Malgrat que des de fa uns anys es digui que el PIB no reflecteix adequadament el benestar d’una zona o d’un país i que el PIB per capita no és una mesura exacta del benestar d’un resident d’aquella zona o d’aquell país, el cert és que encara no hi ha un índex comunament acceptat per substituir-lo. (És curiós que les crítiques al PIB augmentessin just després de l’inici de la crisi del 2007).

Evidentment, això que esmentàvem per al PIB per capita és aplicable a les diverses zones en què administrativament es divideix un país, i tot i que el PIB per capita no sigui sinònim de la riquesa anual que a cada resident li correspon –insisteixo, no és sinònim d’això– com que el PIB per capita representa el valor monetari de la producció mitjana que cada resident genera en un any, pot equiparar-se a la renda que, en termes mitjans, correspondria a cada resident d’un país o d’una zona.

No obstant això, l’expressió del PIB per capita de les àrees en què administrativament es divideix un país ha de contenir el que cada àrea aporta o rep a fi de poder tenir una fotografia exacta de la realitat. Al gràfic adjunt es poden observar els PIB per capita de les regions d’Espanya corresponent al 2021, últimes dades publicades (barres grises del gràfic), i el PIB per capita real corresponent a cada regió, és a dir, considerant el saldo fiscal interregional (barres taronges). Els saldos fiscals interregionals aplicats per passar del PIB nominal de cada regió al PIB són els corresponents a l’any 2005, segons el mètode del flux monetari, única dada oficialment publicada el 2008.

Observeu detingudament el nivell del PIB per capita que apareix a les estadístiques i el resultat d’aplicar els saldos fiscals resultat del finançament fixat per la LOFCA (llei de finançament de les comunitats autònomes del 1980). Oficialment, Catalunya va assolir el 2021 un PIB per capita de 29.942 euros, tot i que en realitat el PIB per capita que va generar va ser de 32.547 euros, però en tenir un dèficit fiscal interregional del 8,7% del seu PIB, va acabar descendint fins a la dada oficial esmentada.

A l’altre extrem, Extremadura, que tot i generar un PIB per capita de 15.681 euros, finalment, a causa de les transferències que li va aportar el superàvit fiscal interregional, en va obtenir un de 19.072 euros. Aneu mirant i analitzant.

El finançament territorial a Espanya és de dos tipus: el dels territoris amb règim propi (el País Basc i Navarra), i el de règim comú (totes les altres regions). El finançament territorial de règim comú va ser dissenyat amb criteris polítics i es basa en la detracció de les regions que més PIB generen per entregar-lo a les altres, la qual cosa impedeix un major creixement de les que estan obligades a tenir dèficit fiscal interregional. Per aquest motiu, penso que el sistema d’administració en comunitats autònomes a Espanya és una ficció. Només dues regions, el País Basc i Navarra, tenen una autèntica autonomia pel fet que tenen autonomia financera. Només cinc són sostenibles per si mateixes (o almenys ho eren el 2005) i la resta necessiten les transferències de la LOFCA. Penso que aquesta és una situació molt escassament abordada i comentada i, també, desconeguda en gran mesura.

Acabem amb una cita del doctor Antoni Castells, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i, exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, en la inauguració d’un curs d’estiu sobre finançament de les comunitats autònomes del Consorcio Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona durant la seva etapa com a conseller: “Si el més important és la igualtat, la cohesió i la solidaritat, aleshores no fan falta les comunitats autònomes, només cal un model d’estat unitari.” (Serafí del Arco, “Castells: «Si lo más importante es la igualdad, sobran las autonomías»”, a El País, 19.07.2007).