No hi ha un consens absolut, però les prediccions sobre el que ens espera en economia a partir de la tardor són aclaparadorament negatives.

Costaria citar avui alguna opinió dissident al pessimisme generalitzat als documents d’anàlisi econòmica escampats arreu. Com a molt, algú es diferencia del catastrofisme imperant indicant que l’anunciada recessió potser es podria quedar “només” en uns anys de creixement paupèrrim.

Atesa aquesta unanimitat, tendim a deixar-nos influenciar per la contundència dels mals auguris, però també és atractiu indagar aquells punts febles que podrien posar en dubte o relativitzar unes previsions tan orientades cap a una sola direcció. No es pot amagar que les dades són força contundents i que alguns que fa un any i mig ja dèiem que la inflació no era ”un fet transitori ni passatger”, com afirmava la majoria, ara podríem estar temptats de recórrer al fàcil “ja ho deia” que, evidentment, no porta a res.

Ara, contràriament, és la unanimitat negativa el que crida l’atenció, així com la poca consideració als brots verds o, almenys verdosos que, certament rascant molt, podem detectar.

Anoto, tot preparant aquest article, una llista prou llarga del que podríem anomenar “i si...?”, és a dir, tots aquells fets que, amb major o menor probabilitat, es podrien produir en direcció contrària al consens econòmic. A continuació en detallo alguns:

1) Donem per fet que la política monetària que ara estan adoptant (pujades de tipus i restriccions de liquiditat) els bancs centrals, o fracassaran davant una inflació bàsicament d’oferta o, si funcionen, donarien resultats a molt llarg termini quan l’estagflació ja s’hagi imposat. I si la inflació obviés els manuals (com sovint fan els indicadors econòmics) i reaccionés a la política monetària abans del que s’espera i abans que la demanda es deprimeixi a conseqüència dels tipus alts?

2) Donem per suposat que la guerra derivada de l’agressió russa a Ucraïna s’enquistarà i que en tenim per a anys. I si, ja sigui com a resultat d’un gir de guió en les hostilitats o per canvis de poder en la cúpula russa, la guerra se solucionés, es frenés la crisi energètica i contribuís a la desinflació i a reduir la incertesa més ràpidament del que està previst?

3) Està dominant l’escepticisme sobre les mesures nacionals i europees per intervenir sobre els mercats energètics com les d’estalvi d’energia, diversificació de subministres o augment de les reserves. I si el conjunt de mesures donessin resultats i neutralitzessin el focus principal de la inflació?

4) L’optimisme inicial sobre els fons europeus ha esdevingut escepticisme i reducció de les expectatives que s’havien generat. En tot cas, són xifres molt importants. I si acabessin per generar bona part dels resultats revitalitzadors de l’economia per als quals van ser aprovats i contribuïssin a frenar les tendències recessives?

5) Passats els pitjors mesos dels augments desbordats dels nòlits marítims, matèries primeres i peces clau per a determinades produccions, hem observat ja en els darrers tres mesos caigudes d’aquests preus des dels màxims anuals. I si aquesta tendència continués cap a la plena recuperació dels preus previs i contribuís a frenar la inflació i a millores en la producció?

6) Malgrat haver avançat poc en les anunciades polítiques de rendes que el govern i els agents socials semblava que negociarien, el cert és que hi ha hagut moderació sindical i l’esperada espiral inflacionista cap als salaris encara no s’ha produït. I si aquesta virtual contenció s’allargués i permetés guanyar temps per fer que la inflació es contingués sense generar contagis als sous?

7) Hem tingut un estiu de recuperació del turisme i dels moviments de persones en general, provocats per la prèvia abstinència en la pandèmia. I si aquestes ganes de moure’s no acabessin aquí i l’optimisme (ganes de gastar) s’imposés al pessimisme (por a l’immediat futur) encara durant uns mesos o un any per evitar la contracció econòmica?

8) Per fi, és evident que la desglobalització s’està imposant a la globalització i la relocalització a la deslocalització. Això té elements positius per a les indústries locals a còpia de reduir l’acaparament xinès. I si, a més de cercar seguretat de subministres en el mitjà termini i a evitar els tràgics desproveïments de la pandèmia, contribuíssim a donar un impuls a indústries i sistemes productius locals?

Òbviament, tot són mers “i si...?”, però tots basats en tendències que ja es detecten, més enllà d’hipotètics wishfull thinkings i que tenen probabilitats gens menyspreables de materialitzar-se per així registrar l’enèsima errada de previsió econòmica. Com sovint, per l’efecte ramat o seguidisme.