Lleal Tulsà Assessors. El dijous 27 d’abril es va aprovar al Congrés dels Diputats la llei de l’habitatge. Tot i que està aprovada pel Congrés, encara falta l’aprovació del Senat i la publicació al BOE perquè entri en vigor. S’espera que això, però, passi abans de les eleccions del dia 28 de maig del 2023.

Les principals novetats que introduirà aquesta nova llei són: la promoció d’habitatges socials; nous beneficis fiscals per als propietaris –tot i que amplia el concepte de gran propietari a tota persona que tingui cinc o més immobles i regula els recàrrecs de l’IBI per als habitatges buits–; més zones tensionades del mercat de lloguer, i la limitació i actualització dels preus del lloguer. S’elimina l’IPC com a índex d’actualització de la renda, s’imposa que els propietaris paguin els honoraris de les immobiliàries i millora la regulació dels desnonaments per a les persones vulnerables.

Així, l’objectiu principal d’aquesta llei és afavorir l’accés a l’habitatge a preus assequibles. Per això, la llei preveu augmentar els percentatges de reserva de sòl per a habitatges socials i ampliar les anomenades zones tensionades (regions on és més complicat trobar habitatge), on el preu del lloguer estarà limitat.

Tot i que s’haurà d’esperar que la llei de l’habitatge entri en vigor per saber la seva transcendència pràctica, podem avançar que la nova llei no resoldrà el problema actual de l’habitatge.

Si bé la llei preveu la creació de nous habitatges socials, aquesta mesura no serà immediata. Per contra, la llei no estableix cap disposició per mitigar els preus de l’habitatge en venda, que, probablement, seria una solució més bona a curt termini.

I, respecte al mercat del lloguer, la nova llei aposta per ampliar l’oferta d’habitatges de lloguer a preus més baixos, però perjudicant els propietaris i, consegüentment, també els llogaters.

D’una banda, la nova llei regula que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs a l’IBI per a aquells propietaris que tinguin buits els seus habitatges. D’altra banda, el propietari que decideixi llogar el seu habitatge, si l’immoble es troba en una de les anomenades zones tensionades, no podrà establir lliurement l’import de la renda, sinó que estarà limitat a la renda anterior o mitjançant un índex de contenció de preus, el qual encara s’ha de definir.

A més, la nova llei també preveu una millora en la regulació dels desnonaments per a les persones vulnerables, que, entre altres mesures, prorrogarà més de dos anys els terminis processals per recuperar l’habitatge judicialment. Així, un procediment de desnonament que normalment té una tramitació d’un a dos anys –i actualment, a causa de la covid-19, de dos a tres anys– podrà ampliar-se fins a cinc, la qual cosa causarà un greu perjudici als propietaris.

Per tant, sembla que la llei protegeix el dret a l’habitatge, però s’oblida del dret a la propietat i, sobretot, no té en compte que, majoritàriament, els propietaris que lloguen els seus habitatges ho fan per obtenir un rendiment econòmic, per la qual cosa, contràriament a l’objectiu principal de la llei, la nova regulació pot comportar que molts propietaris es replantegin llogar els seus immobles, fet que ocasionaria, en el mercat del lloguer, una oferta molt més reduïda que l’actual.