El 1991, Oliver Stone ja era un jove cineasta de perfil polític, crític amb al poder, que havia guanyat tres Oscars: dos com a director, pel guió i la direcció de Platoon (1986), i un també com a director de Nascut el 4 de juliol (1989). La guerra del Vietnam, on va combatre com a voluntari, era un tema obsessiu per a ell en aquella època, però la seva filmografia es pot interpretar com un retaule sobre la història nord-americana contemporània i va passar a un altre tema que el va traumatitzar: l’assassinat de Kennedy, que va abordar en un film de ficció amb Kevin Costner, JFK: Caso abierto (1991).

Ho va explicar al recent BCN Film Fest, on fa un mes va venir a presentar una continuació del film en format de documental: JFK: Caso revisado , que arriba avui als cinemes. “Sorprenentment, JFK: Caso abierto va ser un èxit, no només als EUA. Suposo que la gent s’estimava Kennedy. També vaig rebre moltes crítiques. M’acusaven de distorsionar la història i de fomentar la teoria de la conspiració, que no m’agrada gens. El cas em va fascinar: era com una caixa de misteri. Quan l’obries, en sortien moltes sorpreses.”