Cap terme econòmic com el de desglobalització ha evolucionat en tan poc temps des de la seva inexistència o nul ús a ser utilitzat àmpliament per descriure l’economia actual a tot el món.

Dues crisis consecutives, la de la pandèmia de la covid-19 i l’actual, derivada de les pertorbacions en els mercats energètics i en molts subministraments com a conseqüència de l’atac rus a Ucraïna, han posat de manifest els grans inconvenients d’una producció econòmica basada intensament en una llei única, la del mínim cost de producció, sigui on sigui.

En les dues crisis s’ha posat de manifest la rellevància de la dependència que ha generat la hiperglobalització. Pel que fa a la pandèmia, una gran part del món va llevar-se el febrer i el març del 2020 sense disponibilitat de subministres sanitaris i, pitjor, sense cap capacitat de produir-los pel fet d’haver deslocalitzat la major part de la capacitat productiva d’aquests productes i de tants d’altres.

Fins i tot pel que fa a les vacunes es va haver d’improvisar, com a mínim, una certa descentralització productiva, fins llavors inexistent, per permetre una disponibilitat més ràpida i més extensiva dels fàrmacs més desitjats de les darreres dècades.

En la crisi actual, s’ha accentuat la constatació que molts països, fonamentalment europeus, havien menystingut la seva dependència energètica, especialment de Rússia, i potser el fet de prescindir d’energies pròpies descartades per decisions mediambientals (carbó), però també per decisions de correcció política (energia nuclear). Això ara està incidint creixentment en aquesta tendència desglobalitzadora i de relocalització de certes manufactures i de la generació energètica.

Al criteri de rendibilitat absoluta com a prioritat única de la producció i dels proveïments, se li afegeix ara amb força l’objectiu de preservar la seguretat d’aquests aprovisionaments que dues crisis molt diverses, però amb trets comuns, han posat en primer pla, fent recular la fins ara imparable globalització.

I vet aquí que ens trobem, no només amb una complexa situació d’elevada inflació (iniciada per colls d’ampolla d’oferta, però ja assentada plenament en la demanda) que obliga els bancs centrals a prendre mesures monetàries cada cop més recessives, o patint els bumerangs en què es converteixen les sancions i els darrers esclats pandèmics de la covid que tornen a provocar disrupcions en l’activitat econòmica en alguns països, sinó també condicionats per les exigències derivades ara de la necessitat de guanyar autonomia energètica i de relocalitzar determinades produccions clau. I, sens dubte, no podem oblidar les inversions per reforçar la capacitat defensiva, fet que ara provoca noves dissensions al govern espanyol, o el problemàtic manteniment dels objectius d’inversions en sostenibilitat. Un extens front d’amenaces i requeriments que pot situar-nos en una complicadíssima conjuntura en els propers mesos i anys.

Davant d’aquest panorama, no és gens estrany que els mercats financers, aquest complex conglomerat d’inversors i de gestors d’inversions, reaccionin amb un desconcert pessimista com no s’havia vist en dècades.

En els darrers mesos hem viscut la tempesta perfecta de les inversions en forma d’alta correlació entre la caiguda de la renda fixa i la de la renda variable, la qual cosa ha deixat els consellers i assessors financers deprimits, bocabadats i orfes de solucions per als seus clients.

Mentre una immensa majoria dels estalviadors i inversors de tot el món han patit aquest any, en només un semestre, pèrdues molt importants que, afegides a les elevades taxes d’inflació que destrueixen el poder adquisitiu del diner, han provocat un sever empobriment, els professionals han oscil·lat entre amagar-se (només uns quants), evitar fer canvis bruscos empesos pel pànic (probablement el més assenyat) o fer una tasca necessària de redefinició del perfil dels clients de cara al futur, i d’empatia i apropament “emocional”, d’altra banda cada cop més imprescindible en la labor assessora.

En tot cas, com recordàvem, són temps complexos, incerts i d’inversió deprimida.