Sí, l’espècie que ara mateix més ens preocupa de fauna salvatge és el llop. Actuen en grup, fan molt de mal. Ho sap tota la gent que ha rebut atacs. Per l’experiència d’altres indrets de la península Ibèrica on el llop està més escampat, sabem que es fan atacs molt sanguinaris. Per si s’acaben establint aquí, tot i que ara només tinguem animals fluctuants que van passant, demanem que no es cometin els mateixos errors que s’han comès en la reintroducció de l’ós. Que es prenguin mesures preventives sempre que sigui possible, per exemple facilitar gossos de protecció o impulsar la construcció de tanques electrificades. Però, evidentment, el ramader sol no pot assumir el que tot això comporta. Hi ha d’haver un acompanyament, per tant, de l’administració.

Sí, evidentment. El que passa és que no es tracta només de compensar si es mor un animal. Fins ara, els atacs han sigut puntuals i en aquests casos hi ha hagut un acompanyament als ramaders. Els agents rurals els han ofert aquestes mesures preventives. Però hem de tenir en compte que són molt diferents els atacs que hi ha a ramats d’oví o cabrum dels que hi pot haver a bestiar boví o equí. Les ovelles i les cabres van en ramat i són més fàcils de protegir. Però en canvi el bestiar boví i els cavalls estan molt més escampats, no és tan fàcil controlar-los. Nosaltres estem representant el sector primari a la Taula del Llop, on es plantegen totes les propostes per intentar veure què s’ha de fer en aquest tema. Però veiem que una qüestió és tot allò que s’escriu i s’apunta i l’altra és el que es fa en realitat. Creiem que sempre s’ha de protegir el sector primari perquè és el que paga les conseqüències en primera persona de la presència d’aquests animals.

Crec que la coexistència hi serà, però una convivència harmoniosa no hi serà mai. Hem de tenir en compte que nosaltres, els ramaders, som els que fem la feina per produir aliments per a la població i per fer una gestió del territori, i això no es pot deixar de banda. Ara veiem que està repuntant una mica a Europa la idea que cal fer una gestió de la població de llops i que s’està plantejant aixecar algunes proteccions. Nosaltres estem a favor d’això.

A veure, la cadena tròfica funciona com funciona, però és que, a part d’aquests animals, els llops també es mengen vedells, xais, cabres... Quan els ambientalistes vegin desprotegit el seu sou i la seva manera de viure, potser ho veuran d’una altra manera. I en qualsevol cas no volem que passi com amb l’ós, que es va reintroduir molt malament, amb poca transparència i parlant-ne poc amb el sector per tal de poder prendre les mesures necessàries. El resultat és que els atacs han augmentat i que es produeixen molts danys.