Barcelona és una ciutat portuària. Ho és avui i ho ha estat des dels seus inicis. L’estreta relació entre Barcelona i el mar ha contribuït a forjar el caràcter obert i cosmopolita de la ciutat i dels seus habitants, un caràcter que ha permès que avui sigui reconeguda arreu del món.De la mà del comerç marítim i del Port, una infraestructura per on entren i surten mercaderies i persones i que ha generat riquesa per a la ciutat i per la seva gent, Barcelona ha esdevingut un punt de trobada de cultures diverses. Ens consta que al segle V aC ja hi havia operacions de tràfic marítim a ponent de la muntanya de Montjuïc. Molt més tard, al segle XIV, Barcelona era un dels principals centres de comerç del Mediterrani i comptava amb un intens tràfic marítim. Avui, la nostra ciutat segueix sent un centre comercial de primer ordre del sud d’Europa i el Port és clau per seguir desenvolupant aquest paper en el futur. El Port de Barcelona aporta actualment un 2% directe del PIB i s’ha convertit en la primera empresa de Catalunya pel que fa a l’ocupació: 37.000 persones hi treballen diàriament, però arriben fins als 250.000 el nombre de llocs de treball directes, indirectes i induïts que es generen gràcies a l’existència del Port tal com el coneixem. Per als que estem al capdavant d’aquest motor de Catalunya, és tot un repte fer créixer aquestes xifres, generant nous llocs de treball de qualitat i contribuint a millorar el nivell de vida de la ciutadania. Ho aconseguim gràcies a la gran diversificació de les operacions que s’hi realitzen. I l’activitat de creuers és una part important d’aquesta diversificació.

Els creuers aporten a Barcelona i al país un bon grapat d’aquests llocs de treball. Segons càlculs de la UB, aquesta indústria genera a Catalunya feina per a unes 9.000 persones. Parlem de perfils tan diversos com ara taxistes, xofers, cambrers, comerciants, artesans, floristes, metges, infermers i treballadors del sector cultural, entre d’altres.

Garantir tots aquests llocs de treball i també l’aportació que els creuers fan a l’economia del país és cabdal i per això considerem que el debat sobre els creuers no ha d’esdevenir una baralla partidista. Ha de ser un debat serè, basat en dades objectives, tant econòmiques com d’ocupació i d’impacte en la ciutadania.

I la realitat és que, quan passegem per Barcelona, únicament 4 de cada 100 turistes amb els quals ens creuem poden ser passatgers de creuer. Que el creuerista és l’únic turista de Barcelona que, tot i que no pernocti a la ciutat, paga taxa turística. I que aquests creueristes gasten de mitjana tres vegades més en la ciutat que altres tipus de turista perquè els creueristes no són turistes de baix cost. A banda que moltes d’aquestes persones no arriben quan hi ha més massificació a la ciutat perquè, fruit d’una feina continuada des de fa anys, el Port de Barcelona, amb la col·laboració de Turisme de Barcelona, ha aconseguit desestacionalitzar aquesta activitat, fent que els vaixells arribin al llarg de l’any.

Al Port de Barcelona apostem per un model turístic sostenible, diversificat i de qualitat. I per això treballem per reduir les externalitats negatives dels creuers, que les tenen, com qualsevol altra activitat que desenvolupem els éssers humans.

Si parlem de la qualitat de l’aire, les emissions procedents dels vaixells de creuer representen únicament el 0,7% del total de NO2 de la ciutat de Barcelona i el 0,16% de partícules. Són, ja a hores d’ara, percentatges molt baixos. Però els volem eliminar i per això treballem en l’electrificació dels nostres molls, de manera que els vaixells de creuer que arribin al Port es puguin connectar a una xarxa elèctrica amb energia verda a partir de l’any 2026. I també incentivem les navilieres per facilitar l’arribada dels vaixells més sostenibles de les seves flotes.

Si ens referim a una suposada massificació a causa dels creuers, a banda de reiterar, com he dit unes línies més amunt, que únicament 4 de cada 100 turistes que visiten la ciutat de Barcelona són creueristes, estem desenvolupant aplicacions tecnològiques per distribuir aquestes persones per diferents rutes alternatives i sostenibles que tinguin un impacte positiu en el teixit comercial de la ciutat, mesurable amb dades objectives. I estem treballant amb Turisme de Barcelona per diversificar els punts d’arribada dels autobusos dels creuers des del Port a la ciutat, de manera que els grups no quedin concentrats en una mateixa zona.

El Port i l’Ajuntament vam pactar l’any 2018 unes normes de joc molt clares: la limitació de l’espai i la ubicació física dels vaixells de creuer. Això vol dir que tindrem un màxim de set terminals i que quedaran concentrades al moll Adossat, un moll allunyat dels barris, que facilita reduir encara més les emissions que arriben a la ciutat i eliminar altres possibles externalitats negatives que es puguin produir.Amb la COVID ens vam passar molts mesos lamentant-nos què no hi havia turistes, el que provocava el tancament de negocis i deixava a moltes persones a l’atur. Ara que els estem recuperant, no seria coherent fer-los fora. S’ha de treballar per incrementar la qualitat d’aquest turisme amb una oferta sostenible, segura i diversificada. I això és el que fem: treballar per generar oportunitats de futur i progrés a Barcelona.