per treballar en el pla funcional del nou Trueta, juntament amb els professionals. Un cop enllestit, el nou equipament sanitari no només oferirà una atenció de qualitat i de proximitat, sinó que hi confluiran també recerca i coneixement.

Una cosa és unificar la gestió de serveis, que ja fa anys que està passant, i l’altra és la fusió de les dues empreses, que entenc que és el que preocupa els sindicats. Ara mateix aquesta opció no es preveu. Els professionals del Santa Caterina són de l’IAS i els del Trueta, de l’ICS. Ja quan es va fer l’aliança estratègica entre les dues institucions –el 2012– els sindicats feien avinent el seu temor que això passés. Ja fa nou anys que es va signar l’aliança i això no ha passat. Són molts els serveis que treballen de manera integrada i això no ha comportat cap fusió empresarial. Crec que la proximitat dels dos centres serà un avantatge i, de fet, el treball conjunt, la suma de talent, és el principal atractiu del nou campus de salut. Girona esdevindrà un pol d’atracció per a professionals sanitaris i haurem de continuar treballant en xarxa amb els comarcals, tal com ja està fent ara el Trueta, per tal que sigui un benefici per a tota la regió sanitària.

Ben al contrari: serà un centre més gran que l’actual, amb més capacitat assistencial, que permetrà millorar l’atenció sanitària al conjunt de la regió, atès que el Trueta és l’hospital de referència. El servei es traslladarà al sud, a tocar de la sortida Girona Sud; per tant, estarà ben comunicat i tindrà un accés ràpid. La construcció d’un nou hospital, amb tot el campus de salut, precisament el que permetrà és millorar l’atenció sanitària a tota la regió, ja que el Trueta és l’hospital de referència al conjunt de la demarcació.

És una qüestió que haurem d’estudiar, però que encara no s’ha tractat ni en les comissions paritàries ni en les reunions de treball. Ara el focus està posat a continuar avançant en l’impuls del nou campus de salut. Aquesta primera fase s’ha centrat en l’anàlisi urbanística sobre la ubicació de les diverses necessitats del campus i els tràmits urbanístics necessaris.

Seguim avançant amb l’equip de treball tècnic i la Comissió Paritària de Seguiment, que aquesta setmana s’ha reunit de nou. Els tràmits urbanístics requereixen temps i és una qüestió que ara està en mans dels ajuntaments de Girona i Salt. Cada consistori s’encarregarà de fer els procediments corresponents i, mentrestant, paral·lelament, es defineix el pla funcional del nou hospital.

La Covid ha marcat un abans i un després. Ha posat de manifest el valor de la sanitat pública i ha accelerat el procés de canvi del sistema de salut català i gironí. Indubtablement, el futur exigeix que els governs destinin més recursos a salut, que necessita recuperar-se de l’embat de la pandèmia. L’atenció primària és l’eix vertebrador del sistema i l’hem de seguir enfortint amb nous perfils professionals, tal com hem fet durant la pandèmia. Ens encaminem també cap a una transformació del servei, que haurà de guanyar en humanització i empoderament del pacient, resolució i eficiència. L’atenció a la cronicitat també hi tindrà un paper clau, en una societat que cada cop serà més envellida, i l’atenció domiciliària haurà d’agafar més força. I la salut mental, que, com he dit anteriorment, és una de les nostres prioritats més immediates, requereix més esforços en la prevenció i detecció. No ens en podem oblidar. Girona ha fet un salt espectacular en terciarisme en els darrers anys i són molt pocs els procediments que no es poden atendre a la nostra regió. El Trueta, com a centre de referència de la regió, està treballant intensament per ser un hospital d’alta complexitat com els de Barcelona i que tots els gironins es puguin atendre “a casa”. Cal tenir present que la regió de Girona és una de les que atenen un volum de població més important. Hem avançat molt en tot el que fa referència a oncologia, a l’àrea del cor, i s’està impulsant molt l’intervencionisme. Per tant, estic segur que continuarem avançant en terciarisme i complexitat.