La delegació espanyola d’Anticimex, la multinacional sueca de control de plagues i sanitat ambiental, disposa de 10 milions d’euros per finançar operacions corporatives el 2024. Amb aquests recursos espera repetir l’efectivitat d’un 2023 en què ha incorporat set competidores que han contribuït a situar-la, en només deu anys després del seu aterratge, com una de les dues principals firmes del sector, amb una quota del 23%.

No obstant això, el principal motor del creixement és l’orgànic, amb increments de la facturació de dos dígits cada any: el 2022 les vendes van representar uns 44 milions d’euros, enguany se superaran els 50 i la previsió per al 2024 és créixer per sobre dels 60. El director general d’Anticimex Espanya, Josep Valls, explica que el del control de plagues és un mercat amplíssim amb una base de clients extensa, que va dels particulars a les administracions públiques i al sector corporatiu, que cada cop tenen més necessitat d’aquests serveis. L’emergència climàtica està elevant les temperatures, i això altera els hàbitats i fa proliferar algunes espècies. A més, la globalització facilita les invasions biològiques i la pandèmia ha posat en el centre de preocupació per la qualitat ambiental dels entorns.

D’altra banda, la proposta de valor d’Anticimex és prevenir i intervenir minimitzant la utilització de químics, i que, si cal usar-los, sigui de la manera més dirigida possible sense afectar ni altres espècies ni el medi ambient. En aquest sentit, també s’estan veient beneficiats pel vent de cua que provoca una normativa cada cop més restrictiva respecte a la comercialització i l’ús de biocides i una preocupació social creixent respecte al medi ambient.

L’empresa, que té les oficines centrals a Sant Cugat del Vallès, disposa d’un laboratori a Sabadell que constantment està analitzant solucions tecnològiques, protocols i mètodes de treball alternatius als químics. A més, el grup té a Dinamarca un centre d’R+D que dissenya i produeix tecnologia alternativa a les tradicionals més agressives. La solució de vegades no és erradicar una espècie sinó reduir el nombre de membres tot restablint l’equilibri en un ecosistema amb la reintroducció d’espècies depredadores.

La proposta d’Anticimex, que cada dia té més bona acollida al mercat, exigeix una plantilla molt formada: “Com més senzill i innocu és el tractament, més sofisticada és i més formació necessita la manera d’implementar-lo”, explica Valls. En aquest sentit, reconeix que les annexions corporatives també ajuden a incorporar talent, coneixement i nous camps d’actuació, com és el cas del control de tèrmits o d’aus, que han sumat a la cartera de serveis gràcies a la compra recent de sengles empreses especialitzades.

Però les compres d’empreses competidores sovint tenen en compte l’àmbit territorial de l’adquirida, perquè Anticimex no subcontracta el control de plagues i aquest és un servei de proximitat: més enllà dels grans grups, el sector està integrat bàsicament per petites empreses locals que tenen un radi d’actuació molt reduït. “Ens interessa comprar empreses que ens ajudin a augmentar la densitat en algunes zones”, subratlla Valls. Anticimex Espanya s’estructura en 40 unitats i 25 oficines repartides per tota la Península. En el cas de Catalunya, l’oficina de la demarcació de Barcelona és a Sant Just Desvern, on també hi ha les gerències especialitzades en els sectors de l’alimentació, la farmàcia, els tractaments d’aigües i la qualitat de l’aire. També hi ha una oficina a Girona i ara es vol completar el mapa de delegacions territorials amb una a Lleida i una altra a Tarragona. Totes funcionaran amb molta autonomia perquè Anticimex Espanya ha posat en marxa un sistema de funcionament descentralitzat.

En la dinàmica de consolidació del sector també estan participant els fons d’inversió, que tenen un 6% de quota de mercat i que estan sent actius en les compres.