Hem afrontat el problema de la sequera des de tres objectius: fomentar l’estalvi, treure més rendiment de l’aqüífer del Ridaura i altres pous i no descuidar el risc d’incendis. Complim les directrius de l’ACA i activarem el vessant de sancions amb els nous comptadors intel·ligents, que ja controlen els grans consumidors. Encara no hem posat sancions, però hauran de complir els límits, i l’any vinent en tindran tots els abonats.

Encara no. Hem estat dins dels límits fins a aquest hivern, però aquí també tenim l’altra discussió, que és la nostra població real. Es basen en un padró antic, i ara tenim gairebé un miler més de veïns empadronats. I en els mesos de temporada alta compten que som uns 60.000 habitants, però amb un parc de 20.000 segones residències i 7.000 places hoteleres, també a l’hivern som força persones més que els 13.000 censats. I a l’estiu, ben bé arribem a 80.000 residents o hostes, sense oblidar que hem arribat a comptar 140.000 vianants el 15 d’agost de l’any passat, que també gasten algun litre d’aigua. I pel pont del desembre els números eren semblants. Els hem fet arribar dades de residus generats i recomptes de vehicles i vianants de la policia local perquè ho recalculin amb més flexibilitat.

Havíem pensat a regar el camp de futbol amb aigua de la depuradora, però, com que és de gespa artificial, hi havia risc de legionel·losi. A més de l’ús del golf i els pagesos, de moment només l’aprofitem per regar l’arbrat urbà.

Sabent el que sabem ara, fa massa temps que es coneixien els problemes en la llicència d’ampliació, que no l’original. I ningú no va planificar cap alternativa. Fa un any que vam quedar, primer, sense abocador i, després, sense planta de tractament d’orgànica. I avui estem preocupats.

Tot i el compromís d’anteriors governs i la moció al Parlament que comprometia la Generalitat a fer-se’n càrrec, en la darrera modificació del pressupost del consorci de Solius al 2023 i l’aprovació del de 2024 es preveia que la Generalitat aportés 1,3 milions anuals. De moment, no ens consta cap pagament de l’any anterior ni figura cap partida en els esborranys de pressupost de la Generalitat per a aquest any. El proveïdor del servei, GBI, ja ha presentat una queixa formal d’un deute acumulat d’1,5 milions. I ja no és què passa en el futur, sinó feina feta. Els ajuntaments consorciats, que només som cinc, sempre hem complert amb els pagaments.

La planta de compostatge permetrà recuperar un tractament que ara mateix implica 500 quilòmetres per camió, 250 d’anada i tornada fins a Alguaire. La nova llicència ambiental permetria estalviar aquest cost, però també em preocupa que els mateixos que van iniciar el contenciós contra l’abocador i la planta, amb tota la seva legitimitat, seguiran estant-hi en contra. I caldrà veure si la tramitació és prou ferma perquè no trontolli.

El passeig és una de les prioritats. Dividit en dues parts: el nou tram del sud i la passera sobre el Ridaura el finançarà l’Estat al 100%, i ens transferirà els recursos com a subvenció perquè n’assumim la contractació, i la reforma de l’actual.

Aquest mes de març obrirem el concurs d’idees i començarà el camí cap a la redacció del projecte, l’any vinent. Aleshores proposarem el cofinançament a l’Estat, a mitjà termini. Caldrà recular en algun altre tram, uns 250 metres de longitud entre la zona reparada i el centre.

El pla funcional està tancat. Ja es va fer un debat l’any passat i un dels factors principals va ser si hi havia bicicletes o no. El consens va ser la meitat de pas per als vianants, espai per a terrasses i un carril per a bicicletes davant de les terrasses. Això permetrà que les terrasses no l’envaeixin i limitar-hi el trànsit de bicicletes entre mitjan maig i mitjan setembre, que és quan hi ha més vianants.

Crec que és un projecte amb una previsió de dos mandats, però volem iniciar-lo ja aquest mandat. Són gairebé dos quilòmetres, entre sis i set milions d’euros i una durada mínima de tres anys.

M’ho ha plantejat i és un projecte majúscul. Hi estic d’acord que l’espai és part de l’itinerari i no està prou dignificat. Caldria com a mínim posar-hi tanques, senyalitzar, però cal estudiar-ho a fons i disposar almenys d’un primer estudi topogràfic.

L’escola Fanals és l’altra prioritat. Les coses han anat molt lentes des que al 2018 vam cedir els terrenys a la Generalitat. Hi ha hagut la pandèmia pel mig, però tindrem projecte definitiu aquest any i disposarem d’un pavelló poliesportiu que servirà de gimnàs escolar i per a entrenaments i competicions a les tardes i els caps de setmana. Esperem tenir obres en marxa l’any vinent i que entri en servei al curs 2026/27.

Estem desenvolupant zones d’on sortirà sòl per a habitatge protegit, però ens n’anem al 2025 o al 2026. Una fórmula seria la concessió del dret d’ús de superfície, amb cooperatives. Però el nombre de pisos serà petit. Hem d’esperar tres o quatre anys per tenir vuit o dotze habitatges quan tenim 20.000 segones residències, i moltes buides? Aquí hi ha feina a fer.

Sí, però en tenim detectades entre 300 i 350 sense consum d’aigua. Si els posem sobre la taula exempció d’IBI, assegurança i ajuts per fer reformes, poden treure’n un rendiment similar al de llogar només vuit setmanes a l’estiu, i en saldo net.

Amb Junts formem un govern àgil en la presa de decisions. I l’oposició va quedar molt fragmentada, cadascú amb la seva mirada. Però m’agrada dialogar amb tothom.