Societat
ARIADNA FONT LLITJÓS
Directora de la Plataforma de Machine Learning a Twitter
“A les xarxes cal tenir en compte qüestions de justícia algorítmica”
“És necessari tenir en compte l’ètica de processos d’aprenentatge automàtic que a vegades podrien semblar manipuladors”
“Mai m’he plantejat triar entre tenir família i una carrera ni renunciar a cap de les dues coses”
Als EUA la societat està muntada sobre la base que la dona no treballa quan té fills i no se la protegeix amb una baixa maternal com a Europa, però està canviant
Amb la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic, a les xarxes socials es plantegen una sèrie de conseqüències ètiques per a l’usuari que cal tenir en compte
El 1996 Ariadna Font era una de les estudiants que es van graduar de la primera promoció de la carrera de traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de Barcelona. Vint-i-cinc anys més tard va tornar a la UPF, la tardor passada, per impartir la lliçó inaugural de l’actual curs acadèmic i compartir amb les noves generacions d’estudiants el recorregut que l’ha portat a ser un càrrec directiu de primer pla a l’empresa Twitter des dels Estats Units, on viu des de fa més de vint anys.
Quan va iniciar els seus estudis ja pensava en els Estats Units?
No; sí que sempre m’ha agradat conèixer llengües, cultures i llocs diferents. Viatjàvem amb la família i quan era estudiant vaig fer tres Erasmus –cada any que podia m’apuntava–, a Àustria, Escòcia, Anglaterra, Alemanya. Com que feia traducció i interpretació marxar era part del currículum. El 1999, vaig marxar als Estats Units amb una beca de La Caixa per un any, renovable a dos. Vaig dir a la mare que ens veuríem al cap d’un any i encara m’espera.
Quan es decideix que allò no es quedarà en un parell d’anys?
Hi ha diversos moments clau. El primer és després d’acabar el màster de dos anys, a la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburgh, Pennsilvània). Vaig fer la sol·licitud per fer el doctorat, que són tres o quatre anys més, però sense tenir clar que m’agafarien i pensant a tornar. No només em van agafar sinó que al final del doctorat estava embarassada de la meva primera filla i ja quedava clar que no tornaríem de seguida. Vaig començar a treballar, va néixer la segona filla... La vida personal i la professional s’han anat construint.
Combinar vida familiar i un càrrec directiu és habitual allà?
No soc l’única, però és cert que no és gaire habitual. En el meu entorn la majoria de dones amb fills de la mateixa edat no treballen, o han començat a treballar quan els fills han sigut grans, o treballen a temps parcial. A Twitter hi ha més dones que treballen però en el meu camp, el de la tecnologia, n’hi ha molt poques i a nivells directius menys encara. Jo mai m’he plantejat triar entre tenir una família o la meva carrera ni he volgut renunciar a cap de les dues coses, possiblement perquè sempre havia vist la meva mare treballant, tant a casa com a la universitat, on era catedràtica.
Com és la baixa per maternitat als Estats Units?
És una de les coses que possiblement més m’han costat, perquè sé com són les baixes maternals a Europa. Aquí vaig tenir les dues primeres setmanes de baixa, tota la resta m’ho agafava pel meu compte. L’únic que pots fer són tres mesos durant els quals et protegeixen el lloc de treball però no es paga. Tinc amics americans que han fet família al nord d’Europa amb sis o vuit mesos de baixa maternal; “que malament que ho he fet”, vaig pensar [riu]. Va costar molt deixar-les amb tres mesos. Tenia la guarderia a prop i anava a donar-los el pit quan podia. Vaig fer el millor que vaig poder però no era fàcil, això sí que aquí no és gens habitual. Em sentia bastant malabarista, entre reunió i reunió agafava la bicicleta per anar a veure la filla i tornar.
A Europa estem sobreprotegits o als EUA no prou?
El problema que hi ha aquí als EUA és que la societat està muntada sobre la base que la dona no treballa quan té fills i per això no se la protegeix donant-li baixa maternal. De fet, per sort, això ha canviat en els darrers anys. Fa 15 anys, quan vaig començar a treballar en una empresa start-up, eren condicions molt dures, però ara a Twitter ja donem la baixa maternal de quatre mesos tant al pare com a la mare.
A la inversa, quin aspecte en positiu destacaria del seu món laboral?
En les tecnològiques, a Twitter mateix, amb la pandèmia han sigut molt flexibles a l’hora de triar on vols treballar, no s’ha ordenat a ningú que hagi de tornar a l’oficina ni que treballi des de casa. Hi ha molta gent –i és el meu cas– que encara no hem tornat a l’oficina. Una de les coses que més m’agraden de la meva feina actual és aquesta flexibilitat, el missatge és “allà on treballes millor és allà on volem que treballis”. Per mi, això demostra confiança en els treballadors, i la gent ho agraeix.
Arriba a un càrrec directiu en una tecnològica estudiant humanitats?
Sempre m’han agradat les humanitats, llengües, les cultures, però també m’agraden molt les ciències. De fet, vinc d’una família de científics. Em sento bastant identificada amb el concepte dels renaixentistes, en el sentit d’interessar-me per àmbits diversos; m’agraden moltes coses diferents. Els estudis a la Pompeu Fabra de traducció i interpretació eren centrats en traducció tècnica i científica, i a més de classes de traducció, terminologia i lexicografia, també teníem classes d’economia, dret i medicina. En el meu cas concret, vaig fer el pas especialitzant-me en la lingüística computacional. A banda de fer d’investigadora en diversos centres europeus, la primera feina als Estats Units va ser en una empresa start-up on vaig fer diverses feines, a més de la de lingüista computaciomal. I després ja a IBM vaig especialitzar-me en temes d’intel·ligència artificial i de millorar l’experiència d’usuari, el disseny de software centrat en les persones i l’usuari. En aquell moment era un sector molt emergent i vaig tenir l’oportunitat de contribuir a crear noves pràctiques de disseny a gran escala a IBM. Tot això m’ha portat a voler treballar en la qüestió de l’ètica en la intel·ligència artificial.
Ètica de les màquines?
Amb la intel·ligència artificial (IA) i l’aprenentatge automàtic, en concret a les xarxes socials, es plantegen tota una sèrie de conseqüències importants i ètiques per a l’usuari. Vaig començar a plantejar-m’ho en el moment de la segona reelecció de Trump, reflexionant sobre quin era l’impacte que hi tenien les xarxes socials com Twitter. Quan vaig començar a Twitter, fa gairebé tres anys, vaig entrar com a directora de la plataforma d’aprenentatge automàtic (machine learning), i una de les meves grans preocupacions era com introduir qüestions ètiques en la producció de software, sobretot el d’aprenentatge automàtic. Aleshores, encara no estava consolidada aquesta línia de treball, i en veure l’oportunitat, vaig expandir les meves responsabilitats de cap de la plataforma d’aprenentatge automàtic per incloure tota l’àrea d’IA responsable i de justícia algorítmica.
Els famosos algoritmes que ens controlen a les xarxes socials?
Bé, en funció de l’ús que fem de les xarxes socials, i de quines accions duem a terme, els models d’aprenentatge automàtic (o xarxes neuronals) es van adaptant a les nostres preferències. A partir d’inputs de l’usuari (què ha mirat a les xarxes, durant quan de temps, on ha clicat), el model creat inicialment segueix aprenent i crearà un perfil personalitzat per a cada usuari i li recomanarà notícies, activitats o publicitat que el puguin interessar, i no necessàriament és el mateix que veuen altres usuaris. La meva responsabilitat és vetllar per l’ètica i les conseqüències d’aquests processos d’aprenentatge automàtic, que a vegades podrien semblar manipuladors. Per a nosaltres, és necessari tenir en compte temes de justícia algorítmica des del primer moment, durant la fase de disseny (i també durant el desenvolupament i la posada en producció del software), per minimitzar danys potencials i efectes secundaris no previstos ni desitjats.
En un món tan global el català està condemnat?
Condemnat no. Crec que els catalans, a part de tenir escoles i universitats molt bones, sempre han sigut gent molt activa; sabem que si no cuidem la llengua nosaltres, no ho farà ningú. Sempre hi ha iniciatives que projecten el català, des de la Viquipèdia, fins ara més recentment el projecte Aina en l’àmbit de reconeixement i síntesi de parla, així com moltíssims projectes europeus liderats per investigadors i universitats catalanes. Mai no serem com el xinès o l’anglès, però si mirem l’àmbit de les llengües minoritzades, el català és una de les més presents. Les grans empreses com Apple de seguida tradueixen els seus productes al català, i estic contenta de veure que per fi Netflix també ho ha entès. En aquest sentit, una de les preocupacions del nou president de Twitter en la qual estem treballant és com arribar a totes les llengües. Volem obrir la moderació de continguts, pensant en una mena de crowdsourcing, fer que sigui la gent de cada país que pugui moderar els propis continguts, ja que ells tenen el coneixement del context, socioeconòmic, cultural, històric, lingüístic, i és molt més fàcil que puguin ajudar quan un algorisme s’equivoqui o quan es tracta d’un tema delicat. Som conscients que les persones de fora no necessàriament tenen els elements per entendre les complexitats multidimensionals de cada país i cada regió.
Segueix vinculada amb l’actualitat de Catalunya?
I tant! Si em pregunten d’on soc no dic mai que soc dels Estats Units ni de Nova York. I quan pregunten a les meves filles d’on són, la resposta llarga és “he nascut a Pittsburgh, la meva mare és de Barcelona, i el pare de Colòmbia”. Elles tenen també aquesta identitat catalana i de Barcelona bastant forta. Tots els estius passen una bona temporada a Catalunya amb la família. Em fa feliç que a Barcelona em diguin que les meves filles parlen molt bé l’anglès, és a dir, que no s’adonin que no són nascudes a Catalunya. La petita va tornar d’uns campaments al Pirineu, va fer una amiga de Girona i parla català amb un accent gironí preciós! Vull que si un dia tornem es puguin integrar perfectament en el sistema educatiu de Catalunya i per això també fan classes de castellà.
Quin idioma parlen a casa?
De tot una mica, ja que tots parlem anglès, català i castellà. El meu marit és colombià però entén i parla català molt bé. (de fet, quan érem a Pittsburgh, una amiga de Girona, l’Andrea, li va fer de profe un temps i amb poques classes en va aprendre molt). Darrerament, cada vespre mirem les notícies en català de l’InfoK en família.
Està en contacte amb una comunitat de catalans a Nova York?
Sí, no tan sovint com voldria per qüestions de logística perquè no estem a Nova York mateix, estem a una horeta de distància, però intentem ser-hi quan s’organitzen activitats, com ara quan es van fer castells a Central Park, o actes per tradicions com el tió o Sant Jordi, que també celebràvem quan érem a Pittsburgh amb altres famílies catalanes.
“Conèixer idiomes, cultures i viatjar amb esperit renaixentista”
Ariadna Font Llitjós (Barcelona, 1974) explica que quan va començar la carrera universitària a la Universitat Pompeu Fabra s’imaginava acabar treballant de traductora a l’ONU. No ha estat així ja que avui és directora de la plataforma d’aprenentatge automàtic a Twitter, recentment ascendida al càrrec de senior director després de dos anys i mig a l’empresa. En aquesta trajectòria des d’uns estudis d’humanitats fins a un càrrec directiu en una empresa tecnològica d’àmbit global, no hi veu contradiccions sinó al contrari, el fil conductor d’un “esperit renaixentista” que resumeix en un “interès per conèixer llengües i cultures diferents”. Fa més de vint anys que viu als Estats Units i en el seu cas no es tracta només d’una aventura professional, sinó també d’un projecte vital de dona i responsabilitats familiars que s’han anat construint en paral·lel amb el pas dels anys: és mare de dues filles, Mar (14 anys) i Maia (11anys). Amb la seva parella, originària de Colòmbia, es van conèixer quan eren estudiants a Pittsburgh, on ella va anar amb una beca de La Caixa i “the rest is history” –la resta és història–, diu Ariadna Font fent ús d’una dita novaiorquesa. Una història que possiblement no s’ha acabat d’escriure perquè la família no descarta viure a Catalunya un dia. Hi pensen com en un projecte familiar, plantejant-se què els caldria a cadascun si van a Catalunya, des del punt de vista de la feina, de les filles (que juguen bastant bé a futbol i pensen que potser si van a l’institut o a la universitat a Barcelona podran anar al Barça), de la família que hi tenen... “Somiem plegats, i no ho descartem”, conclou.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.