És clar. L’acte d’entrega del penó es viurà gairebé com una festa, a casa, que s’omplirà de família, amics i manaies. Però jo tindré un rau-rau per la mort del bisbe Francesc. Sortim d’una pandèmia i ensopego amb un fet que no m’esperava. Em pensava que podria venir a casa a fer-me costat, però haurem de passar sense ell. Però, després de dos anys d’espera, esperem poder sortir i fer el recorregut. Aquesta Setmana Santa la visc amb molta il·lusió i nerviosisme.

I tant! Era una persona molt humana i oberta. Era molt proper, no només amb mi, sinó amb tothom, i destil·lava molta humanitat. Ha estat dur viure la seva mort després d’haver-hi conviscut durant tretze anys i mig. Ja havia vingut a casa el 2013, quan la meva dona va ser la penonera, i no deixa de ser una persona que et dona suport durant els actes de Setmana Santa.

Cap a quarts de nou, la confraria em farà entrega del penó, que quedarà penjat al balcó de casa fins divendres. Divendres Sant, dos escortes em vindran a buscar per anar fins a la capella de Sant Lluc, on es guarda el penó durant l’any, i cap a les nou del vespre ja serem a dalt de les escales de la catedral per iniciar la processó. La meva tasca és dur el penó durant tot el recorregut, amb els meus companys al costat.

N’he estat l’ecònom, que és la persona que administra la comptabilitat. L’any passat vaig demanar el relleu i van nomenar Pere Pórtulas com a nou ecònom. Encara estem fent el traspàs de papers, i per això m’han donat el títol de viceecònom.