La immersió lingüística o és igual a tot arreu del país o no és immersió, sinó un projecte plurilingüe i intercultural, com al País Valencià, o un decret de mínims, com a les Illes Balears, on es pot fer d’un 50% d’immersió a un 100%. El govern ha d’agafar el timó i fer un pla lingüístic únic a totes les escoles i instituts del país, assumir-ne la responsabilitat. Si fa això, l’acompanyarem en la mesura en què mostrin compromís i valentia en la defensa de la immersió. És una lluita que hem d’afrontar fins i tot més que la defensa de la independència.

El decret d’immersió és del 1992 i no s’ha complert mai de manera generalitzada, especialment a secundària. Els últims anys hi ha hagut una gran deixadesa de l’administració en diverses qüestions, com la formació lingüística del professorat que entra en el sistema. Se li ha d’explicar què és la immersió, per què és bona i quins són els beneficis per a l’alumnat. D’altra banda, el govern té determinades competències, entre les quals hi ha la inspecció educativa, i ha de vetllar perquè es compleixi la immersió. S’ha de tenir en compte en aquells instituts on hi ha un 70% o un 80% de classes en castellà.

N’hi ha. A Intersindical Educació hem obert una bústia de queixes lingüístiques, i estem rebent queixes d’alguns centres d’FP que fan fins a un 80% de classes en castellà. Això passa a secundària, i a la formació professional la cosa és molt escandalosa, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els professors han de fer la classe en català i han de tenir material adequat per impartir-la.

Potser pel tipus d’alumnat, està més castellanitzada. És un sector on la formació sociolingüística ha de ser prioritària perquè els professors mantinguin la llengua amb els alumnes. Alguns professors diuen que fan la classe en castellà per connectar millor amb l’alumne, quan el que li fan és un perjudici pedagògic i lingüístic. La immersió és el que garanteix que hi hagi igualtat de llengües oficials. Especialment a l’àrea metropolitana hi ha alumnes que no tenen un accés en condicions a la llengua, quan ha de ser per a tots els estrats socials i sobretot per a les classes populars.

El Departament ha de donar l’ordre als inspectors de zona que això ho vigilin, perquè el problema de la llengua l’han deixat totalment desatès. I quan dic inspeccionar també dic acompanyar, explicar, formar.

Cambray parla d’ús de llengües en funció del context sociolingüístic. Això es basa en les orientacions curriculars que Bargalló va enviar als centres educatius el 2018, en què no parlava d’immersió i sí d’adaptació al context sociolingüístic. Per tant, pensem que es vol acatar la sentència per la porta del darrere i que hi hagi una autonomia de centres a l’hora de decidir si s’aplica o no la immersió. La immersió, o és igual a tot el país o no és immersió.

Doncs sí. Ja sabíem que la immersió no es compleix als centres, ja sabíem que la LEC diu que els projectes lingüístics de centre es poden adaptar a la realitat sociolingüística, però el que han pactat els partits és introduir de manera no directa però clara la vehicularitat del castellà i sense fixar percentatges. És a dir, pot ser menys del 25% però també pot ser més. L’acord per canviar la llei parla de l’ensenyament de, i aquesta és la clau, en les llengües oficials. I això vol dir que el castellà passa a ser llengua vehicular, fet que suposa la liquidació de la immersió de manera legal.