Política

ÀLEX GARRIDO I SERRA

ALCALDE DE MANLLEU (ERC)

“Han estat vuit anys de gran complexitat, però la valoració és molt positiva”

“Em va preocupar que sis o set joves reincidents fossin capaços de generar la gran sensació d’inseguretat que hi va haver a Manlleu”

“El nou polígon del Mas ha de permetre créixer en sòl industrial, activar la nostra economia i portar nous llocs de treball”

L’enderroc dels pisos de Can Garcia és una fita molt important que ha transformat la nostra ciutat
Amb l’afer del vídeo vaig entendre que potser la política no era tal com l’havia imaginat
Quan plegui intentaré, sobretot, tenir temps per a mi mateix. Quan ets alcalde no en tens

Àlex Garrido és alcalde de Manlleu per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des del 2015. El primer any i mig va governar amb el PSC. Des de l’1-O ha governat amb Junts, amb qui sumen catorze regidors. Ara ha decidit no tornar-se a presentar.

Quina valoració en fa, d’aquests vuit anys a l’alcaldia?
Han estat vuit anys molt complexos per la situació econòmica del país i, quan el 2019 ens vam tornar a presentar i vam tornar a guanyar de forma clara les eleccions, va esclatar una pandèmia, just quan ens pensàvem que serien quatre anys de consolidació de grans projectes que teníem per a la nostra ciutat. Per tant, malgrat les dificultats, el que n’hem de fer és una valoració molt positiva.
Quines serien les principals fites aconseguides?
Puc dir que els grans projectes que teníem en el nostre programa electoral els hem pogut anar complint tots.
El nou teatre, per exemple, o l’enderroc dels pisos de Can Garcia?
Manlleu feia molts anys que no tenia teatre. Hem estat capaços de posar-lo en funcionament i estem ja fent la licitació de la darrera fase de l’obra, que ja ha de permetre tenir tot l’equipament a punt. Pel que fa a l’enderroc dels pisos de Can Garcia, ha transformat la nostra ciutat i, sobretot, la fisonomia del Manlleu que coneixíem i que ara és completament diferent. Era un projecte molt complex i l’hem treballat amb la Generalitat, l’Incasòl i, finalment, els blocs han anat a terra, i han canviat de forma considerable el barri de l’Erm.
També s’ha apostat per potenciar el passeig del Ter.
El passeig és la nostra joia natural i hi hem aportat molt dinamisme, molta activitat, i avui en dia si hi passeges veus que té una imatge molt millorada respecte a la que tenia anteriorment.
I el sòl industrial?
Això per a nosaltres era summament important. Obrirem el nou polígon del Mas. Estem en la fase d’adjudicació de l’obra i això ha de permetre créixer en sòl industrial i activar la nostra economia i portar nous llocs de treball. Manlleu necessita aquesta ampliació industrial, per recobrar aquell espetec i aquella energia que sempre ens han caracteritzat.
I allò que no han pogut fer?
Sempre, quan parles de coses que hauries pogut fer, t’adones que n’hi ha moltes, però també s’han d’entendre els temps de l’administració, una cosa que m’ha costat molt. Són uns tempos feixucs, sovint molt llargs, i això fa que en aquell projecte que tu entreveies que en mig any podria estar acabat, resulta que aquest mig any es converteix en dos i a vegades en més anys. Dit això, hi ha dues fites no aconseguides que, malgrat tot, espero poder desencallar mínimament o, fins i tot, poder acabar abans del maig de l’any vinent. Una és l’aprovació del nou POUM. Això ens ha trigat molt més del que pensàvem en un inici i, de fet, ja fa sis anys que hi treballem. Pensem que podria estar aprovat inicialment a finals d’aquest novembre i, de forma definitiva, al voltant del febrer o març de l’any vinent. L’altre projecte important era la comissaria de la policia local, que s’ha retardat per problemes amb el projecte i, finalment, amb l’increment de preus que hi ha hagut darrerament, que ha fet que no es presentés ningú a la licitació de les obres. Aquest és un problema que tenim tots els ajuntaments i que fa que moltes licitacions quedin desertes. Hem de veure si amb la nova modificació que hem fet dels preus podem posar-lo a licitació i que hi hagi algú que es presenti i adjudicar l’obra.
Com ha anat el govern de coalició amb Junts?
Ha estat i és un govern molt estable, amb molt múscul. Tenim 14 dels 21 regidors de l’Ajuntament. Això et permet treballar amb energia i molt pluralisme, naturalment. Quan fas un govern de coalició hi ha molt debat. Sí que és cert que, en algun moment, hem tingut les nostres discussions, però això ha servit per enriquir el govern de la ciutat i donar-li encara més força. Per tant, la valoració, en termes generals, és molt positiva. De fet, en el primer mandat, entre el 2015 i el 2019, vam governar un any amb el PSC, vam trencar just després de l’1-O, i també crec que aquell govern de coalició va funcionar. Personalment soc una persona que sempre intenta buscar el màxim de consensos que sigui possible. Al final els qui som als ajuntaments som persones amb voluntat de transformar i millorar els nostres municipis. Cal sempre, doncs, buscar la complicitat d’altres forces polítiques per prendre la millor decisió possible. I si una votació té més suports és important per a la ciutat, i també des del punt de vista personal és un orgull.
Fa dos anys va ser el protagonista d’un lamentable episodi amb un vídeo personal a les xarxes. Com ho valora ara?
Ara mateix ho veig com una anècdota malaurada que va tenir una dimensió crec que desorbitada pel que representava aquella situació. S’ha de dir que, personalment, ho vaig passar malament. No només per mi, sinó per aquella gent que t’estimes. No és agradable veure aquell vídeo. En tot cas, jo sempre dic que em va fer més fort i també em va ajudar a prendre decisions que vindrien després. Potser la política no era com jo l’havia imaginat i, segurament, d’aquesta força desbordant que tenen les xarxes socials, algun dia n’hauríem de fer alguna reflexió com a societat i com a país. Però, en tot cas, penso que vaig prendre la decisió correcta de reconsiderar el fet de deixar l’alcaldia. També em va ajudar a decidir que ara el que necessito és una nova etapa diferent de tranquil·litat i d’encetar nous projectes personals.
Vol dir que el va fer decidir a no tornar-se a presentar?
No, el fet de no tornar-me a presentar, ja ho tenia clar des del primer dia, des del juny de 2015. He comentat sempre al meu equip i a ERC de Manlleu que, com a màxim, faria dos mandats. Crec que dos mandats són suficients per desenvolupar una tasca de transformació i de millora d’una ciutat. Com dèiem abans, queden projectes que no s’han pogut culminar. D’energia, jo encara en tinc, però la decisió estava presa i era molt clara. Segurament el que em va passar a mi personalment m’ha fet replantejar altres possibilitats polítiques. Realment és el camí que vull seguir, la política? Segurament, no.
El debat sobre la seguretat ciutadana ha estat un dels temes importants aquests anys.
Quan parlem de seguretat ciutadana sempre cal fer una doble lectura. La primera és quines són les dades reals. I l’altra, que no sempre és coincident, quina és la percepció ciutadana respecte a la situació de delinqüència i de robatoris en una ciutat. Aquí a Manlleu, la percepció ha estat molt elevada en els últims temps. Sí que és cert que hi va haver un punt en què va créixer molt la inseguretat. Bàsicament ens situem després dels tancaments de la covid, que va portar moltes persones a no tenir ingressos i a buscar alternatives no legals de subsistència. El que a mi més em va preocupar, però, i ho he dit moltes vegades, és veure com sis o set persones, molt joves, reincidents, eren capaces de generar aquest clima a la nostra ciutat. Un clima d’inseguretat molt important. I veure també com la justícia no ens anava a favor. Hi ha, finalment, una qüestió que a mi m’ha fet reflexionar molt en els últims temps i que és entendre com uns joves que delinqueixen en un sector concret de la societat, en el seu entorn són considerats exemples a seguir. Això m’ha preocupat molt i m’ha fet pensar que hem d’activar polítiques diferents, de suport educatiu i d’integració laboral perquè no ens podem permetre com a societat que joves que delinqueixen esdevinguin un model a seguir per a ningú.
Sovint hi ha forces polítiques que relacionen immigració amb inseguretat.
Això ho fa essencialment l’extrema dreta. Hem de ser sincers en una cosa i és que el que genera més actes delictius és la pobresa, i és evident que els percentatges de pobresa en sectors de la població arribats de fora són més elevats que en altres sectors. Però quan jo parlava d’aquests sis o set reincidents, la majoria no eren d’origen estranger. Per tant, el problema no és el teu origen, el problema és essencialment la pobresa.
Fa pocs dies que s’ha implementat el sistema de recollida de residus porta a porta. Com està anant?
Fa molt poques setmanes i és complicat fer-ne una valoració. Haig de confessar, però, una cosa: a mi em feia por perquè aquests canvis d’hàbits tan importants solen ser complicats. En tot cas, només de passejar-te per la ciutat i no veure contenidors dona una imatge de Manlleu molt més amable. S’ha de dir també que està funcionant molt millor que les apostes més optimistes que teníem com a govern. Els experts també ens diuen que hi ha un període d’uns vint-i-un dies per assumir aquest canvi d’hàbits, però crec que podem estar satisfets perquè està funcionant molt bé i a tots els barris sense distincions.
Abans ha parlat del nou POUM. Què suposarà per a Manlleu?
El primer que significarà l’aprovació del POUM serà un descans, perquè ha suposat un trasbals importantíssim. Ens semblava, de bon principi, que en dos o tres anys podria estar aprovat de forma definitiva i no ha estat així. Manlleu té un problema que és la inundabilitat de la major part del territori de la nostra ciutat i això ha dificultat els tràmits. En tot cas, ha de servir per posar Manlleu al dia, per dibuixar el nostre futur més immediat en un horitzó d’uns vint anys i permetre l’assoliment de nou sòl industrial que activi la nostra economia municipal, i permetre un creixement urbanístic raonable.
La proximitat de Vic condiciona Manlleu?
Manlleu també té potencial, d’això n’estic plenament convençut. Durant la pandèmia això va quedar ben demostrat. En l’àmbit del comerç local, per exemple, Manlleu va subsistir millor que altres ciutats més grans. El fet de no poder-se desplaçar va fer que molta gent redescobrís el comerç a la nostra ciutat, aquest comerç de proximitat que, des de les institucions, sempre reivindiquem. Reitero que Manlleu té molt potencial i atractiu. Ara bé, és obvi que no som capital de comarca; les ciutats que ho són poden generar més activitat. Però nosaltres hem de treballar amb les nostres armes i, de fet, ja tenim una àrea natural d’influència històrica.
Eva Font serà la nova cap de llista d’ERC. Quina valoració en fa, d’aquest nomenament?
N’estic molt content, de l’Eva, com a companya de govern i de partit. De fet, jo mateix vaig decidir que fos una de les primeres a la llista del 2019. L’Eva és una persona molt implicada, que s’estima moltíssim la ciutat, amb gran capacitat de treball i que ha fet una tasca envejable a l’àrea de Cultura, i que, per tant, serà una molt bona candidata i alcaldessa.
Quin és el futur d’Àlex Garrido?
Ni jo mateix el sé! Estic fent un exercici que és anar apuntant en un paper a casa el que m’agradaria fer a partir del mes de maig i el que és possible fer. Aquesta llista de voluntats queda molt reduïda quan apunto les coses que són possibles de fer. No ho sé. Intentar seguir sent al màxim de feliç possible. Això és la primera prioritat i ja ho veurem. El més fàcil seria tornar a la docència, que a mi m’apassiona, però ara mateix no sé si és el que em plantejo de fer. Segur que continuaré escrivint, naturalment. I també intentaré tenir més temps per a mi mateix. Quan ets alcalde –i a vegades la gent no s’ho pensa–, de temps per a tu mateix, en tens molt poc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.