conflicte bèl·lic a l’est d’europa
El Dnièper marca la nova línia del front a Ucraïna
El riu és una barrera infranquejable i l’última frontera de Crimea
El riu Dnièper, el major d’Ucraïna, s’ha convertit amb la retirada russa del nord de la regió de Kherson en la frontera natural i primera línia de front entre els Exèrcits d’Ucraïna i Rússia en el sud del país.
“En aquestes condicions l’opció més raonable és organitzar la defensa en la barrera natural del riu Dnièper”, va dir el general rus Serguei Surovikin, comandant de les forces russes que combaten a Ucraïna.
El Dnièper, el quart riu més gran Europa amb més de 2.200 quilòmetres de llarg, és per a Ucraïna el que el Volga per a Rússia, ja que creua el seu territori des de la frontera amb Bielorússia a la mar Negra. Neix en territori rus, banya la capital ucraïnesa, Kíiv, i en el seu curs baix divideix les regions meridionals de Zaporíjia i Kherson, annexionades a la fi de setembre pel Kremlin.
Barrera infranquejable
Fins i tot sense comptar el gran embassament de Nova Kajovka, el Dnièper pot aconseguir en el sud d’Ucraïna entre 10 i 20 quilòmetres d’amplària pel que és una barrera infranquejable si l’enemic controla una de les dues ribes. “Pocs ocells poden creuar ni tan sols la meitat del Dnièper. Grandiós! Aquest riu no té parangó en el món”, va dir Nikolai Gógol, el literat nascut a Ucraïna que escrivia en rus.
Rússia controlava tots dos marges, però el subministrament a Ucraïna de les llançadores de míssils estatunidencs HIMARS va fer inviable la defensa de la riba dreta per part de l’Exèrcit rus, a causa del bombardeig de ponts i pontons, a més d’arsenals i bases militars en la rereguarda.
Els russos van intentar proveir durant setmanes a les seves tropes i als centenars de milers de persones que vivien en el marge dret amb barcasses i ferris, però la perillositat de la ruta i la imminent arribada de l’hivern van truncar aquests plans.
Això sí, el paisatge estepari, mancat de zones boscoses, que caracteritza la zona que envolta el riu, ha dificultat fins ara l’avanç ucraïnès.
L’última frontera de Crimea
El Dnièper és clau per a la defensa de Crimea. Poc més de cent quilòmetres separen el curs sota del riu a l’altura de Kherson de la península annexionada per Rússia en 2014, per la qual cosa teòricament l’armament pesant ucraïnès podria impactar a la ciutat crimea d’Armiansk, segons els experts.
Per això, l’Exèrcit rus està obligat a crear una línia defensiva inaccessible per als ucraïnesos, que encara han d’arribar al marge dret del riu i accedir a la capital de Kherson. Precisament, aquest va ser l’objectiu de la creació en els primers mesos del conflicte d’un corredor terrestre entre territori rus i la península al llarg de la costa de la mar d’Azov.
L’altra amenaça per a Crimea és el tancament del Canal de Crimea del Nord, que neix precisament en Nova Kajovka i que és crucial per a la supervivència de l’agricultura peninsular. A la fi de febrer, l’Exèrcit rus va alliberar el canal, de 400 quilòmetres de llarg i construït en els anys 60 del segle XX, en volar el dic ucraïnès que bloquejava l’aigua. A la fi d’abril l’aigua va omplir completament el canal, que satisfeia en el passat un 85% de les necessitats dels crimeos i creua gairebé tota la península fins a la costa de la mar d’Azov.
Si els ucraïnesos intenten atacar les posicions russes des de la regió veïna de Mikolàiv, també es toparan amb la frontera natural que representa el delta de la desembocadura del Dnièper en la mar Negra.
El precedent de la Segona Guerra Mundial
El Dnièper que va servir de ruta comercial entre els vikings i els grecs en temps immemorial ha viscut moltes batalles al llarg dels segles. Una de les més memorables va ser la que va tenir lloc a l’agost-setembre de 1943 durant la Segona Guerra Mundial, coneguda com la Gran Guerra Pàtria en aquesta regió.
Els historiadors consideren que aquesta batalla contra l’Alemanya nazi, que va tenir lloc enmig de la contraofensiva de l’Exèrcit Roig després de la victòria a Stalingrad, com una de les més sagnants de la contesa, ja que tots dos bàndols van perdre més de dos milions d’homes.
Després de cruents combats contra les tropes alemanyes i romaneses, els soldats soviètics van alliberar la riba esquerra del Dnièper, després del que van recuperar Kíiv al novembre d’aquell any.