Salut

CHAYSAVANH MANICHANH

Investigadora

“La microbiota és com un òrgan més que no podem menystenir”

Molts estudis indiquen que quan hi ha una malaltia això es tradueix en una reducció de la diversitat de la nostra microbiota
Busquem milers de persones per poder fer un estudi que ens permeti identificar malalties a través del microbioma

El nostre cos conté més bacteris que cèl·lules. Es calcula que hostatgem uns 100 bilions d’aquests microorganismes que es concentren, en bona part, a l’aparell digestiu, és el que s’anomena microbiota, popularment batejada com “flora intestinal”. Una mena d’òrgan a l’ombra que ha centrat l’atenció de la ciència els darrers anys. Amaga encara molts enigmes, però s’acumulen els estudis científics que adverteixen que juga un paper clau en la nostra (bona) salut. La doctora Chaysavanh Manichanh (Laos, 1971) va ser una de les pioneres a Europa en la investigació del microbioma humà fa dues dècades des de París. Des del 2006 investiga a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, on dirigeix un equip que treballa per entendre el paper de la microbiota en diferents malalties.

Es diu que l’intestí és el segon cervell. Quina funció hi té la microbiota?
Hem de considerar la microbiota com un òrgan més del nostre cos, com ho és el cor, i no la podem menystenir. Ens permet defensar-nos dels patògens perquè juga un paper en el nostre sistema immunitari des que naixem, i després ens ajuda a metabolitzar allò que mengem per tenir energia suplementària. En models animals s’ha vist que tot aquest conjunt de bacteris que formen el microbioma poden incrementar un 20 o un 30% la recuperació d’energia d’allò que mengem. No tenim, per exemple, enzims per digerir les fibres, i aquesta funció la fa la microbiota, que les converteix en vitamines i altres nutrients. Tot això fa que jugui un paper essencial en la nostra salut, i quan s’altera s’associa sovint amb malalties. De moment sabem que hi ha una vinculació amb malalties concretes, com el Crohn i la colitis ulcerosa, que es localitzen just al lloc on tenim més bacteris al nostre cos, que és el tub digestiu, al còlon especialment, i es genera una reacció autoimmune contra els nostres bacteris.
Aquest “òrgan” invisible ens pot aportar noves explicacions sobre algunes malalties?
Hi ha molts estudis que apunten de manera molt consistent que quan hi ha una malaltia això es tradueix en una reducció de la diversitat de la nostra microbiota. Ho veiem, per exemple, en l’obesitat, en les malalties inflamatòries, en la diabetis, en la cirrosi... La falta de diversitat de la microbiota s’associa a malalties; és per això que ara intentem esbrinar si hi ha una relació entre el que mengem i la diversitat de la nostra microbiota.
Una anàlisi de femta ens pot dir, doncs, moltes coses sobre la nostra salut?
És així. Treballem i investiguem perquè es pugui utilitzar la microbiota com a eina de diagnòstic i de pronòstic de malalties. El problema és que la composició de la microbiota és molt diversa, cadascú en té un perfil diferent, i per tant és difícil trobar un patró comú...
S’ha comparat amb una empremta dactilar…
Cada un de nosaltres podem tenir entre 200 i 400 tipus de bacteris diferents, i segurament no arriben a la vintena els que podem tenir en comú amb altres persones. Això vol dir que la variabilitat és immensa i fa més difícil trobar un patró específic d’una malaltia. Ens calen estudis entre cohorts molt grans de gent per poder trobar aquests patrons que ens ajudin a caracteritzar determinades malalties, i saber quins tipus de bacteris hi incideixen i també les seves funcions.
El seu darrer projecte té a veure amb els efectes de la dieta en la microbiota. Quin és l’objectiu?
Hi ha molts estudis en relació amb la dieta en general, i sobre la dieta mediterrània en particular, però n’hi ha molt pocs en què s’hagi estudiat els efectes que la dieta té sobre la microbiota. Algunes investigacions apunten que allò que mengem té efectes sobretot en la seva diversitat dels nostres bacteris. Els primers estudis americans sobre el tema conclouen que hem de menjar entre vint i trenta tipus de vegetals a la setmana per augmentar la diversitat de la nostra microbiota, una diversitat que és clau per evitar les malalties. Són estudis americans fets amb la seva dieta, i la nostra idea és veure si la nostra dieta també té un impacte en la nostra microbiota. Per això hem iniciat una estudi poblacional que volem que inclogui milers de persones.
Quanta gent necessiten?
Milers! Hi ha un projecte francès que es proposa estudiar cent mil persones. No sé si nosaltres podrem arribar tan lluny, però la idea és incloure uns quants milers de persones.
Qui pot participar-hi?
De moment hem fet un primer pilot per fer un estudi poblacional amb un miler de persones, per després poder utilitzar la seva microbiota per fer un cribratge de malalties. Si durant anys anem fent-los un seguiment podrem veure quines persones desenvolupen malalties, i determinar si la seva microbiota els ha pogut predisposar a aquesta malaltia; és un estudi poblacional i a llarg termini. La idea és poder trobar biomarcadors que després ens permetin determinar els riscos de tenir una malaltia o una altra.
L’objectiu també és saber quina és la dieta més adequada?
Una combinació de sentit comú i de coneixement sobre com la microbiota reacciona a allò que mengem podria ser suficient. No es tracta d’anar comptant les calories que mengen, sinó de la diversitat d’allò que mengem, ja se sap que menjar diferents tipus de fibres, de verdures i de fruita té interacció amb la diversitat de bacteris que tenim al nostre organisme. De moment no tenim pistes que hi hagi uns aliments pitjors que d’altres, si no se n’abusa.
La microbiota es pot modificar? Pot ser una eina per millorar la salut?
Aquesta és la idea, tot i que algunes malalties que estudiem sabem que són multifactorials. És clar que la genètica, per exemple, no la podem canviar, però sí que podem modular la influència que hi tingui la microbiota, i per tant és un camí que hem d’explorar per poder-la utilitzar com a mètode terapèutic.
Aquest conjunt de bacteris ha despertat els últims anys un gran interès científic. Recentment s’ha vinculat la microbiota amb algunes depressions...
Hi ha estudis que han demostrat que hi ha productes dels bacteris que poden viatjar fins al cervell i que després hi tenen un impacte. En models animals s’ha vist que si se’ls canviava la seva microbiota es pot canviar també el seu comportament d’estrès o de depressió, perquè hi ha maneres de saber si un animal està deprimit o estressat. I pensem que en els humans pot passar el mateix. En tot cas hi ha un camp extraordinari per recórrer i per investigar. Hi ha estudis en marxa que intenten determinar quin tipus de productes de la microbiota arriben al cervell i quin impacte hi tenen.
Com es produeix aquesta connexió intestí-cervell?
Una de les vies és a través del sistema nerviós, especialment a través del nervi vague.
El seu equip ha aprofundit en la relació de la microbiota i la malaltia de Chron. Quins han estat els avenços?
Amb el meu equip ja fa anys que vam poder descriure que la malaltia de Crohn va associada amb una reducció de la diversitat de tot aquest conjunt de microorganismes de l’intestí. Ara intentem veure si hi ha un perfil de microbiota específic relacionat amb aquesta i altres malalties inflamatòries. Això podria ajudar en el seu diagnòstic, que sovint costa mesos o anys. Cal molt de temps, perquè primer cal determinar si realment hi ha una malaltia inflamatòria i després se li ha de posar nom. Busquem un biomarcador universal que ens permeti saber si estem davant d’un pacient amb malalties inflamatòries i també de quin tipus.
El que sí que han aconseguit és poder preveure brots del Crohn.
Hem aconseguit uns biomarcadors que ens permeten predir futurs brots en un 70% dels casos. Per això volem reclutar molta gent, en un nou estudi de validació que hem engegat, i veure si aquests biomarcadors es poden utilitzar de manera genèrica per després poder convèncer els professionals clínics perquè els utilitzin, ja que podrien ajudar en el diagnòstic juntament amb la colonoscòpia.
Permetria eliminar la colonoscòpia?
No la podem evitar si hi ha sospites de la malaltia, però els biomarcadors podrien ser útils per descartar la malaltia, i en altres casos per definir si es tracta d’un Crohn o un còlon irritable, per exemple.
Explica que l’alteració de la microbiota està relacionada amb determinades malalties, però n’és la causa?
És la pregunta que ens hem fet des del principi, si és la causa o la conseqüència d’una malaltia. Una pregunta de moment difícil de contestar. Hi ha models d’animals estèrils (sense bacteris), que no desenvolupen malalties, i un cop se’ls introdueixen bacteris poden aparèixer patologies. El que no sabem és quin és el desencadenant, si és el canvi de la microbiota el que genera la malaltia o és la nostra genètica, que en un moment determinat de la nostra vida provoca la malaltia. El que és segur és que són dos elements clau per explicar l’aparició de les malalties o la seva perpetuació.
Per tant encara estem lluny de saber si la microbiota pot curar.
El trasplantament fecal funciona en determinades malalties infeccioses, com la infecció per Clostridium difficile, que provoca greus diarrees. És el tractament de més èxit en aquests casos. En el cas del Crohn és més difícil, perquè és multifactorial, i encara que canviem la microbiota la malaltia pot tornar, podem apagar el foc però la metxa continua. De moment s’intenta veure si es pot utilitzar la microbiota combinada amb medicaments per abaixar la inflamació.
Fa uns anys un metge em va dir que prendríem pastilles de femta...
De fet hi ha empreses que hi estan treballant, el problema és determinar quins bacteris cal posar-hi, perquè ens falta poder entendre quins són els bacteris implicats en aquestes malalties.

Pionera en la investigació del microbioma

Amb la seva tesi, el 2002, quan estudiava a París, ja es va interessar per aquest “òrgan ocult”, com s’ha batejat la microbiota, i des d’aleshores que estudia l’associació entre el microbioma humà i l’aparició de malalties. És titulada en microbiologia molecular i en bioinformàtica, i l’any 2006 Chaysavanh Manichanh es va incorporar a l’institut VHIR de la Vall d’Hebron com a investigadora per continuar la seva recerca. En aquells inicis a París va formar part d’un consorci europeu, el precursor en aquest camp a Europa, que va contribuir a generar bases de dades per avançar en els enigmes que amaga la microbiota. El repte ara és fer un estudi poblacional de milers de persones. Es diu que hi ha tants perfils de micriobiota com persones, i descobrir-ne els patrons comuns ajudaria a entendre la seva relació amb les malalties. Per a qui hi vulgui participar: https://www.vallhebron.com/estudi-microbiota



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.