La dreta i la ultradreta, és a dir, PP i Vox, també governaran l’Aragó. Ho faran en coalició després que les dues formacions van segellar dijous a última hora de la nit un acord per investir president el candidat del PP, Jorge Azcón, i que dona a la formació de Santiago Abascal dues conselleries: Agricultura i Desenvolupament Territorial i Justícia, aquesta última amb rang de vicepresidència.

Azcón va esquivar la primera foto amb els que ja són els seus socis de govern perquè no va assistir a la firma del pacte. Va ser la número dos i portaveu del PP a les Corts aragoneses, Ana Alós, qui va estampar la firma en l’acord i qui va comparèixer davant la premsa al costat del líder de Vox Alejandro Nolasco.

En la compareixença, Alós i Nolasco van explicar els eixos principals del seu programa de govern, que inclou 80 punts i comença recordant que el PP va guanyar les eleccions i que amb l’extrema dreta sumen majoria absoluta. I, seguidament, l’acord defineix el futur govern d’Aragó com a “baluard en defensa de la Constitució espanyola i la unitat de la nació espanyola”, i està disposat, diu, a “frenar des de la llei qualsevol intent de les forces separatistes per atacar aquests principis”.

L’acord preveu la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i la revisió de la llei d’ús, protecció i promoció de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb l’objectiu, diuen, de “prevenir interpretacions interessades que perverteixin el veritable esperit de respecte a la llibertat dels parlants”. En aquest mateix apartat sobre la llengua i la cultura, fan gala del seu anticatalanisme. També deixen per escrit que eliminaran les ajudes a les entitats pro català i aragonès.

D’altra banda, l’acord preveu la derogació de la llei de memòria democràtica aragonesa i la modificació de la llei trans. Un altre punt de l’acord és la implantació del vet parental respecte als continguts extraescolars a les escoles, a més d’un impuls a la sanitat “publicoprivada” i una rebaixa d’impostos. Com no podia ser d’una altra manera, també hi ha un apartat sobre les ocupacions d’habitatges.

Pel que fa al transvasament de l’Ebre, l’acord no hi fa referència, però inclou un apartat sobre infraestructures i medi ambient en el qual es parla del desenvolupament de les obres de regulació hidràulica “necessàries per garantir la reserva hídrica estatutària, la modernització i l’ampliació de regadius, el subministrament industrial i de boca i l’ús eficient dels recursos hídrics en les pròximes dècades”.

Aquest és el cinquè pacte autonòmic entre el partit d’Alberto Núñez Feijóo i el de l’ultradretà Santiago Abascal. Totes dues formacions han tancat acords a Castella i Lleó, el País Valencià, i Extremadura, on governen de bracet, a banda de nombrosos ajuntaments. A les Illes, també tenen un acord, però en aquest cas l’extrema dreta no ha entrat a l’executiu. Azcón volia seguir aquest últim model i governar en solitari, però finalment s’ha imposat el valencià, seguit també en desenes d’ajuntaments.

Els set diputats de Vox eren imprescindibles perquè el PP, amb 28, pogués configurar una majoria absoluta a la cambra aragonesa, on se situa en 34 diputats. El pacte entre el partit de dretes i de l’extrema dreta va començar a negociar-se el 23 de juny, quan es va nomenar Marta Fernández, de Vox, presidenta de les Corts i va tancar-se a vint dies de finalitzar el termini que derivaria en la convocatòria de noves eleccions. Una negociació molt lenta, probablement a causa del fet d’esperar quin seria el resultat de les eleccions espanyoles del 23-J.

La data del debat d’investidura de l’exalcalde de Saragossa com a nou president d’Aragó serà probablement la setmana que ve. Podria començar dimecres i i dijous celebrar la votació.