El nou procediment d’incapacitació
El mes de setembre del 2022 va entrar en vigor la Llei 8/2021, de 2 de juny, segons la qual es reforma el procediment de modificació judicial de la capacitat d’obrar i se substitueix pels processos sobre provisió de mesures de suport a les persones amb discapacitat.
El propòsit de la nova normativa és donar protagonisme a les persones amb discapacitat pel que fa a la presa de decisions, ja que aquestes persones es veien totalment limitades atenent a l’anterior normativa, motiu pel qual la llei incorpora diverses modificacions que constitueixen un canvi radical en la figura de la incapacitació que teníem fins ara.
En primer lloc, se substitueixen les figures del “tutor” i del “curador” per la de l’“assistent”, que és qui ha de dur a terme les mesures de suport previstes al Llibre II del Codi Civil Català, que engloba qualsevol aspecte de la vida de la persona interessada. En segon lloc, pel que fa a la sol·licitud per nomenar l’assistent, ho pot fer la mateixa persona o bé qualsevol de les persones habilitades segons la llei de jurisdicció voluntària, i es pot dur a terme per la via judicial o bé mitjançant l’atorgament d’una escriptura pública. En tercer lloc, es regula la durabilitat de les mesures de suport decretades, les quals ja no tenen caràcter vitalici pel fet que han de ser revisades necessàriament en la periodicitat assenyalada en la resolució judicial, que serà de tres anys i que no pot excedir els sis anys. En quart lloc, desapareix la pàtria potestat prorrogada, és a dir, la que s’exerceix sobre els fills un cop són majors d’edat.
Si bé aquest article exposa algunes de les modificacions que s’incorporen amb la reforma, queda pendent plantejar-nos la pregunta següent: què passa amb les persones que ja estan incapacitades un cop entrada en vigor la llei 8/2021? Doncs bé, els tutors, curadors que hagin sigut designats o la persona interessada ha de demanar a l’autoritat judicial que revisi el règim acordat en el termini d’un any o bé haurà de ser revisat d’ofici.
En conclusió, el que queda clar és que la nova reforma comporta un canvi transcendental pel que fa a la concepció de la figura d’incapacitació, ja que té com a finalitat passar d’un model de substitució de drets a un model de suport, en atorgar a la persona discapacitada capacitats i facultats que fins ara eren del tot substituïdes, i permetent així que pugui prendre decisions per ella mateixa.
Així doncs, tenint en compte tots els actes concrets en què es veu involucrada una persona al llarg de la seva vida, el més prudent és assessorar-se correctament a fi de detallar tots aquells actes i aspectes de la vida de la persona discapacitada que requereixen mesures de suport.