Societat

MIRTA LOJO

COORDINADORA DEL GRUP DE TREBALL EDUCACIÓ FEMINISTA DE ROSA SENSAT

“Les aules són una oportunitat d’or”

“Falta consciència entre el professorat i els recursos per canviar-ho són insuficients”

“Educar en la igualtat no és fer un acte lúdic el 8-M o un manifest el 25-N, s’ha de treballar el dia a dia”

Els nens d’avui seran els homes de demà. Mirta Lojo, coordinadora del grup de treball Educació Feminista. Gènere i Currículum de Rosa Sensat, repassa els reptes de l’escola per formar infants i adults més igualitaris, sans i lliures.

S’està fent prou, a les aules, per revisar els estereotips de gènere masculins?
A les escoles que han treballat amb perspectiva de gènere això s’ha tingut en compte, el que passa és que han estat excepcions a la norma general. En general, el professorat no es qüestiona aquest tema. El Departament d’Educació està fent ara una formació a tots els centres de primària i secundària, el programa es diu Coeduca’t i no parla específicament de la desconstrucció de la masculinitat hegemònica, però és un dels temes implícits perquè ho toca tot.
Com valora aquest programa?
El problema és que és difícil desmuntar una idea que està totalment interioritzada. Aquesta formació és de 30 hores i només en alguns casos de dos cursos, és totalment insuficient per prendre consciència de la magnitud del fenomen. I amb aquestes poques hores es considera que aquestes persones ja en poden formar d’altres, així que crec que no es valora la dimensió del problema que es vol abordar. A l’última reunió d’Educació Feminista de Rosa Sensat vam estar parlant dels patis d’escola. El joc de futbol ocupa el centre del pati i relega les noies i alguns nois que no entren en aquesta dinàmica... Doncs la majoria del professorat no veu que això sigui un problema, pensa que així al pati la canalla es desfoga i a l’aula estarà més tranquil·la. És només un exemple d’aquesta falta de consciència.
Quins efectes té?
Les mestres d’escola bressol ens alerten que abans dels tres anys els comportaments dels nens ja són més bruscos que els de les nenes. Això passa perquè al moment de néixer ja es comença a construir aquesta masculinitat hegemònica; per tant, no s’ha de treballar amb un taller als 14 o 15 anys dient als nois que “això no va així”, sinó des del principi. Amb les joguines que es fan servir, els contes que es llegeixen i, sobretot, amb professors conscienciats. Fomentar la igualtat a les aules no és fer un acte lúdic el 8-M i un manifest reivindicatiu el 25-N, sinó que es tracta de treballar el dia a dia a l’escola. És un fenomen estructural i, per tant, s’ha de treballar arreu, però tenim la sort que tota la canalla passa per l’escola, així que és una oportunitat d’or per treballar les relacions interpersonals, els estereotips de gènere i la violència masclista, que s’expressa de formes molt diferents.
També a les aules?
Quan un alumne desafia les normes o té un comportament disruptor, es tracta com una qüestió individual, no s’aprofundeix en la idea que es tracta d’una violència estructural. La masculinitat hegemònica comporta exclusió i violència cap a les nenes però també cap als nens que no responen a aquesta masculinitat. I els nens també pateixen aquesta violència, amb enfrontaments i baralles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.