Societat

La població major de 85 anys minva per primer cop en quatre dècades per la covid

Catalunya té 7.739.758 habitants i només creix per l’arribada d’immigració

El Barcelonès és la comarca que més gent perd i la Cerdanya, la que més en guanya

Feia 40 anys que no passava i la culpa és de la covid: la població de majors de 85 anys a Catalunya ha disminuït respecte a l’any anterior. Segons les dades de l’Idescat, el 2021 el nombre de persones incloses en aquest grup d’edat era de 249.555 –83.292 homes i 166.263 dones– i això suposa 1.128 habitants menys que l’1 de gener del 2020. La disminució d’aquest segment poblacional ha frenat el procés de sobreenvelliment de Catalunya, que ha passat de 17,1 persones majors de 85 anys per cada 100 majors de 65 anys l’any 2020 a 16,9 l’any 2021. L’envelliment de la població és diferent segons la comarca. El percentatge de població de 65 anys o més al conjunt de Catalunya és del 19,0%, mentre que en sis comarques del país almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (29,4%), el Ripollès (25,7%), el Pallars Jussà (25,5%), les Garrigues (25,0%), la Ribera d’Ebre (25,0%) i el Priorat (25,0%). En canvi, el Vallès Oriental (17,1%) i el Tarragonès (17,3%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més.

En nombres globals, Catalunya ha guanyat població aquest 2021, però ha estat únicament per l’arribada d’immigració. Així, ara hi ha 7.739.758 habitants, que són 17.555 més que l’any anterior. Però si s’eliminés l’arribada d’immigrants –48.139–, el saldo del creixement natural seria negatiu, de 21.320 persones. És a dir, que va morir més gent –79.784– que no en va néixer –58.464–, i 8.971 residents en territori català se’n van anar a viure a altres zones de l’Estat espanyol.

Pujades i baixades

Una altra conseqüència de la pandèmia –i també de factors com l’elevat preu de l’habitatge– és que el Barcelonès i la regió metropolitana de Barcelona perden població, que es desplaça a altres comarques i regions de Catalunya. Així, mentre que l’entorn barceloní perd 4.415 residents, les comarques gironines són les que més en guanyen, 5.727. A banda del Barcelonès (-5‰), també perden població el Pallars Jussà (-4,4‰), el Segrià (-1,4‰) i la Ribera d’Ebre (-0,3‰). En canvi, la Cerdanya (37,9‰), l’Alta Ribagorça (29,6‰) i el Pallars Sobirà (28,2‰) són les que registren més creixements.

Moviments interns

Pel que fa al saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 36 comarques i Aran. Destaquen les comarques del Baix Penedès (2.600 persones), el Maresme (2.454) i el Vallès Oriental (2.036). Entre les cinc comarques que han registrat un saldo migratori interior negatiu destaca el Barcelonès (-30.222) pel volum de sortides cap a la resta de territoris de Catalunya.

48.139
persones
van arribar a Catalunya procedents d’altres països. La Selva és l’única comarca amb saldo negatiu.
380
habitants
de saldo natural positiu –més naixements que morts– fan del Gironès l’única comarca on succeeix.
17,3%
converteix
el Tarragonès en la comarca catalana amb menor percentatge de població de més de 65 anys.
2,3‰
és la taxa
de creixement poblacional, per un saldo migratori del 5,1‰ i un creixement natural del -2,8‰.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.