Deixant de banda l’aspecte emocional, perquè som un grup d’homes i dones que defensem unes sigles i una ideologia, el que ens mou és treballar pel benestar del municipi. Tot i això, sí que ens sorprèn que la tendència a Pineda sigui de no castigar els errors i les accions discutibles del govern que durant el mandat sí que generen crítiques socials. La manca absoluta de polítiques de planejament per dibuixar el municipi del futur o per entomar les necessitats reals, com ara l’elevat índex d’atur o la manca d’habitatge social, amb una petita mesura a finals del mandat anterior, no passa factura als socialistes. El PSC centra la seva tasca des de fa molts anys a garantir els ajuts en benestar social, malgrat que som conscients que no disposem com a Ajuntament d’una estructura prou forta per donar sortida a totes les peticions d’ajuda que arriben. No s’ha vetllat mai per afrontar una transformació real i de calat en les polítiques municipals.

Tinc els meus dubtes. És evident que en l’abecé de la política municipal es recomana que les accions que toquin la butxaca dels ciutadans sempre s’implementin durant el primer any de mandat. A més, el PSC de Pineda sap perfectament que el seu rendiment electoral prové d’allò que faci l’últim any de mandat. En més d’una ocasió no han aprovat ni un pla d’actuació municipal que els obligaria a retre comptes amb la ciutadania, però sí que s’ha repetit la situació que durant l’últim any s’hagin multiplicat els ajuts, es facin inversions i s’hagi actuat en l’espai públic. En el cas de l’IBI, amb una majoria absoluta totes les propostes que sorgeixin del govern estan aprovades des del minut zero i a l’oposició només li queda el dret de reivindicar que els augments en els impostos i taxes estiguin ben justificats. L’any passat les arques públiques de Pineda ja estaven tensionades, però no es va aprovar cap pujada per evitar que influís en les eleccions.

Ho hem intentat sense èxit. En Xavier Amor s’ha transformat en allò que coneixem molt al país, que són els alcaldes que fan de la política la seva professió, la seva vida, i que pleguen quan ells volen. Crec que és un mal enorme per a la democràcia. Al final hi ha uns certs perfils de polítics que saben utilitzar molt bé el seu tarannà, els seus recursos personals i el seu carisma per perpetuar-se en el càrrec. Aquest tarannà, però, aconsegueix eclipsar la seva manca de projecte, de programa o de contingut. Un alcalde no ha de ser un amic, sinó un servidor públic. Quan en un poble l’alcalde es converteix en un amic i la ciutadania el veu com a tal se li perdona tot. Això representa un perill, perquè la barrera entre càrrec públic i amic es dilueix i es trenca qualsevol possibilitat de crítica.

La bossa de temes pendents vessa. Hi ha una part que correspon a les mesures de caire social, educatiu, d’habitatge i econòmic, en especial pel que fa a l’atur en joves i en dones, que s’haurien d’executar sense més demora. També és imprescindible disposar d’uns equipaments municipals que donin servei sense reclamar una despesa energètica que pugi 500.000 euros anuals. A més, cal comptabilitzar amb eficiència el nombre de persones que pateixen vulnerabilitat per poder donar resposta a la seva necessitat real. Un cop aprovat el PAM, es veurà que l’interès del govern passa per mantenir els serveis actuals i per concretar el mínim possible les propostes de futur. Els he transmès que seria molt millor tenir un pla d’actuació de poques planes, però de projectes realistes i no només de continuïtat dels serveis.

Els governs locals d’aquest país van afrontar la pandèmia de moltes maneres diferents. Alguns van aplicar mesures més útils a la ciutadania i d’altres van aprofitar per vendre’s mediàticament. ERC no va fer cap crítica política en aquell moment, perquè a tots ens venia de nou i vam ser responsables. Ara, quan tot es va estabilitzar es va continuar treballant de manera telemàtica i amb serveis tancats. D’altra banda, tots aquests projectes històrics que arrosseguen anys i panys de retard –renovació de la plaça de les Mèlies i de l’Estació; desenvolupament urbanístic del PP1; ampliació i canvi d’usos del polígon industrial...– són el resultat de la inacció, la incapacitat i la inoperància del govern del PSC. Justificar l’aturada per la pandèmia no és just. Tenen majoria absoluta des del 2011, per favor! El que tampoc és just és que aquest govern local esperi a guanyar les eleccions i que el PSC tingui poder, com és el cas de la Diputació o del mateix govern de Madrid, per aconseguir diners per a aquests projectes i es vengui que és gràcies a la generositat dels socialistes que es poden fer coses a Pineda. Són els números 1 a fer polítiques de façana. Tots plegats hauríem de ser més crítics i mirar enrere per fer balanç del que no s’ha fet, malgrat que s’hagi anat prometent cada quatre anys.

La capacitat de vendre fum. No hi combrego, però s’ha de reconèixer que sap agradar i fer arribar un missatge planer i populista a la ciutadania que el coneix, el saluda i l’abraça. Hauria estat un honor ser alcaldessa de Pineda, però a banda del contingut ideològic i dels programes electorals, la gent no ens ha donat l’oportunitat de demostrar la nostra capacitat de gestionar el municipi.

Possiblement, però a l’alcalde no li ho han retret mai, malgrat estar en una situació molt semblant. L’atac personal l’he intentat evitar sempre en els debats polítics, perquè considero que el que s’ha de debatre és la capacitat política i de gestió dels candidats, però des del PSC no ho han fet igual. Xavier Amor ha estat i és diputat de la Diputació de Barcelona; ha estat president de la Federació de Municipis de Catalunya, cosa que l’obligava a marxar uns dies a Madrid; en moments molt greus a Pineda, com l’1 d’octubre, va deixar desemparada la seva ciutadania, actualment no viu a Pineda de Mar... En el meu cas els atacs personals i la manca de reconeixement com a representant del Parlament han estat habituals, sigui en actes públics obviant el meu càrrec, sigui també obviant que la diputada en qüestió és del municipi. Sempre he defensat que compaginar el fet de ser regidora a l’oposició amb qualsevol altra feina, inclòs un càrrec públic, és perfectament viable, però fer-ho com a alcaldessa no. La dedicació a un poble de gairebé 30.000 habitants considero que ha de ser exclusiva.

Crec que és bo sempre tenir coses a dir, una altra cosa és poder fer-les. Com a ciutadana de Pineda tinc encara moltes coses a dir i com a representant pública estic molt orgullosa de l’equip, tant del que m’ha acompanyat aquests anys com de l’actual. Satisfeta de la feina feta, però també molt crítica sabent que podem fer molt més. I seguiré ajudant fins que faci falta, perquè també ho vaig fer quan compaginava la meva tasca com a professora i mare de fills petits i ho faig ara treballant pel país des del Parlament de Catalunya. Treballar pel país també vol dir treballar per Pineda perquè les polítiques que s’aproven allà acaben beneficiant tota la ciutadania de Catalunya. Seguiré com a cap de l’oposició tot el temps que sigui necessari. Quan no tingui res més a aportar, marxaré. I ho faré convençuda que deixo l’equip en bones mans, amb gent capacitada i amb moltes idees noves perquè els pinedencs i pinedenques vegin en nosaltres la manera d’expressar les seves demandes per aconseguir un municipi millor. El més important aquí és el projecte d’Esquerra Republicana, no com a grup polític i la seva supervivència, sinó com a eina útil per a la ciutadania.

No, gens ni mica. Nosaltres com a oposició, i cal recordar que som membres tan electes com el govern, tenim el deure de fiscalitzar les accions que es facin d’aquest govern i de poder fer ús de tots els instruments que ens facilitin la feina. Se’ns demana ser molt curosos amb la informació que se’ns trasllada, però se¡ns obliga a entrar instàncies contínuament i lluny queden els temps en què podíem consultar i tractar els temes amb els tècnics corresponents amb la mateixa cura i responsabilitat. D’altra banda, es mantenen els mateixos tics de demanar la participació de l’oposició amb entusiasme, com ara en la redacció del PAM, en el comitè de sequera o dels pressupostos, però que els resultats finals no recullen. Els actes institucionals ens continuen arribant molt justos per poder fer-los coincidir amb les agendes particulars. Forma part de la dinàmica del PSC a l’hora de controlar la informació o de donar-la amb comptagotes.

Nosaltres de les eleccions del 2023 vam fer la pertinent anàlisi, tant des del punt de vista local com comarcal i de país. Allà on hem tingut alcaldies, on hem pogut implantar les polítiques i hem arribat a la ciutadania, s’ha consolidat la proposta d’Esquerra. I fins i tot hem guanyat algunes majories absolutes més que les que teníem el 2019. Aquí a Pineda els resultats creiem que han estat resultat de diferents motius: el primer, el càstig general de l’electoral d’ERC a nivell de país, perquè ens van deixar de votar unes 1.500 persones i la baixada de vots, en tant que el PSC ha mantingut la majoria absoluta però no gràcies a un creixement exponencial del seu electorat. El segon, el nostre missatge de la necessitat d’un canvi a Pineda com a principal grup de l’oposició no s’ha materialitzat i fem autocrítica de les eines que hem utilitzat per arribar a la ciutadania. Aquest mandat, amb quatre regidors i regidores, estem millorant la comunicació amb els veïns i veïnes i seguir fent de corretja de transmissió de les peticions de la gent, sobretot d’aquells aspectes que no funcionen amb l’actual govern.