Lleal Tulsà Assessors. La tendència legislativa i jurisprudencial al nostre país va cap a una major protecció laboral dels treballadors que es trobin en situacions d’incapacitat temporal. En aquest sentit, a hores d’ara s’ofereixen als treballadors més garanties i mecanismes per fer front a represàlies laborals, com per exemple els casos en què es produeix un acomiadament mentre el treballador es troba en una situació d’incapacitat temporal per qualsevol causa i durada.

Això no obstant, pel que fa a les empreses, una situació habitual que es troben és la de treballadors que, tot i tenir l’alta mèdica per curació o millora en processos d’incapacitat temporal inferiors a 365 dies, decideixen impugnar aquesta alta mèdica mitjançant una reclamació prèvia a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i, mentrestant, es neguen a comparèixer a la feina fins que hi ha una resolució.

Fins ara, la no compareixença a la feina després d’una alta mèdica per una incapacitat temporal inferior a 365 dies que s’hagués impugnat generava dubtes a l’empresa de cara a si la incompareixença del treballador estava o no justificada, i també pel que fa a les conseqüències per a l’empresa en cas que decidís acomiadar-lo per aquest fet (improcedència o nul·litat de l’acomiadament).

A aquestes circumstàncies s’hi ha de sumar també el perjudici econòmic del cost salarial i de seguretat social que té per a l’empresa el cas d’un treballador que està donat d’alta i no produeix, ja que a partir de l’alta mèdica s’extingeix el cobrament del subsidi abonat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i el salari va a càrrec de l’empresa.

En aquest sentit, una novetat important va ser la publicació d’una sentència del Tribunal Suprem del 17 d’abril passat, en la qual s’ha unificat la doctrina i deixa clar que quan s’emet una alta mèdica abans de finalitzar els 365 dies de prestació, encara que el treballador la impugni, no es produeix una pròrroga de la situació d’incapacitat temporal.

Davant una alta mèdica per incapacitat temporal que hagi tingut una durada de menys de 365 dies, el treballador està obligat a reincorporar-se al seu lloc de treball encara que impugni aquesta alta davant de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. En el cas que es negui a comparèixer a treballar, serà causa d’acomiadament per absentisme i es podrà aplicar el règim disciplinari regulat tant als convenis col·lectius com a l’Estatut dels Treballadors per incompliment contractual.

Aquesta sentència és molt important per a les empreses, sobretot perquè els  dona seguretat jurídica i una garantia d’actuació davant d’aquests casos d’absentisme.

Això no obstant, tot i que aplicant el règim disciplinari sancionador l’empresa pot arribar a executar com a sanció l’acomiadament del treballador, sempre és recomanable que, prèviament, se l’avisi per escrit mitjançant un burofax de l’obligació que té de comparèixer al seu lloc de feina i de les conseqüències disciplinàries en cas que no es produeixi aquesta compareixença.