Els estudiants del curs 2016/17 van iniciar el procés per reclamar que no se’ls apliqués aquest requisit. Però es quedaven a mig camí.

Se’ls deia que no es podia o que era complicat poder donar el títol sense acreditar la tercera llengua, ja que sortia a les memòries. Quan ens vàrem matricular a la UdG no sortia aquest requisit, i això és important; a més, tampoc es va publicar on tocava.

Que tranquils, que quan acabessin el grau ja no hi seria. Un requisit que no venia per cap llei, de fet. Era arran d’un acord del consell de govern de la UdG del 12 de maig de 2016. Aquest acord obligava a incorporar-ho a les normes de cada grau, un cop es revisessin.

Tenim una sensació agredolça. Arran d’unes quantes instàncies s’ha aconseguit treure el requisit per a gent que feia dos anys que s’hauria d’haver graduat. I no, no ho revisen d’ofici, sinó que ha sigut pel requisit legal que els obliga a treure’l. Tot anirà caient com un gran castell de cartes. Em van tractar de mentider. Jo, si bé ja estic graduat, encara soc estudiant. Per això demano que es retractin públicament del que van dir de mi i penso que cal que hi hagi dimissions.

Això ja depèn de cadascú. Però sí que animo tots els estudiants afectats a demanar responsabilitats patrimonials.