El Patronat del Teatre Lliure ha decidit que la direcció del Lliure des de l’1 de febrer del 2024 i durant cinc anys (prorrogables a tres més) vagi a càrrec de Julio Manrique. La seva tria és una aposta cap al futur i alhora, que beu de la tradició del Lliure (va formar part de la refundació de la companyia dirigida per Àlex Rigola del 2003-2010). Segons el President de la Fundació, Guillem López Casasnovas, de les 11 candidatures, “ens hem decantat per Julio Manrique per la seva destacada experiència professional en el món de les arts escèniques i en la creació de projectes artístics. Estem convençuts que la seva experiència i les seves capacitats seran un valor afegit per a la Fundació en els propers anys i contribuiran a enriquir encara més el nostre propòsit com a teatre d’art per tothom”.

No és nova, però, la proposta de Manrique per a dirigir el Teatre Lliure: ja ho va intentar el 2010. En la marxa de Rigola, van figurar com a finalistes Manrique al costat d’altres noms com Xicu Masó, Carlota Subirós i Carme Portaceli. El 2010, però, el Patronat no va haver de discutir gaire perquè la proposta que fos Lluís Pasqual el que acceptés la direcció novament, va fer que tots els altres candidats renunciessin a les seves opcions. Manrique repeteix direcció artística d’un teatre. Perquè va ser el substitut de Calixto Bieito al teatre Romea (2010-2013), fins que el propi actor i director va renunciar-hi, abans d’acabar el seu mandat.

Entre els finalistes d’avui hi figurava, de nou Subirós i també Borja Sitjà. La directora, que treballava en l’equip de Rigola, alterna produccions, bàsicament entre el Lliure (El quadern daurat) i el TNC (ara mateix hi ha La plaça del diamant a la Sala Gran) i alguna incursió a la sala Beckett (Una lluita constant). Pel que fa a Sitjà, és un gestor de llarg recorregut. Va ser director del Grec des del 2000 fins al 2006. Va dirigir l’Institut Ramon Llull del 2007 fins al 2010, data que es va integrar a Focus (dirigint la Villaroel i, més tard, el Romea). Des del 2016 i fins el 2021 va substituir Domènec Reixach a la direcció del Teatre de l’Archipel, a Perpinyà.

El director i actor ha sovintejat tant en els cartells del teatre públic, com del privat. El seu equip artístic (i d’intèrprets) és molt estable i, ara s’haurà de veure quina és la capacitat de porositat per integrar altres equips i també per poder incorporar la programació internacional i, molt possiblement, una major relació entre les sales i les companyies que porten anys constituint l’emergència (de fet, era un dels reptes de Juan Carlos Martel que ara caldrà veure si Manrique manté, impulsa o deriva amb altres apostes).

Les eleccions del 2018 per a salvar la dimissió de Lluís Pasqual van ser molt més obertes. Ara, després de quatre anys de la direcció de Juan Carlos Martel torna una certa calma en la tria dels projectes. El director fins al 31 de gener ha convocat la premsa, a partir d’aquesta data, per explicar les raons per les quals no va demanar un segon mandat de 4 anys,a què hi tenia dret. El projecte del 2018 apostava pel teatre dels marges. Va ser-ho radicalment en el primer any. Però la temporada passada i l’actual, Martel ja ha anat entrant títols del repertori clàssic. Per exemple, sense anar més lluny ell va estrenar l’any passat un Yerma amb la complicitat de Frederic Amat (enguany es reposarà) i avui s’estrena La nostra ciutat, un dels clàssics més popular als Estats Units que, fins ara, mai s’havia representat professionalment a Catalunya.

Més nomenaments

Avui també s’ha anunciat la renovació del contracte del mestre Pablo Assante com a director del Cor del Liceu per a 4 temporades més per tal de consolidar el procés de millora artística de la formació. El Gran Teatre del Liceu també ratifica la renovació del director Àlex Ollé com a artista resident del Teatre per un mandat d’un any més amb possibilitat de dues pròrrogues d’un any cadascuna.