Lleal Tulsà Assessors. El teletreball ha quedat en una anècdota de la pandèmia que molts recordaran i que només uns pocs afortunats continuen fent. Som un país de costums, i la presencialitat s’imposa al davant de tot. Part de la ciutadania ha tingut una mena de revelació i hi ha qui s’ha venut el pis i s’ha traslladat a una casa de poble per fer teletreball i gaudir de la natura; hi ha qui només es regalarà el teletreball a l’estiu per poder anar a l’apartament de la costa i també hi ha qui seguirà a casa i senzillament canviarà les sabates de taló per les sabatilles.

Deixant a un costat la visió comuna que hom pot tenir del teletreball, existeix un món a part: es tracta dels teletreballadors internacionals. Per a ells, el teletreball no només és una ocupació sinó un estil de vida, ja que els permet teletreballar des d’un país diferent d’on està ubicada l’empresa o el grup d’empreses amb què mantenen una relació laboral o professional. A més, si es tracta de persones que provenen de països on el cost de vida és alt i el clima no és bo, el teletreball els permet mantenir el sou del seu país alhora que es traslladen on fa més bon temps i el cost de vida és inferior, de manera que assoleixen una millor qualitat de vida.

Ja és sabut que l’Estat espanyol és un dels països més ben posicionats com a destí turístic de tot el món. És obvi que també sigui un reclam per als teletreballadors internacionals. El problema que hi havia fins ara era que les persones que provenien de països de fora de la Unió Europea i que utilitzaven el sistema del teletreball mentre viatjaven per tot el món només podien romandre a l’Estat un termini de noranta dies com a turistes, ja que la figura del teletreballador internacional no estava regulada. No obstant això, gràcies a la reforma de la Llei Orgànica 14/2013, de 27 de setembre, de suport als empresaris i la seva internacionalització, s’ha introduït un nou tipus de permís per als estrangers extracomunitaris que vulguin teletreballar a l’Estat. Aquesta reforma, que va entrar en aplicació el 23 de desembre passat, és una clara aposta per atraure talent i inversió, ja que, entre altres aspectes, aquest perfil de persones consumiran productes i serveis del territori, ajudant així a reactivar l’economia.

A partir d’ara, els teletreballadors internacionals podran sol·licitar un visat amb una vigència màxima d’un any que els donarà la possibilitat d’entrar i sortir sense necessitat d’establir-se com a residents; o bé, en cas que vulguin residir a l’Estat, i passar així a tributar aquí, podran sol·licitar una autorització amb una vigència màxima de tres anys, que podran renovar cada dos anys. Pel que fa a la titularitat de l’autorització de residència per teletreball de caràcter internacional, hi ha dos tipus de supòsits que cal tenir en compte: en el supòsit de l’exercici d’una activitat laboral, només es podrà treballar per a empreses ubicades fora del territori nacional. En canvi, en el supòsit que s’exerceixi una activitat professional es permetrà treballar per a una empresa situada a l’Estat sempre que el percentatge no sigui superior al 20% de la seva activitat professional. Aquest últim cas, doncs, facilita que els coneguts nòmades digitals treballin també per a empreses espanyoles per aportar així els seus coneixements digitals i de comunicació social, importants per tal que les empreses de l’Estat puguin competir a escala global.

A mesura que la societat evoluciona, és freqüent trobar-nos en situacions en què les lleis queden desactualitzades. I més encara en l’àmbit digital i tecnològic, que creix a un ritme constant i accelerat. És crucial que els governs busquin fórmules per adaptar la legislació a la realitat de la societat. Tot i que és fàcil trobar els punts dèbils, també cal valorar els canvis que ajuden a fer que les persones puguin desenvolupar-se personalment i professionalment.