El Banc Mundial (BM) ha alertat aquest dimarts sobre el risc que l’economia de diversos països entri en un període d’estagflació, és a dir, de creixement baix o nul i inflació elevada, a causa de la invasió russa d’Ucraïna i la persistència dels efectes de la pandèmia.

En el seu informe actualitzat Perspectives Econòmiques Globals, publicat aquest dimarts, el BM ha rebaixat la previsió de creixement mundial fins al 2,9%, la qual cosa suposa 1,2 punts menys respecte al projectat al gener, quan la va situar en el 4,1%.

El principal element nou en les previsions del BM és la guerra d’Ucraïna, que va començar a la fi de febrer i que està tenint molts efectes sobre l’economia mundial: un augment del preu de les matèries primeres, més problemes per a la cadena de subministraments i major incertesa, entre altres.

En l’organisme financer internacional han destacat particularment els efectes negatius que un període prolongat d’estagflació tindria sobre les economies en vies de desenvolupament, i han alertat que com a resultat de la guerra i de la pandèmia, aquests països tancaran 2022 amb uns ingressos per persona un 5% inferiors als de 2019.

Per a 2023, el BM també ha rebaixat la perspectiva de creixement, en aquest cas en 0,2 punts, fins a deixar-la en un 3%.

“La guerra a Ucraïna, els tancaments per la Covid-19 a la Xina, els problemes a la cadena de subministraments i el risc d’estagflació estan colpejant al creixement. Per a molts països, la recessió serà difícil d’evitar”, ha indicat el president del Banc Mundial, David Malpass.

Malpass ha reclamat els països que “promoguin” la producció i que duguin a terme reformes fiscals, monetàries, climàtiques i de deute que els permetin combatre “els problemes distributius i la desigualtat”.

El BM també ha comparat l’estagflació que podria produir-se en els pròxims mesos i anys amb la que va afectar la dècada de 1970 –considerada l’exemple clàssic d’aquest fenomen econòmic– i ha recordat que en aquesta ocasió, les economies avançades han hagut de pujar dràsticament els tipus d’interès per a recuperar-se.

D’altra banda, l’euro s’ha depreciat aquest dimarts per sota del nivell dels 1,07 dòlars, abans de la reunió de polítiques monetàries del Banc Central Europeu (BCE), en la qual previsiblement decidirà acabar les compres de deute i posteriorment començar a pujar els tipus d’interès.

L’euro es canviava cap a les 15.00 hores GMT a 1,0707 dòlars, enfront dels 1,0721 dòlars en les últimes hores de la negociació europea del mercat de divises de la jornada anterior. Finalment, el BCE ha fixat el canvi de referència de l’euro en 1,0662 dòlars.

L’aversió al risc en els mercats impedeix que l’euro trobi compradors, mentre que el dòlar es veu apuntalat per la rendibilitat del deute del Tresor estatunidenc a deu anys, que se situa per sobre del 3%.